Fundació Mémora, amb el suport de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Lull, van presentar ahir, 28 de gener, la seva guia de bones pràctiques “Pacificar el final de la vida”. Dirigida tant a professionals de la salut que, independentment de la seva especialitat i àmbit d’intervenció, atenen pacients en el procés de fi de vida, com totes les persones que acompanyen els seus éssers estimats en aquest tram final de la vida, la guia recull propostes i orientacions per fer que aquesta etapa sigui tan serena i assossegada com sigui possible, tant en l’àmbit institucional com en l’entorn domèstic.
A l’obertura de la presentació, a la qual van assistir prop de 140 persones de l’àmbit de la salut i el sector social, el director general de la Fundació Mémora, José Joaquín Pérez, va posar l’accent en la importància d’identificar amb aquesta guia els elements que permeten pacificar el final de vida, per “viure aquesta etapa amb més tranquil·litat i de manera digna”. Així mateix, va subratllar la voluntat de Fundació Mémora de sensibilitzar sobre la mort com una part natural de la nostra existència, centrant alhora la seva mirada a la vida en aquesta etapa final. “Volem contribuir a reflexionar i generar aportacions sobre com acompanyar millor la vida des del nostre àmbit d’activitat”, va afirmar.
Per la seva banda, el filòsof i teòleg Francesc Torralba, Director de la Càtedra Ethos-URL, es va centrar en els reptes ètics i humanístics principals que marquen l’acompanyament en l’etapa final de la vida. El catedràtic va posar el focus en la importància de cuidar les diferents dimensions humanes –la física, emocional, social i espiritual– en aquest procés de final de vida. Davant la pregunta de què ajuda a morir en pau, tant per a la persona que se’n va com per al seu entorn, Torralba va destacar la importància d’expressar els anhels pendents i fer-los realitat i de posar ordre al llegat que la persona deixarà després de morir. També va incidir en la cultura de la gratitud com una cosa bàsica en el procés final de vida i en la rellevància de potenciar processos de reconciliació: “morir amb ferides emocionals com la culpa o el remordiment és terrible”.
La jornada també va comptar amb el testimoni a primera persona de Karla Illes, cap de premsa de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, que va compartir la seva experiència personal i reflexions en l’acompanyament a un familiar al tram final de la vida. La periodista, que ha participat en l’elaboració de la guia de bones pràctiques, va reivindicar la importància de la comunicació en aquesta etapa. “El moment del diagnòstic del meu marit em va marcar més que la mort. Se’m va trencar la vida. Vaig tenir estrès posttraumàtic per la manera com em van donar la notícia”, va recordar.
Una eina per humanitzar l’etapa final de la vida
La guia de bones pràctiques “Pacificar el final de la vida” és fruit del diàleg i experiència professional i personal d’un grup de treball interdisciplinari convocat per la Càtedra Ethos de la Universitat Ramoll Lull i la Fundació Mémora. En la seva elaboració hi han participat filòsofs, personal sanitari, psicòlegs i treballadors socials sumant les seves perspectives de manera coral. A la presentació del document es va celebrar una taula rodona que va comptar amb la intervenció d’alguns dels participants en el grup de treball.
Pel director de Desenvolupament de Mémora a Catalunya, Josep París, la tecnificació dels professionals sanitaris ha suposat, en alguns casos, que la mort es converteixi en un tabú. “La societat actual viu d’esquena a la mort i això també afecta alguns professionals de la salut”, va afirmar. Així mateix, París, que també és especialista en infermeria geriàtrica i gerontològica, va reivindicar la necessitat de formar aquests professionals en aspectes emocionals i espirituals per acompanyar millor les persones que s’enfronten a una mort propera. El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, per part seva, va posar en valor l’enfocament coral i interdisciplinari de la guia de bones pràctiques: “Els que tenim responsabilitats sobre la vida i la mort de les persones hem de repensar què vol dir morir en pau. Crec que amb aquesta guia hem fet una feina necessària i molt útil”.
La taula rodona es va completar amb la visió de la psicòloga general sanitària experta en neuropsicologia clínica, psicooncologia i psicologia en cures pal·liatives del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf Cruz Sánchez, i la infermera experta en cures pal·liatives Emma Costas, Directora de PADES Grup Mutuam. Per a Cruz Sánchez cal que el sistema sanitari ampliï el seu model del pacient al seu entorn. “La malaltia no irromp només en la persona, sinó al nucli familiar”, va reflexionar. En aquest sentit, va reivindicar una mirada més holística en què no s’ha de cuidar únicament el pacient, sinó la família que té un membre malalt. Finalment, Emma Costas va voler recordar que cada pacient i el seu entorn és únic i no sempre voldran el mateix. “És important preguntar com volen que sigui aquest final, què volen saber o no saber… ja que com a equip hem de donar resposta a les seves necessitats”, va concloure.