El Tribunal Constitucional ha avalat aquest dijous la llei d’amnistia per una majoria de sis magistrats a quatre. Després de quatre dies deliberant, s’han confirmat les previsions i la majoria progressista s’ha imposat validant la llei aprovada fa un any. En resposta a un recurs del PP, es considera que la llei és constitucional.
Tanmateix, estima tres dels punts recorreguts: demanar incloure els qui es van manifestar en contra del procés, limitar l’àmbit temporal d’aplicació de novembre del 2011 al novembre del 2023 i obligar que el Tribunal de Comptes escolti les acusacions populars abans d’arxivar les seves causes. El veredicte té els vots particulars dels magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa.
Amb el veredicte d’aquest dijous, conegut abans de les onze del matí, el Constitucional resol el primer dels 16 recursos que té sobre la taula arran de l’amnistia als encausats del procés. La sentència marcarà la línia de la resta de resolucions.
A l’espera de conèixer el redactat, la resolució sobre la llei n’avala la constitucionalitat, però dona la raó a algunes de les peticions del recurs del PP. Així, estableix que la norma s’ha d’aplicar també a les persones que es van manifestar contra el procés i no només a les protestes independentistes. El posicionament del Constitucional també modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023.
La tercera modificació de pes fa referència a l’arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes (TdC). La llei d’amnistia estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades, com la Generalitat de Catalunya. Els jutges reunits a Madrid durant aquesta setmana afegeixen a aquest grup també les acusacions populars personades perquè hi donin el seu parer.
Quatre dies deliberant
Els magistrats del Constitucional han trigat quatre dies a tancar un acord sobre l’amnistia. De fet, el ple va començar dilluns al matí i s’ha reunit diàriament i a porta tancada en sessions d’entre tres i quatre hores. En la primera jornada es va rebutjar presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la llei, tal com volia el sector conservador de l’organisme. Aquest va ser el primer pas en una deliberació que inicialment havia d’allargar-se fins divendres, però que es va decidir escurçar marcant el dijous com a data límit.
En la segona jornada del ple, aquest dimarts, els magistrats van concloure que la Constitució espanyola no prohibeix, i de fet permet, les lleis d’amnistia, de manera que el poder legislatiu tenia capacitat per aprovar-ne. Sense entrar en el cas concret català, els magistrats van debatre les amnisties “en abstracte” en una reflexió genèrica que es va prolongar unes dues hores i on va quedar clar que el Congrés tenia potestat per fer lleis com la que van aprovar el PSOE, Sumar, ERC, Junts i la resta de socis d’investidura ara fa poc més d’un any.
La tercera jornada del ple va servir, finalment, per entrar en la concreció de l’amnistia pels encausats del procés i els seus serrells legals. De fet, la majoria dels magistrats del Tribunal Constitucional (TC) ja es van pronunciar ahir a favor de considerar que la llei d’amnistia als encausats del procés era constitucional. Els membres del tribunal també es van obrir a introduir diversos canvis a l’argumentació de la ponència elaborada per la vicepresidenta de l’òrgan, Inmaculada Montalbán, per tal “d’enriquir-la”, però sense modificar els elements centrals de la seva argumentació.
Ple amb deu magistrats
El ple que ha decidit sobre la constitucionalitat de l’amnistia ha estat format per deu magistrats dels dotze que integren l’alt tribunal. Al grup hi havia el seu president, Cándido Conde-Pumpido, la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, que va ser l’encarregada de la ponència debatuda aquesta setmana, i els magistrats Ricardo Enríquez, María Luisa Balaguer, Ramón Sáez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, María Luisa Segoviano, César Tolosa i Laura Díez.
Tanmateix, han quedat fora de la deliberació sobre la llei els magistrats Juan Carlos Campo i José María Macías. En el cas de l’exministre socialista, va demanar apartar-se voluntàriament del procediment, mentre que el conservador José María Macías va ser recusat per haver participat en un informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contrari a la norma.
El Tribunal Suprem
Malgrat que el TC avali la llei d’amnistia, el Tribunal Suprem ja ha advertit que no pensa aplicar-la automàticament als líders del ‘procés’ i el magistrat instructor Pablo Llarena mantindrà l’ordre de detenció sobre Carles Puigdemont.
Previsiblement, obviarà la decisió del tribunal adduint que el Constitucional no es pronuncia sobre el delicte de malversació, i podria elevar una qüestió prejudicial al TJUE o esperar que el TC resolgui la resta de recursos, inclosos els d’empara de cadascun dels amnistiables.
Més recursos i qüestions
Després d’aquesta primera deliberació sobre l’amnistia la seguiran les relatives a la resta de recursos de constitucionalitat. De fet, n’hi ha quinze d’autonòmics, catorze procedents de comunitats i parlaments regionals del PP i un del govern de Castella La Manxa, presidit pel socialista Emiliano García Page. En paral·lel, hi ha quatre qüestions d’inconstitucionalitat, una del Tribunal Suprem i tres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
A més, també hi han arribat els recursos d’empara de diversos polítics independentistes als quals el Suprem els ha denegat l’amnistia pel que fa al delicte de malversació de fons públics, com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Lluís Puig.
