L’esquerra del país està molt dividida. Per què el vostre partit no s’ha plantejat sumar-se a una altra força amb punts en comú, com Movem?
La CUP no està en política per ocupar càrrecs, sinó per transformar la societat. Entenem la institució com una eina, no com una finalitat en si mateixa. Creiem que l’important no són les persones, sinó el projecte col·lectiu. No volem que ningú es perpetuï com a cap d’una formació política durant anys i anys. Això és incompatible amb Movem, un projecte molt personal.
Som molt crítics amb els partits dits d’esquerres que, tot i tenir un criteri més social, realment no qüestionen estructures del poder ni maneres de funcionar. Nosaltres aspirem a utilitzar la presència a l’Ajuntament per provocar un canvi social.
Doni’ns-en algun exemple.
Els Reguers i les festes taurines. Com que no és una EMD, l’Ajuntament de Tortosa té potestat per decidir el que s’hi fa. I va autoritzar que s’hi celebressin correbous. L’únic partit que va votar en contra d’aquesta activitat, que per a natros no és cultural, va ser la CUP. La resta de grups, si bé es defineixen com animalistes, hi va votar a favor.
En el cas del monument a la Batalla de l’Ebre, considerem que el feixisme no se’l pot consultar; senzillament, els símbols feixistes s’han de retirar de l’espai públic. En canvi, partits com Movem, ERC i el PSC van pensar més en la calculadora de vots i van optar per la consulta i la reinterpretació; no es van atrevir a mantenir un discurs coherent amb el que realment pensen.
Ha parlat dels correbous. L’animalisme és un punt destacat del programa de la vostra formació.
El contracte de la gossera municipal venç dintre de dos anys aproximadament, amb possibilitat de de prorrogar-lo dos més. Un dels requisits que exigirem a qui governi la ciutat és remunicipalitzar el servei i no fer efectiva aquesta pròrroga.
L’entitat Progat està veu obligada a pidolar part dels pressupostos participatius. Es vergonyós: està fent una labor que per llei correspon a l’Ajuntament, i no en rep cap ajuda.
També volem promoure una nova ordenança, amb la participació d’entitats animalistes, quant a tinença d’animals de companyia. L’actual regula molt ràpid i és primordialment sancionadora. L’ordenança ha de reconèixer els drets dels animals i dels amos, que sembla que només tinguin obligacions.
La de la CUP és l’única proposta cent per cent coherent per a l’Ajuntament de Tortosa?
Nosaltres prenem les decisions des del punt de vista ideològic, sense tenir tant en compte el càlcul electoral. Aquesta premissa forma part de l’ADN de la CUP. Suposo que per això altres formacions obtenen més vots: situen l’apropament a l’opinió pública per davant de la congruència.
Per a nosaltres la coherència és un valor important. Fixem-nos en el que està passant a Europa: el liberalisme està guanyant cada cop més terreny. La CUP està demanant en l’actualitat coses que fa 30 anys formaven part del programa del PSOE.
La societat ha anat enrere en aspectes socials?
En alguns terrenys s’ha guanyat consens polític. Ara bé, hi ha encara un discurs molt homòfob, per exemple. Hi ha drets que semblaven garantits i impossibles de perdre, com el de vaga, que pràcticament s’estan qüestionant.
Europa sempre ha estat la referència de l’esquerra per al món. Hi trobem a faltar partits més contundents en aspectes socials. Estem perdent consciència de classe. Falta valentia, no només a Tortosa, sinó a l’esquerra europea.
Què més hi falta, a Tortosa, i al seu Ajuntament?
Cal situar les persones al centre de tota l’acció política. L’amiguisme i el clientelisme determinen en gran mesura el funcionament del govern municipal: hi ha entitats que tenen accés a tot i n’hi ha que no tindran mai accés a res.
Cal obrir les portes, cal oxigenar. Com ja vam dir, els vots de la CUP serviran per fer fora Meritxell Roigé de l’alcaldia. Volem acabar amb el que han representat els 12 anys de binomi Bel-Roigé.
El vostre lema de campanya és “Siguem valentes, capgirem Tortosa”.
Sí, volem qüestionar i donar la volta a les estructures de poder instal·lades des de fa dècades a la ciutat. És necessari que la CUP estigui a l’Ajuntament, per a quan les altres forces d’esquerres cauen en la complaença. Que hi hagi algú per dir-los quin és el camí que cal seguir. A qui governi, li volem recordar que s’ha d’acabar amb les dinàmiques que dominen la capital del Baix Ebre i la tenen segrestada.
És possible acabar amb aquestes dinàmiques?
Tortosa és una plaça complicada, però no hi hem de renunciar. Recordem el que va passar els dies 1 i 3 d’octubre passats, en què la ciutadania va sortir al carrer en massa i va desbordar totes les previsions. Els dos darrers 8 de març han estat espectaculars.
Això també es pot fer a l’Ajuntament, i hi ha tortosines i tortosins que en tenen ganes. A Tortosa hi ha un establishment molt acomodat i estretament relacionat amb el poder. Dona la impressió que la seva mentalitat és la de tota la ciutadania, però no és així. Fets com la mobilització massiva del Dia de la Dona Treballadora demostren que els qui pensen diferent no són una minoria. Aquesta no és la Tortosa de fa 20 anys: és una altra ciutat, amb gent disposada al canvi.
Esdeveniments culturals com la Mostra de Jazz, Tortosa de Tapes i la Festa del Renaixement també han transformat la ciutat.
Si funcionen, per què no s’aposta per obrir més la capital del Baix Ebre i que aquestes iniciatives tinguin més continuïtat? O no hi ha imaginació o els fa por que la població es descontroli.
No entenc, per exemple, per què es continua programant Expoebre. Aquesta fira, que en principi hauria de ser un espai professional de dinamització econòmica, s’ha convertit en un indret perquè hi passegin les famílies. Expoebre s’ha de reinventar, perquè la ciutat ha canviat i el món rural ja no hi té el pes que hi tenia fa tres dècades. Les fires que ara triomfen són les especialitzades, que s’acaben convertint en referents.
L’aspiració de la CUP és, en bona part, fiscalitzar l’acció del govern local.
Sí. Com he dit, volem transformar la societat. No té sentit entrar a formar part d’un govern amb partits que estan molt lluny de les nostres idees. I volem demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses.
Per exemple, l’agost de l’any passat es va signar el contracte de recollida de residus. Nosaltres hem apostat pel servei porta a porta, que té un component ideològic al darrere: no donar tants diners a una empresa de l’IBEX 35 (23 milions) i generar més treball. Està demostrat que aquest sistema millora el percentatge de reciclatge: Tortosa està en un 25 % i hi ha pobles amb el sistema porta a porta que reciclen fins a un 70 %. Pensem que enguany pagarem més de 200 000 euros de cànon de multa per no reciclar en el percentatge que demana la Unió Europea.
Això no és responsabilitat de la ciutadania?
No. L’Ajuntament ha d’adoptar totes les mesures per exigir al ciutadà que recicli, però no podem traslladar-li tota la responsabilitat. Molts veïns no conscienciats amb el medi ambient no es desplaçaran cent metres per trobar un contenidor de reciclatge, si no el tenen baix de casa.
Tinguem en compte que els canvis arriben mitjançant la pedagogia. Amb aquest nou contracte, hi ha una educadora ambiental per a tot Tortosa. Ja vam dir que era del tot insuficient. Com ha de canviar una sola persona els hàbits de tota una ciutat?
Què més hi troba a faltar, a l’administració local?
La plantilla de l’Ajuntament és reduïda, i això té una intencionalitat, sobretot en l’àrea de Serveis Socials. Per exemple, les escoles bressol: com pot ser que l’Aldea, Deltebre i l’Ampolla en tinguin una i que Tortosa, amb 27 000 habitants, no? L’educació preinfantil queda en mans d’escoles vinculades al Bisbat. Moltes famílies comencen portant els seus fills a aquestes escoles i ja els hi deixen durant tota la seva educació.
Hi ha una dreta que protegeix els seus interessos; una esquerra que, quan ha governat, ha estat covarda, i que des de l’oposició no ha qüestionat les estructures de poder.
En aquestes eleccions municipals concorre una nova formació, Ciutadans. Què n’opina?
Considerem que no tenen discurs de ciutat. A Catalunya, els seus únics eixos són el discurs de l’odi, la qüestió nacional i l’aplicació de l’article 155.
