Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La preocupació més important dels ciutadans de Lleida té noms molt concrets: la seguretat, la neteja i el civisme. Són qüestions diferents, però estan molt més relacionades del que pot semblar. Perquè quan la gent té por de sortir a la nit a llençar la brossa o tornar a casa i quan l’espai públic està brut, ens indignem i pensem que la Lleida d’avui, no és la de fa uns anys.
Lleida tenia un contracte de neteja de l’any 2006 (absolutament obsolet), una ordenança de civisme de l’any 2007 i una seguretat pensada per una població de 127.000 habitants i ara ja en som 154.000. Està clar no? Som gairebé 30.000 persones per tant, necessitem eines per a fer front a aquesta nova realitat.
Des de l’inici del mandat, a Junts per Catalunya ho hem tingut clar: volem ser part de la solució, no recrear-nos en el problema. Vam ser l’únic grup que va fer aportacions i aprovar la nova licitació de neteja i de recollida d’escombraries. Vam aprovar pressupostos per millorar la videovigilància i ara, hem set proactius amb propostes concretes per aprovar la nova ordenança de civisme.
Aquesta és una ordenança important perquè, més enllà de la regulació de la vestimenta, que inclou la prohibició del burca i del nicab (aspecte que nosaltres compartim al 100% perquè va en contra dels nostres valors), l’ordenança regula moltes altres qüestions sobre les normes de conducta dels ciutadans. Normes que determinen on acaba la meva llibertat i on comença el dret dels altres. Conviure vol dir això: entendre que el carrer és de tots.
M’estic referint a poder descansar sense sorolls; poder caminar per un espai net i cuidat; no veure escopinades, ni excrements pel carrer; no rentar la roba a les fonts; poder gaudir d’una plaça on hi convisquin el joc dels infants i el gaudi de la gent gran i poder viure sense olors.
I és també tenir eines que ens permetin avisar quan veiem comportaments inadequats. Per això hem incorporat un canal de denúncia clar que permeti comunicar incidències i conductes incíviques
També hi ha qüestions que formen part del respecte a la nostra identitat. Els anuncis i la retolació formen part de l’espai públic. L’ordenança incorpora que la publicitat sigui, com a mínim, en català, d’acord amb la normativa lingüística.
Però parlar de civisme també vol dir saber diferenciar. No totes les situacions que veiem al carrer es poden abordar de la mateixa manera. Hi ha persones que viuen situacions de pobresa extrema, sensellarisme o exclusió social. En aquests casos, la resposta de l’Ajuntament no pot limitar-se a una multa. L’ordenança ha de permetre actuar des de la protecció, la mediació, l’acompanyament i la derivació als serveis socials quan la conducta estigui directament vinculada a una situació de vulnerabilitat. I implementar serveis, com són els WC i dutxes públiques, per evitar comportaments insalubres.
Ara bé, també hem de ser clars en una altra qüestió: el civisme necessita que les normes tinguin conseqüències. Una conducta que es repeteix una vegada i una altra no es pot acabar normalitzant. La reiteració d’una conducta incívica no pot convertir-se en una manera habitual de relacionar-nos amb l’espai públic, perquè quan una conducta incívica es converteix en habitual, acaba perjudicant tota la comunitat.
Al final, el civisme no és una qüestió de multes. És una qüestió de respecte:
Respectar el carrer. Respectar el descans. Respectar el mobiliari. Respectar qui juga. Respectar qui necessita ajuda. Respectar els nostres valors, les nostres normes de conducta i la nostra llengua.
Perquè una ciutat no és només els edificis, les places o els carrers. Una ciutat és la seva gent i com ens hi relacionem. I això és el civisme: entendre que Lleida és de tots i que tenir-ne cura també depèn de tots.