ERC vol consolidar el seu creixement a Reus amb un últim pas: quedar primers i aconseguir l’alcaldia. Després de 7 anys al govern amb Carles Pellicer, els republicans volen encapçalar l’executiu municipal i transformar Reus en una ciutat “amb futur, igualitària, verda i propera”. Entrevistem la Vicealcaldessa i a candidata d’ERC, Noemí Llauradó, per desgranar el seu projecte.
Plantegen una llista que manté el nucli dur d’aquest mandat i incorpora figures de diferents àmbits. Com descriuria la seva candidatura?
Vol representar la ciutadania del Reus sencer. Repetim les persones que hem ocupat regidories perquè em mereixen la major confiança i tenen un perfil solvent, resolutiu i propositiu. D’altra banda, també hem volgut incorporar ciutadania representativa de la ciutat. Alguns exemples són la fins fa poc presidenta de la Unió de Botiguers, Meritxell Barberà; l’exregidor socialista d’esports, Joan Anton Verge, o el perfil d’arquitecte de la Maria Pasqual. En definitiva, busquem perfils per governar la ciutat.
La marxa de Pellicer pot obrir una finestra d’oportunitats per la resta de partits?
S’obre un escenari molt diferent del de 2019. La persona que ocupa l’alcaldia sempre té un valor afegit respecte de la resta de candidates i ara no es presenta. Primer de tot, hem de tenir paraules d’agraïment i reconeixement cap al senyor Pellicer, amb qui he pogut governar des del 2016. Dit això, el fet que no s’hi presenti dona més oportunitats a la resta. Però també és cert que les persones que hem estat al govern tenim cert avantatge perquè coneixem la idiosincràsia del mateix Ajuntament, quins projectes tenim començats i hem tingut l’oportunitat de parlar amb moltes associacions. La candidatura d’Esquerra surt amb un lleuger avantatge, també perquè la vicealcaldia m’ha aportat una visió transversal i la presidència de la Diputació m’ha aportat experiència en la gestió i la relació amb altres institucions.
Quins són els elements essencials del seu programa?
L’hem volgut fer de manera participada i hem definit quatre eixos. El primer és un ‘Reus amb futur’. Per tant, una ciutat connectada, amb projecció i possibilitat de generar oportunitats per a tothom. Aquesta triple sostenibilitat: desenvolupament econòmic, social i ambiental de manera sostenible. En segon lloc, parlem d’un ‘Reus feminista i jove’. Volem una ciutat més igualitària en què tothom tingui l’oportunitat de desenvolupar-se plenament. Hem de garantir drets com a administració.
I els altres dos eixos?
Després parlem d’un ‘Reus més verd’. La majoria de candidatures ho incorporaran perquè estem en una etapa de crisi ambiental. Fa mesos que no plou i això ens originarà una situació de sequera que patiran els pagesos, els quals ens proveeixen l’aliment. Una de les propostes que ja vam articular és demanar a l’ACA que es creï una planta regeneradora per aprofitar les aigües de la depuradora. D’altra banda, el canvi climàtic ens obliga a ser més resilients. Per tant, hem de tenir zones verdes que ens donin una situació més confortable. I alhora hem d’apostar per l’energia renovable. En els pròxims anys hem de fer un salt i les famílies s’han de poder beneficiar de la nova comercialitzadora elèctrica, Reus Energia.
Finalment, parlem d’un ‘Reus més proper’. L’Ajuntament ha de ser proper, transparent, proactiu, retre comptes i la burocràcia no s’ha de fer farragosa.
Què proposen per aquest urbanisme més resilient?
Crec que Esquerra a través de la regidoria d’Urbanisme i Mobilitat té molt clar com ha de ser la nostra ciutat. Ha de ser molt diferent de la de fa uns anys. Abans es confeccionaven pensant en el vehicle. Al carrer Mare Moles el 80% està destinat al cotxe i el 20% a les persones. Hem de trobar l’equilibri, un 50-50. Les persones necessiten poder passar pels carrers amb més comoditat. Hem de pensar en les persones que tenen dificultats de mobilitat o que porten cotxets. D’altra banda, en el carrer també hi hem de poder romandre. Necessitem mobiliari per asseure, descansar, treballar i jugar. En això, haurem d’incorporar ombra i vegetació pròpia del nostre clima. És un urbanisme que beneficia també els comerços.
Hem començat a posar les bases d’aquesta transformació. A la raval de Santa Anna han patit les molèsties de les obres, però, ara que comencen a veure la llum, ho troben positiu. Tot canvi genera al principi reticències, però totes les ciutats europees aniran per aquest camí.
Com s’ha de moure aleshores la gent que ve a Reus a treballar, a comprar o a fer el vermut?
És una de les deficiències que tenim. No estem molt ben connectats i acabem agafant el vehicle privat. Haurem de tenir aparcaments a fora de la corona del centre i que després puguem agafar transport públic, el servei de bici compartida o anar a peu. També ens afavorirà el Tramcamp, que ens ha de vertebrar millor amb Cambrils, Salou, Vila-seca i Tarragona. A més, ens connecta per dins de la ciutat. Hem de seguir les directrius d’Europa i hem de reduir l’emissió de diòxid de carboni. La transformació a la plaça del Víctor, al carrer Ample, al ‘Condesito’ i al sud de la ciutat van en aquest sentit. Hem de tenir una mirada valenta per dur a terme aquestes transformacions. Això sí, sempre amb sentit comú i escoltant.
Quins reptes encara el comerç reusenc?
Sort en tenim del comerç. És la principal activitat econòmica a Reus i és el nostre tret distintiu. L’hem de preservar i impulsar perquè s’adapti. A la pandèmia la digitalització va ser imprescindible per continuar. Per tant, els hem de donar eines per compaginar l’atenció presencial -imprescindible per a la cohesió social i la sensació de seguretat als carrers- amb la digitalització. També veiem l’evolució de només oferir venda a oferir venda i serveis. Per exemple, una xarcuteria on també pots fer el tast. Per Esquerra és important que hi hagi una regidoria específica de comerç que atengui les necessitats dels comerciants i faci de pont amb la resta de regidories. A més, la taula de comerç ha d’evolucionar cap a un consell municipal del comerç.
Han parlat de l’objectiu d’atraure noves inversions empresarials. Quina tipologia han de tenir i on s’ubicarien?
Ha de ser una indústria 4.0, sostenible i amb llocs ben retribuïts. Ara s’ha de potenciar l’àmbit tecnològic, però Reus sempre ha destacat també per ser forta en l’àmbit agroalimentari i la recerca biomèdica. Per tant, hem d’apostar per la diversificació econòmica amb la indústria. És estratègic que avanci perquè aporten més llocs de treballs, estables i de major retribució, que afecta la renda per càpita de Reus. En el nostre cas, està per sota de la mitjana catalana. Proposem un paquet de mesures de 3 milions d’euros en 4 anys. 2,4 M es destinarien a adquirir sòl industrial per incorporar-ne de nou i permetre ampliar les empreses que ja hi són. En segon lloc, farem modificacions puntuals del planejament general per ressituar zones industrials. I, finalment, invertirem 150 mil euros a l’any a desplegar el Pla Director de Polígons.
Han assumit aquest mandat una àrea tan rellevant per la ciutat com cultura. Hi ha candidates que diuen que han perdut la capitalitat cultural. En què poden millorar?
Des de l’oposició sempre s’intenta trobar aquell costat més negatiu i allò en què es pot millorar. Em remetria al que hem fet en aquests 4 anys. Tot i la pandèmia, no s’ha aturat en cap moment. Un cop superada, s’ha treballat per oferir una programació estable i s’ha apostat per la creació. Això representa un motor important en l’economia de la nostra ciutat. Apostar per la creació cultural també és apostar per la dinamització econòmica. Tenim exemples com el Bartrina Territori Creatiu, el Reus Jazz Cava o el Circ Llunar. A més, hi ha festivals consolidats com el Trapezi o el Memorimage.
Què més destacaria d’aquest mandat en l’àmbit cultural?
Una cosa que el regidor Recasens tenia entre cella i cella era la vinculació entre cultura i educació. Hem de democratitzar la cultura i generar nous públics que seran espectadors en el futur. Propostes com el Projecte Vincles o el passaport cultural en són mostres importants. S’ha demostrat que la cultura té el pes que mereix a la ciutat i continua sent un tret distintiu que ens posa al mapa del país.
Ha parlat de participació ciutadana i transformacions urbanes. En el Mercat del Carrilet hi ha paradistes i partits de govern com Ara Reus que no estan d’acord amb la reubicació. Quina solució proposa? S’ha escoltat suficient?
Vam dur a terme un procés participatiu al barri per detectar les seves necessitats i vam tenir reunions amb les paradistes i veïns. Em quedo amb una de les frases que em va dir un veí: ‘fa 60 anys que visc en aquest barri i mai s’havia parlat d’una inversió tan important’. ERC ha posat el focus en el barri del Carrilet perquè volem invertir en el Reus sencer. Hem de millorar a la connectivitat, els seus carrers, tenir voreres amples i s’ha de rehabilitar l’espai del Mercat perquè hi puguin haver altres serveis. Les propostes contemplen pensar la zona per a les persones i habitatge per a gent jove.
D’altra banda, hi haurà un nou Mercat amb producte fresc. Creiem que el lloc ha de ser més atractiu per qui compra i que les paradistes puguin fer negoci. Plantegem que ha de ser al core del barri, a l’avinguda del Carrilet. Tanmateix, el sud serà per on creixerà la ciutat gràcies a Bellissens i la Intermodal. Arriben vents favorables pel sud de la ciutat i el barri del Carrilet.
Algunes de les paradistes diuen que no els surt rendible.
L’Ajuntament estarà al costat de les paradistes per tal que trobem una entesa. La ubicació no els hi sembla malament i segur que trobarem l’encaix.
Quins pactes li agradaria prioritzar a partir del 29 de maig. D’esquerres o independentistes?
Esquerra és un partit que li agrada dialogar i arribar a acords. El primer pas és aconseguir ser la força més votada. El 2015 partíem de 0 regidors i ara esperem tenir l’alcaldia. Com que no hi haurà majories absolutes, ens haurem d’asseure a negociar. És important que les persones de les candidatures puguin encapçalar regidories de govern i tinguin un bagatge professional. A més, han de tenir mirada valenta i voluntat de dur a terme projectes transformadors.
