La història del PP de Catalunya als comicis autonòmics comença el 1988 amb Jorge Fernández Díaz al capdavant. Va aconseguir 143.241 vots i 6 diputats. El 1992 amb Aleix Vidal-Quadras, ara cara visible de Vox, la formació va obtenir 157.772 vots, el 5,97% del total, i 7 escons. Tres anys més tard el mateix Vidal-Quadras obtindria gairebé el triple de vots, amb 421.752, un 13,08%, que li van valdre 17 diputats.
El 1999 Alberto Fernández Díaz, ara cap del PP a l’Ajuntament de Barcelona, agafava el relleu de Vidal Quadras i perdia part del seu llegat. La formació conservadora va obtenir 297.265 vots, un 9,51%, i 12 escons.
Quatre anys més tard Josep Piqués substituïa el germà de l’exministre de l’Interior i reconduïa la situació, amb 393.499 vots i 15 diputats. El 2006 mantindria la línia amb 14 diputats i 313.479 vots.
El 2010 entrava en escena l’ara diputada al Congrés Alícia Sánchez-Camacho. Va obtenir el millor resultat del PP a Catalunya fins aleshores en nombre de diputats, amb 18, tot i que no va aconseguir superar la millor xifra de la formació en nombre de vots. Es va quedar en els 387.066.
Dos anys més tard es podria treure aquesta espina, ja que a banda de superar el nombre de diputats, amb 19, també va trencar el rècord de vots de la formació a Catalunya, amb 471.197.
El 2015, però, Xavier Garcia Albiol va perdre bona part d’aquella collita. El de Badalona es va quedar en els 11 diputats, la segona pitjor marca de la formació, amb 348.043 vots.
Per demarcacions, el 2015 el PP va aconseguir la major part dels seus diputats a la de Barcelona, concretament 8, gràcies als 272.804 electors que els van votar. A la resta de demarcacions va obtenir 1 diputat. A Girona amb 22.660 vots, a Lleida amb 16.761 i a Tarragona amb 36.968.
Aquesta vegada, a Barcelona ha aconseguit 3 diputats amb 141.569 vots, cap a Girona amb 11.476 vots, cap a Tarragona amb 19.990 vots i cap a Lleida amb 10.839 vots.
