Al seu parer, el que han de fer els dirigents és “plantejar polítiques de grans majories”, i aquestes passen ara mateix per dialogar. “Si hi ha un mandat ciutadà és que hi hagi diàleg, diàleg real, no epistolar. Necessitem governants que s’asseguin, no que s’escriguin requeriments i respostes”, ha argumentat.
Al seu parer, el que fa Puigdemont en la seva resposta és reproduir més o menys el que ja va exposar la setmana passada al Parlament, però ha aprofitat per carregar contra Rajoy per “plantejar el diàleg en termes de rendició”.
Principi de realitat i flexibilitat
Feta aquesta apel·lació al diàleg, Colau ha reclamat als dos presidents que s’asseguin a negociar sempre partint d’un principi de realitat, perquè “el pitjor que li pot passar a una societat és tenir governants presoners de les seves promeses, de les pressions que reben o d’alguns compromisos que tenen”. Tot i considerar lloable que vulguin complir amb les seves promeses, ha insistit que “si les coses canvien, es poden també adequar les respostes”.
L’alcaldessa ha advertit també de les conseqüències a nivell econòmic i social que està generant aquesta situació, i ha instat Puigdemont i Rajoy a posar fi a aquest “període d’incertesa, que és dolent per a tothom”.
Al marge de presentar Domènech, Colau ha defensat el projecte dels comuns. Al seu parer, la defensa del referèndum acordat que ha fet la seva formació des del principi era l’encertada, tot i que alguns diguessin que era “impossible, ingenu o una pantalla passada”. “I els fets ens estan donant la raó”, ha assenyalat.
Un cop més, ha carregat contra “l’immobilisme del PP”, que només ha actuat per judicialitzzar un conflicte polític. Referint-se a les declaracions davant l’Audiència Nacional dels presidents d’ANC i Òmnium Cultural i del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha constatat que portar als tribunals el procés “lluny de solucionar el problema complica la situació”.
Ara bé, també ha opinat que s’ha demostrat que la via unilateral “tampoc era eficaç, que no serveix perquè el conjunt del país se senti representat i pogués fer passos endavant”.
