El ple del Parlament ha validat recentment una reforma legislativa que duplica la taxa turística vigent a partir de l’1 d’abril, amb el suport dels grups parlamentaris PSC, ERC i Comuns. La CUP s’ha abstingut, mentre que Junts, PP, Vox i Aliança han manifestat el seu rebuig mitjançant vots en contra.
Concretament, aquesta normativa estableix que la tarifa màxima per nit als establiments hotelers de luxe ubicats a Barcelona passarà dels actuals 3,5 euros als 7 euros. En paral·lel, els hotels de quatre estrelles veuran augmentada la seva quota fins als 3,40 euros per nit. A la resta del territori català, l’increment es produirà de manera gradual: des d’aquest abril fins al 31 de març del 2027 el límit serà de 4,5 euros per nit, incrementant-se posteriorment fins als 6 euros.
Distribució dels recursos recaptats
La nova llei estipula que un quart (25%) dels fons generats per aquesta taxa es destinaran exclusivament a les polítiques públiques d’habitatge impulsades per la Generalitat. El restant (75%), s’incorporarà al Fons per al Foment del Turisme destinat al desenvolupament sectorial.
Ajustos en els recàrrecs municipals
A més d’aquest increment generalitzat, el text legal autoritza l’Ajuntament de Barcelona a elevar el recàrrec municipal sobre aquesta taxa des dels actuals quatre fins a vuit euros. De fet, el consistori ja ha aprovat un augment anual progressiu d’un euro fins a arribar als vuit euros l’any 2029.
També s’obre la porta perquè altres ajuntaments catalans puguin imposar un recàrrec propi amb un topall màxim de quatre euros. A més, podran modular aquests imports segons criteris com la ubicació geogràfica o les temporades turístiques.
Arguments dels grups favorables
Dins del debat parlamentari, Susana Martínez (PSC) va defensar que aquest increment no afectarà negativament el flux turístic i va remarcar que «és de sentit comú que qui utilitza serveis públics contribueixi al seu manteniment». També va criticar Junts per no donar suport a una mesura que aquest mateix partit havia impulsat quan governava.
Per part d’ERC, Laia Cañigueral va qualificar la taxa com un «element clau» i una «eina municipalista», subratllant-ne l’adaptabilitat segons les necessitats locals. Va destacar també que és un impost proporcional pensat per reflectir les diferents realitats entre Barcelona i altres zones catalanes: «No podem tractar Barcelona i la resta del país com una única realitat».
D’altra banda, David Cid (Comuns) va posar èmfasi en què aquesta contribució econòmica permetrà afrontar necessitats creixents relacionades amb seguretat ciutadana, neteja urbana o augment en l’ús dels centres sanitaris. Va remarcar igualment que la llei garanteix que tots els municipis puguin aplicar recàrrecs propis i no només Barcelona.
Posició crítica de CUP
La regidora Laure Vega (CUP) va expressar que tot i reconèixer certes virtuts en la taxa turística aprovada «podria haver estat més interessant». Va lamentar especialment el rebuig durant la tramitació parlamentària a propostes seves relacionades amb vacances laborals pels treballadors. En aquest context va reivindicar un model basat en el turisme sostenible i proper.
Rebuig frontal de Junts, PPC, Vox i Aliança Catalana
L’oposició liderada per Junts i PPC havia presentat diverses esmenes rebutjades pel Parlament. Maite Selva (Junts) va criticar durament aquesta iniciativa descrivint-la com una «llei improvisada» destinada a «demonitzar» el turisme per encobrir problemes estructurals com ara la crisi de l'habitatge. Va acusar també l’executiu autonòmic d’actuar sota pressions ideològiques extremes procedents principalment dels Comuns.
D’altra banda Àngels Esteller (PPC) va manifestar un «rebuig contundent» assegurant que aquesta pujada penalitza clarament el sector turístic considerat erròniament com un enemic polític: «Han elevat a rang de llei la turismofòbia dels Comuns i ERC».
Javier Ramírez (Vox) també es va posicionar contraargumentant que és injust vincular les dificultats de l'habitatge amb els visitants: «Quina culpa té una família que ve lliurement a visitar la ciutat...?» Va censurar especialment què part dels diners obtinguts siguin destinats a habitatge.
Finalment Sílvia Orriols (Aliança Catalana) va qualificar aquesta mesura com una mera acció recaptatòria sense respecte cap al sector turístic ni vers les particularitats territorials: «Els obliguen a recaptar un impost que els perjudica».
