El segon decret d’habitatge aprovat aquesta setmana pel Govern espanyol planteja un canvi important en la durada dels contractes de lloguer. La nova regulació preveu que, un cop arribat el venciment, els arrendaments continuïn automàticament durant nous períodes de cinc anys —o de set si el propietari és una persona jurídica— sempre que cap de les parts comuniqui la voluntat de posar-hi fi.
La principal novetat apareix quan és l’arrendador qui decideix no continuar. En aquest cas, si no existeix algun dels motius justificats recollits per la norma, haurà de compensar el llogater amb l’equivalent a dotze mensualitats de la renda d’un habitatge de característiques similars.
El text va rebre el vistiplau del Consell de Ministres dimarts, però la seva publicació al BOE s’ha ajornat fins aquest dijous per qüestions tècniques i jurídiques relacionades amb l’entrada en vigor de l’altre decret d’habitatge aprovat paral·lelament.
Quan no caldrà pagar la compensació?
La indemnització no s’aplicarà de manera automàtica en tots els casos. El decret incorpora diversos supòsits en què el propietari podrà recuperar l’habitatge sense assumir aquest pagament.
Entre aquests casos hi ha que una persona física necessiti el pis com a residència pròpia o per a determinats familiars, que el llogater no hi resideixi realment durant bona part de l’any sense una justificació o que disposi d’un altre habitatge adequat al mateix municipi. El text també contempla altres circumstàncies, com determinades situacions de vulnerabilitat de l’arrendador.
Si no concorre cap d’aquestes causes, el propietari continuarà tenint l’opció de finalitzar la relació contractual, però haurà d’assumir la compensació prevista.
Contractes més llargs després del venciment
La reforma modificaria l’article 10 de la Llei d’Arrendaments Urbans. Actualment, una vegada superats els primers cinc anys de contracte —set quan l’arrendador és una empresa—, la normativa preveu pròrrogues anuals durant un màxim de tres anys si no s’ha comunicat la voluntat de finalitzar-lo dins dels terminis establerts.
Amb el nou model, aquesta continuïtat deixaria de limitar-se a pròrrogues anuals de fins a tres anys i passaria a reproduir nous períodes complets de cinc o set anys.
El Govern defensa que aquest mecanisme busca reduir la rotació forçada dels llogaters i evitar que la finalització d’un contracte respongui únicament a la voluntat de tornar a posar l’habitatge al mercat amb una renda superior. Segons l’Executiu, la mesura no impedeix que el propietari recuperi l’immoble, però introdueix un cost quan la decisió no respon a alguna de les causes considerades justificades.
El Govern mira altres models europeus
L’argumentari de la norma també fa referència a sistemes aplicats en altres països europeus. A Alemanya predominen els contractes de durada indefinida i la finalització per part del propietari està vinculada a l’existència d’un interès legítim. França aplica renovacions tàcites amb terminis específics, mentre que els Països Baixos van recuperar el 2024 el contracte indefinit com a règim general.
El Govern utilitza aquests exemples per defensar que més estabilitat dels arrendaments pot conviure amb un mercat de lloguer actiu, una interpretació que forma part de la justificació política i jurídica del decret. La norma haurà de passar ara pel Congrés, que votarà separadament els dos decrets d’habitatge aprovats aquesta setmana.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat