Segons un estudi recent realitzat per Ecologistes en Acció, el 95,2% dels centres escolars a Catalunya registren concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) superiors al llindar recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que estableix un màxim anual de 10 µg/m³. A més, un 61,2% d’aquests centres es troben per sobre del límit fixat a la nova Directiva Europea de Qualitat de l’Aire, que serà exigible a partir del 2030, amb un valor màxim permès de 20 µg/m³.
L’estudi ha analitzat dades procedents de 147 escoles distribuïdes en 28 municipis diferents, obtenint una mitjana general d’NO2 de 21,9 µg/m³. Només set centres compleixen les recomanacions establertes per l’OMS, mentre que cent quaranta superen aquest llindar i noranta es troben per damunt del límit europeu. Cal destacar que a Sabadell s’han detectat nivells que excedeixen fins i tot el límit legal actualment vigent, situat en 40 µg/m³.
Centres educatius amb nivells més baixos i més elevats d’NO2
Dels set centres que compleixen les indicacions OMS pel 2025, destaquen localitzacions com Balaguer (Escola Montros Balaguer) i Caldes de Montbui (Escola El Farell). També figuren escoles a Castellar del Vallès (CEIP Emili Carles i FEDAC Castellar) així com Perafort (CEIP Josep Veciana) i Tossa de Mar (Escola Ignasi Melé i IE Tossa de Mar). Els municipis amb els valors més baixos són Tossa de Mar amb una mitjana anual registrada de 7,7 μg/m³, seguit per Castellar del Vallès (9 μg/m³) i Perafort (9,3 μg/m³).
D’altra banda, els nivells més elevats s'han detectat a Mollet del Vallès amb una mitjana anual registrada superior a 33 μg/m³, La Pobla de Mafumet amb gairebé 31,8 μg/m³ I Granollers amb uns valors aproximats a 30,1 μg/m³.
El cas de Barcelona
A Barcelona, enguany s'han analitzat menys entorns escolars que en l'anàlisi de 2024, quan van ser 52. En concret, s'han recollit dades de 15 entorns escolars, del districte de Sarrià-Sant Gervasi (4), zona alta de Gràcia (3), Horta-Guinardó (1), Eixample Dreta (3), Eixample Esquerre (1), Sant Martí (1) i Nou Barris (2), així com dues estacions oficials de mesura per tal de contrastar les dades (ubicades al Passeig de la Vall d'Hebron i a Bailèn). Tot i això, només s'han obtingut dades fiables de 14 entorns.
Segons les dades recollides al novembre passat, totes les escoles sobrepassen la recomanació de l'OMS i totes menys una (92,8%) superen els 20 micrograms establerts per la nova directiva europea. L'informe destaca que la majoria (9 escoles de les 14 i les dues estacions de control) superen els 25 μg/m³. La majoria d'aquestes estan ubicades en vies principals que són autopistes urbanes o zones circumdants a aquestes.
Fran Campillo, de la Societat Catalana de Pediatria, ha destacat que aquesta campanya ha permès demostrar que els entorns escolars contaminats no es troben només a Barcelona i la seva àrea metropolitana, sinó que "afecta molts municipis de tot Catalunya". Ha afegit que l'NO2 està directament relacionat amb el trànsit motoritzat i, en aquest sentit, ha apuntat que hi ha molts municipis amb trànsit motoritzat al voltant de les escoles. "I aquest és l'aire que estan respirant els nostres nens i nenes", ha manifestat en roda de premsa.
Riscos per a la població infantil
Ecologistes en Acció ha alertat que la població infantil és especialment sensible a la contaminació atmosfèrica a causa de la seva elevada freqüència respiratòria, la seva alçada (més propera als tubs d'escapament) i la immaduresa dels seus sistemes respiratori i immunitari, essent l'NO2 un actiu immunodepressor. Per això, han alertat que els nivells trobats d'aquest contaminant perjudiquen greument la salut dels infants, que passen bona part del dia als centres educatius.
Pacificar els entorns escolars
Els resultats constaten que els entorns escolars amb nivells d'NO2 més baixos es troben en espais de vianants o amb baixa circulació d'automòbils, mentre que els que tenen els nivells més alts estan ubicats a prop d'autopistes urbanes o grans vies. I és que l'origen principal d'aquest contaminant s'atribueix a l'emissió de gasos de combustió de vehicles motoritzats.
Davant d'aquesta situació, l'organització ha reclamat la pacificació del 100% dels entorns escolars, restringint completament el trànsit motoritzat als voltants dels centres educatius en hores d'entrada i sortida i limitant la velocitat a 20 km/h en totes les vies perimetrals. A més, demanen convertir els carrers adjacents en espais de vianants, zones verdes o patis oberts. També reclamen la implementació i reforç de les zones de baixes emissions i que es posin en marxa els "compromisos" assolits en la comissió parlamentària d'infància sobre aquest aspecte.
Altres propostes són la creació de camins escolars segurs, prioritzar el transport públic, el vehicle compartit, la bicicleta o els desplaçaments a peu; limitar l'aparcament a l'entorn escolar, naturalitzar els patis i implementar barreres verdes com arbrat o murs vegetals. A més, plantegen la necessitat d'instal·lar sensors d'NO2 i partícules a totes les escoles amb transmissió de dades en temps real a les famílies i a la comunitat educativa, fer complir la normativa vigent penalitzant la doble fila i crear una inspecció ambiental periòdica, entre d'altres.
Resultats similars a escala estatal
A escala estatal s'han analitzat 412 centres educatius, centres de salut i zones especialment sensibles de 66 nuclis urbans de 10 comunitats autònomes en el marc d'aquesta campanya de ciència ciutadana. Els resultats del 2025 mostren que el 96% dels entorns analitzats no compleixen la recomanació de l'OMS i el 60% estan per sobre de la nova directiva.
Aquesta és la cinquena campanya feta per Ecologistes en Acció. El balanç de totes elles mostra que només 20 dels 985 entorns analitzats, el 2%, compleixen les recomanacions de l'OMS i només el 22% els límits de la nova directiva europea. A més, en un de cada deu centres escolar no es compleix l'actual normativa vigent.
