El Parlament convalidarà aquest dimecres el tercer i últim suplement de crèdit. La injecció de 469 MEUR se sumarà als dos suplements aprovats l’últim mes, i que configuren uns 4.000 milions addicionals als pressupostos actuals, que corresponen als prorrogats del 2023. Els pactes tancats amb ERC i Comuns han servit per donar aire al Govern, que aconsegueix salvar el primer any de legislatura tot i no tenir pressupostos nous. El gruix de la injecció econòmica s’ha destinat a actualitzar el sou dels funcionaris, el pla d’ajudes contra la guerra aranzelària de Donald Trump, ajudes a la pagesia, ampliar l’ATC, recursos per a habitatge, cultura, llengua i educació, d’acord amb els acords d’investidura tancats amb ERC i Comuns.
L’executiu de Salvador Illa no ha pogut aprovar uns nous pressupostos per al 2025, tot i que aquest era el primer objectiu del president de la Generalitat. La nova direcció d’Esquerra, comandada altra vegada per Oriol Junqueras, ja va advertir que no avalaria uns comptes si el Govern no complia tots els acords ja signats, sobretot pel que fa al finançament singular i Rodalies.
Davant l’evidència que caldria tornar a prorrogar els comptes del 2023 -ja prorrogats el 2024-, l’executiu socialista va activar el pla B: els suplements de crèdit.
Sous de funcionaris
La previsió de la consellera, Alícia Romero, era de repartir els 4.000 MEUR en dos decrets, però han acabat sent-ne tres. El Govern va aprovar el 25 de març el primer suplement de crèdit, de 2.168 MEUR. El Parlament el va convalidar el 7 de maig amb els vots de PSC, ERC i Comuns, i l’abstenció de Junts.
La injecció d’aquest primer suplement -el de més diners- va servir per garantir l’actualització dels sous dels funcionaris segons l’IPC, i per abonar factures pendents per part dels diversos departaments de la Generalitat.
Del total d’injecció, 1.134 milions són per a despeses de personal, increments retributius i millora de condicions laborals, i 1.033 milions es destinen a diferents departaments per a cobrir “necessitats inajornables”, tal com va explicar Romero durant el debat parlamentari.
Pla anti aranzels i pagesia
El Govern d’Illa va aprovar el segon suplement, de 960 MEUR, el 29 d’abril, i el Parlament el va validar el 21 de maig amb les mateixes majories. Aquesta segona injecció se centrava a acabar de pagar la despesa administrativa ja compromesa, i un paquet de 390 milions per al pla d’ajudes a les empreses afectades per la guerra aranzelària de Trump (un pla anunciat per Illa de 1.500 MEUR en total), a més de 30 MEUR de suport a la pagesia afectada per la pedregada de Setmana Santa a la plana de Lleida.
Aquests dos suplements de crèdit inclouen 293 MEUR que els Comuns van esgarrapar a última hora de la negociació del segon paquet, i que es van destinar a habitatge (250 milions), l’Energètica (20), dentista públic (13) i a salut mental (10).
ATC i Rodalies
Finalment, s’espera que el Parlament validi aquest dimecres al matí el tercer -i darrer- suplement de crèdit, per valor de 469 MEUR, i que el Govern va aprovar el 22 de maig. Les majories parlamentàries podrien tornar a repetir-se, amb PSC, ERC i Comuns votant-hi a favor, Junts abstenint-s’hi, i PPC, Vox, CUP i Aliança votant en contra del tercer suplement.
El Govern socialista i ERC van acordar que l’ampliació per l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) fos de 200 places noves, de les quals 40 ja estaven anunciades. No hi ha cap partida econòmica concreta per aquestes 200 places, perquè l’import dependrà del moment en què aquestes es convoquin.
L’executiu ha remarcat la importància del pla director per ampliar l’ens, i el partit de Junqueras destaca que cal preparar l’ATC per assumir el nou sistema de finançament, que s’ha d’acordar abans del juliol. Sobre habitatge, el pacte entre Govern i Esquerra contempla 200 MEUR per a rehabilitar habitatges plurifamiliars i unifamiliars, i augmentar el parc de lloguer assequible entre el 2026 i el 2028.
Dins del tercer suplement de crèdit s’han reservat 40 milions per millorar i modernitzar les instal·lacions i equipaments esportius arreu de Catalunya, a més de constituir durant el 2025 una Oficina del Govern que promogui les seleccions esportives catalanes. L’acord també contempla crear noves places d’escoles bressol i impulsar la llei de 0-3 anys.
L’acord amb els republicans referma la constitució de l’empresa mercantil Rodalies, S.A. abans del 30 de juny, la creació d’un observatori de les inversions de l’Estat a Catalunya, format per un Consell amb membres de la Cambra de Comerç, dos col·legis professionals, les quatre formacions polítiques amb més representació institucional, i les quatre diputacions catalanes.
L’acord també inclou 55 MEUR més que se sumaran als 200 ja previstos per al Pacte Nacional per la Llengua. El text del tercer suplement de crèdit també recull una transferència de l’Estat de 150 milions anuals per a projectes estratègics d’investigació i desenvolupament. Es tracta d’un acord inclòs en el pacte d’investidura amb el PSOE a Madrid, l’estiu de 2024.
Menjador als instituts d’alta i màxima complexitat
L’acord entre el Govern i els Comuns per al tercer suplement de crèdit, anunciat aquest dilluns, conté la recuperació del menjador escolar a tots els instituts d’alta i màxima complexitat amb l’objectiu de lluitar contra la desigualtat i la pobresa infantil. L’acord contempla destinar cinc milions aquest curs 2025/26 i desplegar progressivament la mesura per tal d’arribar a tots els centres el 2026 amb 15 milions.
També inclou destinar 37 milions per desplegar programes i actuacions de millora en llengua catalana i anglesa i en matemàtiques amb el compromís d’arribar a dues hores de reforç setmanal.
A més, el pacte també contempla una inversió de 120 milions per al metro de Barcelona. Concretament, l’acord inclou la prolongació de l’L3 entre les parades de Zona Universitària i Esplugues Centre, amb una inversió de 4,5 milions.
Així mateix, s’inclouen 72 milions per a la construcció del tram de l’L9/L10 de Zona Universitària a l’estació de la Sagrera, i 40 milions per millorar diverses estacions com el Clot, la Pau, Verdaguer, plaça de Sants, Espanya, Catalunya, passeig de Gràcia i Sants-estació.
Aval de patronal i sindicats
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va defensar dilluns que l’aval de les patronals Foment del Treball i dels sindicats UGT i CCOO als suplements de crèdit trasllada un missatge “d’estabilitat, ambició i consens”. “Són tres coses que convenen molt en els temps que corren”, va argumentar Illa.
El president va assegurar que el seu Govern no té “cap obligació” d’arribar a acords en aquesta matèria, però ha defensat que els pactes són “molt bons”. Illa va encapçalar ahir l’acte de signatura de l’acord sobre els tres suplements de crèdit amb les quatre organitzacions, al Palau de la Generalitat.
La taxa turística sacseja els suplements
L’augment de la taxa turística va sacsejar les negociacions pels suplements de crèdit. El Parlament va tombar -en contra dels plans de l’executiu- el decret sobre l’entrada en vigor de l’increment de la taxa, per un gir d’última hora culminat amb el ‘no’ dels Comuns al text. El grup de Jéssica Albiach, però, va tancar després un acord amb Romero per mantenir l’ajornament de la taxa fins a l’octubre.
La contrapartida va implicar els suplements: Govern i Comuns van pactar destinar els recursos que es deixarien de recaptar, uns 60 MEUR, a habitatge i per als ajuntaments, en el marc del tercer suplement de crèdit. El pacte també recollia accelerar el registre de grans tenidors, una inspecció “efectiva” dels habitatges d’ús turístic i l’impuls del Pla de Barris.
El Govern aconseguirà, finalment, aprovar el tercer suplement de crèdit gràcies a les negociacions amb ERC i Comuns. Els republicans eren partidaris des d’un inici en dividir la injecció en tres parts -com ha acabat passant-, els d’Albiach i David Cid deixaven la decisió en mans del Govern, que preferia fer-ho en dues tongades si bé prioritzaven l’acord global.
També hi ha hagut diferències sobre el tipus de negociació que preferien fer els partits. Esquerra preferia abordar la injecció de diners públics de manera bilateral amb l’executiu -i així ho ha fet-, i mantenir sintonia entre els dos grups parlamentaris implicats, amb Ester Capella i David Cid al capdavant de les converses. Els Comuns apostaven per negociacions a tres bandes, però no ha estat així.
Un cop superada l’etapa dels suplements de crèdit, el Govern ja encara les pròximes carpetes pendents damunt la taula: el finançament singular, l’ampliació de l’aeroport del Prat, i la culminació del traspàs de Rodalies. I, més a l’horitzó, el gran objectiu d’Illa i Romero: els pressupostos del 2026.
