Una nova revelació ha sacsejat la Comissió d’Investigació sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017. Segons el diari ABC, l’imam de Ripoll que va liderar la cèl·lula jihadista responsable dels atemptats a Barcelona i Cambrils, cobrava 500 euros mensuals del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en els mesos previs a la massacre. Aquest pagament s’efectuava com a part de la seva col·laboració amb els serveis secrets espanyols, tot i que en aquell moment l’imam encara no era sospitós de tenir vincles directes amb l’atemptat.
Aquesta informació ha generat un fort debat sobre el paper del CNI en la supervisió de l’imam. Segons fonts d’ABC, l’imam rebia els 500 euros cada mes per part d’un agent del CNI encarregat de controlar les seves activitats, malgrat que la informació que proporcionava es considerava “anodina” i de poc valor. Els informes recents també indiquen que l’imam estava sota la supervisió directa del cap de l’oficina del CNI a Girona.
Les declaracions, recollides i difoses pel diari ABC, contradiu les afirmacions de l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, qui va declarar davant la Comissió d’Investigació el novembre de 2024 que l’imam de Ripoll “mai va ser col·laborador ni informador del CNI”. En aquella compareixença, Sanz Roldán va insistir que la relació entre el CNI i l’imam només es limitava a tasques de control del gihadisme.
Grups polítics de la comissió, com ERC, han registrat una petició formal per tornar a citar Sanz Roldán. Segons ells, les noves evidències obliguen a revisar la versió oficial del CNI i a aprofundir en les responsabilitats polítiques i institucionals en aquest cas. La figura de l’exdirector del CNI torna a ser el focus de la investigació, que continua centrada en esclarir el grau de coneixement que tenien els serveis secrets sobre les activitats de l’imam abans dels atemptats.
