La notícia recent que explica que el TramCamp s'inspirarà en el tramvia de Tenerife, mereix posar de manifest que les dades comparatives ofertes ignoraven, entre altres, la xifra de passatgers que allí transporten i aquí esperen portar. Es tracta d’un fet significatiu, ja que com a projecte de mobilitat hauria de guardar una proporció entre els recursos emprats i el benefici social obtingut en forma de passatgers. És indefensable, així que millor no parlar de segons quines coses. Es pretén destinar immensos recursos -tan necessaris en altres àmbits- en un tramvia que no necessitem. Perquè es facin una idea els lectors, els donaré unes dades que no van ser publicades i que crec importants, com són el nombre de viatgers i la inversió a realitzar.
A Tenerife funcionen dues línies amb un total de 15,88 km de vies, que van costar 559 milions d'euros (incloent-hi despeses financeres) i transporten 25 milions de passatgers l’any. El TramCamp vol construir 46 km de raïls en tres fases, per a portar una vegada executades totes les obres 9,5 milions de viatgers. És a dir, allà hi ha més d'1,5 milions de viatgers per km de via, mentre que aquí en serien 200 mil. Menys d'una setena part!
A més, el cost del TramCamp no serà inferior als més de 30 M€ per quilòmetre que va costar el de Tenerife, inaugurat el 2007. No tindrà res a veure amb els pressupostos presentats i el seu cost no baixarà dels 1.380 milions d’euros, fent un càlcul més aviat conservador.
Les xifres són eloqüents i no aguanten cap anàlisi objectiva. El nostre territori, que és molt extens, no està densament poblat i per això no necessitem un sistema d'alta capacitat de transport, com és el tramvia. El que ens cal és un sistema d'alta freqüència, realitzat amb vehicles més petits, de 0 emissions i que circulin per vials segregats de la resta de trànsits. Aquesta solució permetria atendre els múltiples i diversos vectors de mobilitat del nostre Camp de Tarragona, que a diferència d'uns altres, no gravita sobre una única àrea urbana.
Aquest sistema de vials pacificats uniria les àrees urbanes disperses, a un cost molt inferior, sense l'efecte barrera de les vies fèrries i permetria incrementar en poc temps el percentatge d'ús dels serveis de transport públic col·lectiu al Camp de Tarragona.