Després de les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest 12-M, els terminis establerts de cara a la constitució de la cambra i a la futura investidura han començat a córrer.
Salvador Illa, el líder del PSC, és el candidat més ben posicionat per a presentar-se a la investidura per la victòria socialista, amb 42 escons, però Carles Puigdemont, que va obtenir-ne 35, podria intentar presentar-se amb els suports d’ERC i la CUP i ser investit en segona votació.
El Parlament s’haurà de constituir a tot tardar el 10 de juny, dins els vint dies hàbils següents a les eleccions. Un cop constituït el Parlament, el president o presidenta de la cambra, dins els deu dies hàbils següents, ha de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat després de fer una ronda de consultes amb els representants de les formacions parlamentàries.
El termini de deu dies acabaria el 25 de juny, inclòs, si la cambra es constituís el 10 de juny, exhaurint el termini que té per fer-ho. Si el candidat a la presidència no aconsegueix majoria absoluta, un mínim de 68 diputats, es pot sotmetre a una altra votació, dos dies després, en què serà suficient la majoria simple, més vots a favor que en contra.
Possible repetició electoral
Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura no és elegit cap candidat, el Parlament es dissol automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer en el termini de 47 dies després de la convocatòria, amb una campanya electoral reduïda a vuit dies. En aquest cas, la repetició electoral se situaria a l’octubre.
El Parlament no s’ha hagut de dissoldre mai automàticament després d’unes eleccions per no haver pogut investir cap president de la Generalitat, però el desembre del 2020 es va dissoldre de manera automàtica per primer cop a la història perquè no es va investir cap nou president després de la inhabilitació de Quim Torra. Aquella dissolució automàtica es va produir quan ja s’havien complert prop de tres anys de legislatura i va comportar la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer de 2021.
Investidures des del 1980
Els presidents de la Generalitat des del restabliment del Parlament han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017), Quim Torra (2018-2020) i Pere Aragonès, que ho és des del maig del 2021.
Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions.
Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra.
Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions; Torra, el 2018, en segona, per 66 a favor, 65 en contra i 4 abstencions, i Aragonès, el 2021, en el segon ple d’investidura a què es va sotmetre, però en primera votació, per 74 a favor i 61 en contra.
Constitució del Parlament
Correspon al president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, convocar la primera sessió de constitució de la cambra catalana, en què s’elegirà el president o presidenta del Parlament, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa.
Des del restabliment del Parlament n’han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, elegida el 9 de juny de 2023 amb la legislatura en curs en substitució de Borràs, que va perdre la condició de diputada.
Accés a la plena condició de diputats
Dels 135 diputats del nou parlament, 42 seran del PSC, 35 de Junts+, 20 d’ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns, 4 de la CUP i 2 d’Aliança Catalana.
Per accedir al ple exercici de la condició de parlamentaris, els diputats proclamats electes han de lliurar al registre del Parlament la documentació següent: la credencial expedida per la Junta Electoral; l’escrit de promesa o jurament de respectar la Constitució i l’Estatut; la declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials i dels càrrecs públics que exerceixen, i la declaració de béns, que ha de detallar el seu patrimoni. Els diputats poden lliurar personalment aquesta documentació o delegar-ne la tramitació al personal del grup del qual formaran part.
Declaració de tolerància zero
D’altra banda, en compliment del Pla d’igualtat del Parlament, els diputats han de fer públic si subscriuen o no una declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament psicològic o sexual.
A més, en compliment del Codi de conducta dels membres del Parlament, els diputats també han de presentar una declaració d’interessos econòmics en el termini de dos mesos des de la constitució de la cambra.
Constitució dels grups parlamentaris
Els grups parlamentaris s’hauran de constituir en el termini de vuit dies hàbils a partir de l’endemà de la constitució del Parlament, amb un escrit adreçat a la Mesa que han de signar tots els diputats que volen constituir el grup.
Per cada partit, federació o coalició electoral només es pot constituir un grup. Els grups han d’estar integrats per un mínim de cinc diputats, i les formacions que n’han obtingut menys de cinc s’integren al grup mixt. És a dir, CUP (4) i Aliança Catalana (2).
En el grup mixt es poden constituir subgrups parlamentaris, integrats per un mínim de tres diputats pertanyents a un mateix partit, federació o coalició electoral.
