El juliol de 2025 ha estat un dels més plujosos dels últims 100 anys, comparable als de 1977, 1960 i 1943, i només superat clarament pel de 1932. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), les acumulacions de pluja han multiplicat per dos, tres o fins i tot per quatre l'escassa mitjana climàtica del mes de juliol a gran part del país.
El contrast amb la temperatura també ha estat destacable: després d'un juny excepcionalment càlid, el mes de juliol ha trencat aquesta inèrcia tèrmica i ha acabat amb registres més habituals per l'època en el conjunt. En alguns punts del Prepirineu i la Catalunya Central, fins i tot, la temperatura mitjana ha estat més fresca de l'habitual, amb valors que no es veien des del 2014.
El Servei Meteorològic de Catalunya ha explicat que tot i que els principals episodis de pluja van concentrar-se en poques jornades, van ser suficients per superar àmpliament la mitjana mensual a molts indrets.
Per una banda, els dies 5 i 6 de juliol la pluja va ser especialment intensa a punts del nord-est, destacant els 123,2 mm que van acumular-se a Anglès (la Selva). A més, el 12 de juliol, el pas d'una petita Dana va provocar la formació de tempestes excepcionalment extenses i intenses, amb acumulacions de precipitació fins i tot superiors als 100 mm en alguns punts del prelitoral. Poc després, els dies 23 i 24, la pluja va ser novament extensa i va superar els 50 mm a sectors de la Catalunya Central. Per últim, el dia 25 una tempesta acompanyada de pedra i ventades fortes va deixar fins a 55,7 mm a Teià (el Maresme).
El Meteocat ha assenyalat que les precipitacions van ser “irregulars” però ha dit que l’impacte dels episodis van ser “generalitzats”. Així, ha afirmat que tot plegat va donar lloc a un juliol “extremadament plujós” al conjunt de Catalunya, especialment a punts de la Catalunya Central i del prelitoral, on ha acabat sent “el més plujós des de 1950”.
Aleix Serra, cap de l’Equip de Control de Qualitat de Dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), ha apuntat que la situació d’aquest juliol és “molt poc freqüent, ja que, fora del Pirineu, “aquest sol ser el mes que climàticament té una pluja més escassa”. En aquest sentit, una de les úniques zones on la tendència habitual s’ha mantingut i no s’han viscut pluges intenses ha estat la del Pirineu occidental, on el mes ha estat sec o clarament per sota del que seria habitual.
El juliol més fresc des de 2014 a la Catalunya Central i sectors del Prepirineu
Pel que fa a les temperatures, el mes va arrencar càlid, seguint amb la tònica del juny que va ser molt calorós. Amb tot, la irrupció de successives masses d’aire més fresc ha acabat deixant un balanç de juliol càlid a prop de la costa (amb anomalies d’entre +1 i +2 °C), però notablement menys càlid o fins i tot fresc a l’interior i a les àrees de muntanya. “En sectors del Prepirineu i del nord de la Catalunya Central ha estat el juliol més fresc des del 2014, amb valors fins i tot per sota de la mitjana climàtica”, ha comentat Anna Rius, cap de Serveis Climàtics.
En conjunt, hi ha zones on el mes de juny va ser més càlid que el juliol, especialment en àrees de muntanya i de l’interior, un fet inusual en el patró climàtic habitual. En canvi, a bona part de la costa el juliol ha estat lleugerament més càlid, probablement per la inèrcia tèrmica del mar.
