El 24% dels joves espanyols deixa els estudis després de l'ESO, segons dades de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) publicades aquest dimarts al seu informe anual 'Education at a Glance'. La dada, del 2024, és sis punts menor que el 2019, quan es va situar en el 30%. Amb tot, Espanya es continua situant a la cua en persones d'entre 25 a 34 anys sense títol de nivell secundari superior –batxillerat o FP de grau mitjà–, només per sota de Mèxic, Costa Rica i Turquia. L'estudi també revela que gairebé un de cada tres adults d'entre 25 i 64 anys (32%) té nivells baixos de comprensió lectora, que poden entendre només textos curts amb poca complexitat. La xifra està per sobre de la mitjana de l'OCDE (27%).
Mentre que la tendència dels joves sense estudis secundaris superiors va a la baixa a Espanya, així com a la resta dels països de l'organització, encara és del 24%, un percentatge sensiblement més alt a la mitjana de l'OCDE (13%).
Alhora, els ciutadans espanyols d'entre 25 i 34 anys que tenen estudis superiors –universitaris o d'FP de grau superior– són el 53%, un percentatge que també està per sobre del conjunt de països de l'organisme internacional (48%). Dins d'aquest grup, els qui tenen un màster o estudis equivalents són un 18%, per sobre de la mitjana (16%). Els qui s'han quedat en el batxillerat o en un cicle de grau mitjà són el 23% del total.
Carrera acadèmica més llarga si els pares tenen estudis superiors
L'OCDE també concreta que el 75% dels joves d'entre 25 i 34 anys amb almenys un progenitor amb estudis superiors també acaba amb un títol universitari o d'FP de grau superior. Per contra, només el 30% dels qui no tenen cap pare amb educació superior arriben a aquest nivell d'estudis. La diferència entre el recorregut acadèmic d'uns i d'altres és de 45 punts, similar a la mitjana (44).
Segons 'Education at Glance', com més estudis tenen els adults joves, més possibilitat tenen de trobar feina. Tant és així que a Espanya, el 21,1% dels qui han abandonat les classes després de l'ESO no tenen feina, però aquesta xifra cau al 13,7% entre els qui s'han quedat en el batxillerat o cicles formatius de grau mitjà, i en el 9,3% entre els qui tenen estudis superiors. Totes tres xifres pràcticament dupliquen les mitjanes de l'OCDE.
D'altra banda, les dades revelen que un 32% de les persones entre els 25 i els 64 anys "poden entendre només textos molt curts i amb mínima informació que distreu". A més, els resultats en comprensió lectora tant entre la gent amb estudis superiors com entre els qui no en tenen han caigut respecte a estudis anteriors.
10.050 euros públics per estudiant
Segons l’informe, Espanya va invertir 10.050 euros per estudiant (sense comptar l’ensenyament universitari) l’any 2022, novament per sota de la mitjana dels països de la OCDE, que aquell any es va situar en 11.443 euros. Amb tot, s’ha retallat la diferència de més de 1.500 euros que hi havia l’any anterior.
Espanya va destinar el mateix 2022 un 4,5% del seu PIB a institucions educatives, des de l’educació infantil fins a l’etapa universitària, quatre punts menys que en el darrer informe (4,9%). La despesa mitjana als països de l’OCDE és d’un 4,7% del PIB, i els països que més despunten són Sud-àfrica (6,9% del seu PIB) i Noruega (6,2%).
Tot i això, pel que fa al pes de la inversió pública en educació dins dels pressupostos públics, Espanya el va augmentar entre 2015 i 2022, del 8,3% al 8,6% de, mentre al conjunt de l’OCDE ha davallat en el mateix període del 10,9% al 10,1%.
