Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
A Lleida tenim un problema de seguretat i civisme, però també tenim un problema de govern. I convé no confondre’ls.
El govern socialista de la Paeria acumula anuncis, comitès, plans, ordenances i nous dispositius policials, però cada nou anunci planteja més preguntes que respostes. Fa pocs dies ens explicaven que calia crear un comitè d’experts per assessorar l’alcalde en matèria de seguretat. Ara, gairebé sense temps perquè aquella decisió pugui donar cap resultat, apareix un nou anunci: un equip específic de la Guàrdia Urbana per perseguir els incompliments de l’ordenança de civisme.
¿En què quedem?
Si calia un comitè d’experts, ¿què estava fent fins ara el govern? I si ara cal crear un nou equip policial, ¿què ha fallat fins ara? La ciutadania té dret a saber quina és l’estratègia del govern socialista perquè, a hores d’ara, el que percep és una successió d’anuncis que es trepitgen els uns als altres.
I vull ser molt clar en una qüestió: no accepto que es traslladi la responsabilitat als agents de la Guàrdia Urbana. Els policies fan la seva feina. Hi són cada dia, actuen davant les incidències, aixequen actes, tramiten denúncies i fan complir, dins de les seves possibilitats, les ordenances municipals. El problema no és carregar sobre els agents les conseqüències d’una política municipal deficient.
La pregunta que hauria de respondre el govern és molt més incòmoda: de totes les sancions que s’imposen, quantes s’executen i quantes es cobren?
Perquè aprovar una norma és relativament fàcil. Anunciar una nova unitat també. El difícil és garantir que la norma es compleixi i que les sancions tinguin conseqüències efectives. I aquí apareix una de les grans contradiccions del govern socialista.
S’anuncia un nou equip de la Guàrdia Urbana, però la plantilla no es multiplica per art de màgia. Per tant, d’on sortiran els agents? Els trauran d’altres serveis? Si és així, quin servei deixaran de prestar? Quina és la planificació? Quins efectius hi haurà al carrer? Quins objectius tindrà aquest dispositiu i com se’n mesuraran els resultats?
No podem governar una ciutat a cop de titular.
I encara és més difícil d’entendre que aquest anunci arribi quatre dies abans de l’aprovació de la nova ordenança de civisme. Primer anunciem el dispositiu, després aprovem la norma i, mentrestant, els veïns continuen esperant respostes.
Lleida no necessita més propaganda d’acció: necessita acció.
No necessitem una ordenança darrere d’una altra si després l’Ajuntament no és capaç de garantir-ne el compliment. No necessitem nous anuncis si no hi ha recursos per executar-los. I no necessitem comitès que serveixin per justificar que el govern encara està buscant una resposta a un problema que els veïns fa temps que denuncien.
El govern socialista ha de deixar de mirar cap a terra per justificar les seves mancances. La responsabilitat política és de qui governa. Els agents executen les decisions polítiques; no les prenen.
La ciutadania de Lleida està cansada de sentir que tot està sota control mentre els problemes persisteixen. Vol carrers tranquils, comerços protegits, espais públics respectats i normes que es compleixin. I vol, sobretot, un Ajuntament que tingui un rumb clar.
Perquè quan cada setmana apareix una nova solució, el que queda en evidència és que la solució anterior no funcionava o que mai no hi havia hagut una estratègia coherent.
Això no és una qüestió de sigles. És una qüestió de responsabilitat política.
I la responsabilitat política consisteix a governar, planificar, executar i donar explicacions. No a encadenar anuncis.
Lleida necessita menys ordenances anunciades, menys comitès i menys ocurrències. Necessita més policia al carrer, més capacitat d’execució, més control i més resultats.
En seguretat, anunciar no és governar. Governar és aconseguir que les coses passin. I aquesta és la responsabilitat que el govern socialista de la Paeria encara ha d’assumir.