El mercat del lloguer continua tensionant les economies domèstiques a Catalunya fins al punt que gairebé tres de cada deu llogaters s’han vist obligats a canviar de pis en l’últim any per motius econòmics. Així ho recull l’informe ‘L’habitatge. Ciment de desigualtats’ d’Intermón Oxfam, que alerta d’una realitat creixent: els anomenats “desnonaments invisibles”.
Aquest fenomen no respon a processos judicials, sinó a finalitzacions de contracte o pujades de preu inassumibles que acaben forçant les famílies a marxar. Tot i que la xifra catalana (29%) és inferior a la mitjana estatal (34,2%) i especialment a la de Madrid (42,8%), l’impacte social és notable.
Mudar-se i perdre arrels
Segons l’informe, sis de cada deu mudances impliquen abandonar el barri o municipi habitual, fet que suposa una ruptura amb l’entorn i les xarxes de suport. L’ONG adverteix que això provoca un “debilitament de les xarxes socials i comunitàries”, especialment en col·lectius vulnerables.
A escala estatal, els més afectats per aquests desplaçaments són les persones extracomunitàries (37%) i els joves menors de 25 anys (31,9%).
La “trampa del lloguer”: pagar molt i no poder estalviar
Més enllà de les mudances, l’estudi evidencia la pressió econòmica que suposa viure de lloguer. A Catalunya, un de cada tres inquilins destina més de la meitat dels seus ingressos a l’habitatge, i fins a un 11,1% hi dedica més del 70% del sou. En conjunt, vuit de cada deu llogaters superen el llindar del 30% d’ingressos destinats a l’habitatge, considerat el límit recomanat.
Aquesta situació es tradueix en una realitat clara: el 53% dels llogaters no aconsegueix estalviar després de pagar el lloguer. En canvi, més de la meitat de les persones amb habitatge en propietat sí que poden fer-ho. L’autor de l’informe, Alejandro García-Gil, ho resumeix així: “És la trampa del lloguer: els preus elevats impedeixen estalviar i dificulten accedir a una hipoteca”.
Comprar, cada cop més lluny
Les dificultats per estalviar tenen conseqüències directes: més de la meitat de les persones que viuen de lloguer veuen improbable poder comprar un habitatge en el futur. Només una minoria es mostra optimista. L’informe també apunta que fins i tot amb ingressos modestos, tenir un habitatge en propietat facilita més l’estalvi que viure de lloguer amb un sou més alt, evidenciant l’impacte estructural del model actual.
La pressió del lloguer no només afecta l’accés a un sostre, sinó també la qualitat de vida. Segons les dades, gairebé un 20% de la població no ha pogut afrontar el pagament de subministraments bàsics durant l’últim any. Amb aquest escenari, Intermón Oxfam alerta que l’habitatge s’ha convertit en un dels principals factors de desigualtat, especialment per a joves, famílies amb menys recursos i col·lectius vulnerables.