.jpg)
L’Estat espanyol se suma aquest dimarts als 140 països del món que reconeixen l’Estat Palestí. Ho fa per acord del Consell de Ministres que es reuneix aquest dimarts i de manera sincronitzada amb Irlanda i Noruega. En una compareixença institucional sense preguntes, en castellà i anglès, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la decisió “històrica” que té “un únic objectiu: contribuir al fet que israelians i palestins assoleixin la pau”. “El reconeixement de l’Estat de Palestina no només és una qüestió de justícia històrica, sinó una necessitat per assolir la pau”, ha dit, perquè “és l’única manera d’avançar en la solució d’un Estat Palestí que convisqui en pau i en seguretat amb l’Estat d’Israel”.
Sánchez ha recordat que aquest estat ha de ser “viable”, amb “Cisjordània i Gaza connectades per un corredor i Jerusalem Est com a capital”, unificades amb “el govern legítim de l’Autoritat Nacional Palestina”.
Un criteri alineat amb les resolucions de les Nacions Unides i amb la posició que tradicionalment ha mantingut la Unió Europea. Per això, segons Sánchez, l’Estat “no reconeixerà canvis en les línies frontereres de 1967 que no siguin els acordats per les parts”.
Un missatge clar: Pau i cooperació
El president espanyol ha volgut destacar que aquesta decisió que no s’adopta “contra ningú”, i “menys contra Israel, un poble amic a qui respectem, apreciem i volem tenir la millor relació possible”. “Aquesta decisió reflecteix el nostre rebuig frontal i rotund a Hamàs, que està en contra de la solució dels dos estats”.
Per aquest motiu, segons Sánchez, des d’aquest dimarts l’executiu se centrarà a fer possible la solució dels dos estats. Primer fent una crida a un alto el foc permanent, però també demanat l’entrada d’ajuda humanitària i h l’alliberament immediat dels ostatges que es troben en mans de Hamàs.
Sánchez també ha anunciat que l’executiu donarà suport a l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) en el procés de reformes iniciat pel seu nou govern. L’ANP és “el nostre soci per a la pau i necessitarà tot el nostre suport”, ha dit. Espanya també destinarà esforços per a una conferència de pau que aprovi la solució dels dos estats.
Amb aquest pas, segons Sánchez, l’Estat busca impulsar la “pau i a prosperitat” i actua “d’acord amb el que s’espera d’un gran país com és Espanya”.
Segons fonts de Moncloa, la decisió no s’ha de convalidar al Congrés dels Diputats, entre altres perquè ja existeixen resolucions de la cambra en aquesta direcció.
Reaccions i desafiaments internacionals
El reconeixement de l’Estat Palestí arriba enmig de l’ofensiva d’Israel a Rafah. Malgrat l’ordre del Tribunal Internacional d’aturar les operacions en aquesta zona, Israel va bombardejar diumenge un camp de desplaçats on va matar almenys 45 persones. El govern de Netanyahu ha afirmat que es va tractar d’un error i ha anunciat una investigació.
La decisió arriba en plena campanya electoral de les europees del 9 de juny, i també té derivades en clau interna a l’Estat. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va afirmar aquest dilluns que malgrat que és partidari de la solució dels dos estats, reconèixer ara l’Estat Palestí “fa mal” al poble palestí perquè “beneficia” Hamàs.
L’Estat adopta la decisió malgrat les amenaces d’Israel, que ja ha cridat a consultes la seva ambaixadora a Madrid i que considera que la decisió “és una recompensa per a Hamàs”. Un vídeo difós pel govern de Netanyahu va més enllà per advertir que “els dies de la Inquisició han acabat” i “als que ens facin mal, els farem mal com a resposta”.
Les advertències d’Israel han topat amb la resposta del ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, que va assegurar que “ningú atemorirà” l’Estat. També de l’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, que va afirmar que “la reacció d’Israel és una agressió verbal totalment injustificada i extrema”.
