El magistrat de l’Audència Nacional (AN) que instrueix el ‘cas Tsunami Democràtic’, Manuel García Castellón, té previst interrogar aquest dimecres al matí a distància a la dirigent d’ERC Marta Molina. Molina ho farà des de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i per videoconferència amb l’AN. Els altres vuit investigats en aquesta peça, entre els quals la secretària general d’ERC Marta Rovira, podrien declarar més endavant, ja que han al·legat incompatibilitat d’agendes dels seus advocats, volen declarar des de l’exili o demanen que siguin citats correctament als seus domicilis a l’estranger. No obstant, el magistrat ha denegat aquest dimarts el darrer intent d’ajornament fet per cinc dels investigats.
El 13 de maig passat es va conèixer la citació de García-Castellón als nou investigats: Marta Rovira, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra, Josep Lluís Alay i Josep Campmajó. El magistrat els permetia declarar per videoconferència però des d’un jutjat de Barcelona. Castellón també va acordar l’emissió d’una Ordre Europea d’Investigació a Itàlia perquè localitzi i prengui declaració, igualment per videoconferència, a Nicola Flavio Giulio Foglia, també investigat pel cas. El possible ajornament podria quedar afectat per la probable aprovació de la llei d’amnistia en pocs dies.
Les declaracions de Rovira, l’empresari Oriol Soler i el cap de gabinet de Puigdemont, Josep Lluís Alay, s’han ajornat perquè els seus advocats tenien assenyalaments previs. El periodista Jesús Rodríguez, el dirigent d’Òmnium Cultural Oleguer Serra i l’activista Josep Campmajó estan exiliats a Suïssa des de fa pocs mesos i han demanat ser citats correctament al país alpí i poder declarar des d’allà per videoconferència, cosa que García Castellón ha denegat. L’informàtic Jaume Cabaní també es troba a l’exili. Finalment, l’exdirigent d’ERC i empresari Xavier Vendrell ha demanat que se’l citi correctament perquè ell ara viu a Colòmbia, cosa que García Castellón ha denegat.
El ‘cas Tsunami’ també s’instrueix al Tribunal Suprem, on hi són investigats l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, ja que tenen aforament. Estan citats per a finals de juny i ho podran fer per videoconferència.
La causa està oberta per diversos delictes, entre ells el de terrorisme, per les lesions de dos policies nacionals en les manifestacions d’Urquinaona i la mort d’un turista francès en la mobilització a l’aeroport del Prat, tot l’octubre del 2019 després de fer-se pública la sentència del ‘procés’. També ha ordenat practicar un seguit de diligències per les actuacions “desenvolupades per Tsunami” el 9 de novembre del 2019, jornada prèvia a les eleccions generals. García Castellón opina que aquestes accions podrien constituir una infracció penal per “omissió del deure de perseguir un delicte electoral”, omissió que haurien comès els aleshores responsables “polítics” de la Generalitat per no haver-les impedit.
En concret, el magistrat repassa els esdeveniments registrats aquell dia i assenyala que la seqüència “permet evidenciar el coneixement que el Govern de la Generalitat va tenir dels actes” convocats per Tsunami per a aquell dia.
També permet constatar, a parer del jutge instructor de la causa, que el president de la Generalitat, com a màxim responsables de l’autoritat governativa, “coneixia” la denúncia presentada davant la Junta Electoral Central, i que la Generalitat “era competent” per impedir la celebració d’aquells actes.
Igualment es pot comprovar, afegeix que la Junta Electoral Provincial de Tarragona va instar la Generalitat “expressament” a impedir la celebració d’aquestes actuacions. Unes actuacions, afegeix, que es van dur a terme “sense que consti que es fes cap actuació per impedir-les”.
