El Govern i els Comuns portaran dilluns al Parlament una proposició de llei per ampliar l’oferta d’habitatge protegit a Catalunya a través de nous usos d’edificis ja existents. La norma permetrà transformar oficines, hotels, aparcaments privats en alçada i locals comercials en HPO sense necessitat de modificar el planejament urbanístic.
La mesura tindrà una vigència de quatre anys, serà voluntària i es podrà aplicar en uns 270 municipis. Segons els càlculs del Govern i dels Comuns, podria permetre generar entre 15.000 i 20.000 habitatges protegits durant aquest període.
La proposta sorgeix de l’acord entre el Govern i els Comuns pels pressupostos del 2026 i es tramitarà pel procediment d’urgència extraordinària, que escurça els terminis parlamentaris. Tot i això, PSC i Comuns necessitaran el suport d’altres grups per aprovar-la.
Més habitatge protegit sense canviar el planejament
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han presentat la iniciativa en una roda de premsa a Mollet. Paneque ha defensat que la norma és un “exemple clar” de la voluntat del Govern d’intensificar els esforços per obtenir habitatge protegit en espais on fins ara no era possible.
Albiach, per la seva banda, ha qualificat la proposta d’“innovadora” i ha enviat un missatge al sector privat. “No es poden rentar les mans davant de la crisi salvatge d’habitatge”, ha advertit. Segons ha dit, “totes les mans són imprescindibles” per incrementar el parc d’habitatge públic.
Una de les principals novetats serà la possibilitat de convertir edificis d’oficines en habitatge protegit. En el cas dels hotels i dels aparcaments privats en alçada, almenys la meitat de la superfície construïda s’haurà de destinar a HPO.
La llei també permetrà transformar locals comercials de planta baixa en habitatge protegit, sempre que tinguin un mínim de 50 metres quadrats. En aquest cas, però, caldrà un acord previ de l’ajuntament, perquè els municipis puguin decidir on permeten aquests canvis i evitar afectacions als eixos comercials.
Fins a un 20% més d’edificabilitat
El text també obre la porta a incrementar fins a un 20% l’edificabilitat per construir habitatge protegit en determinats edificis i terrenys. A més, es podran afegir noves plantes en immobles que ja hagin esgotat la superfície edificable, sempre que encara tinguin marge d’alçada i que no superin l’alçada real dels edificis veïns.
Una altra via serà la subdivisió d’immobles per crear nous habitatges protegits, incloses les cases unifamiliars. També es podran convertir despatxos en HPO. En els casos de subdivisió, els nous pisos resultants seran protegits; en els canvis d’ús, ho haurà de ser tota la superfície transformada.
El paquet inclou també la possibilitat de construir habitatge protegit en parcel·les que actualment no compleixen les condicions mínimes d’edificació, sempre que els nous pisos respectin els requisits d’habitabilitat. A més, es flexibilitzaran les càrregues urbanístiques per facilitar la reordenació de colònies tèxtils i destinar-les a habitatge.
Residència habitual i informe cada dos anys
La norma establirà que tots els nous habitatges construïts a partir de llicències sol·licitades després de la seva entrada en vigor s’hauran de destinar a residència habitual i permanent, sigui per a ús propi o familiar o mitjançant contractes de lloguer de llarga durada.
El Govern farà un informe cada dos anys per avaluar els habitatges aconseguits amb l’aplicació de la llei. Paneque ha expressat la voluntat que la mesura estigui a punt a finals d’any i ha confiat que ERC hi doni suport.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
