Sabies que la Seu Vella va ser catedral durant més de quatre-cents anys abans de convertir-se en quarter militar? Que és l’única catedral d’Europa desacralitzada? Que al seu voltant hi havia el barri gòtic de la Suda, enderrocat als segles XVII i XVIII per aixecar una gran fortalesa que va transformar el Turó en el “Castillo principal de Lérida” i va acabar convertint la Seu en caserna militar? Sabies que Felip V de Borbó en va ordenar l’enderroc l’any 1746… però que, per sort, la seva mort en va evitar la seva destrucció?
Sabies que la catedral nova no té campanar, perquè ho és el campanar de la Seu Vella? Sabies que el seu claustre és el més gran del món en estil gòtic i únic per la seva galeria oberta a la ciutat? Sabies que l’any 1938 va ser un camp de concentració? O que fins a la Guerra Civil, la Seu conservava una relíquia tan sorprenent com el primer bolquer del Nen Jesús?
Sabies que en el mateix Turó, hi ha el Castell del Rei (La Suda), antic palau reial i centre de decisió política on s’hi va proclamar rei, amb només sis anys, Jaume I el Conqueridor, i hi va haver els orígens de la Corona catalano-aragonesa amb les noces de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó?
Sabies que l’any 1278 s’hi van signar els Pariatges d’Andorra, que marquen el naixement del Principat? O que el 1313 s’hi va formalitzar la Querimònia, el privilegi concedit per Jaume II a la Vall d’Aran amb una relació directa amb el rei sense servituds feudals)?
Preguntes que molts lleidatans no sabríem respondre del tot perquè, si bé la Seu Vella forma part del nostre paisatge quotidià, no coneixem tota la història que s’amaga en els seus murs.
La Seu Vella és el símbol que ens identifica, aquell que, quan el veiem de lluny, ens fa dir “ja som a casa”. Construïda a partir de 1203 sobre una antiga mesquita, és una catedral singular de transició del romànic al gòtic. Situada al capdamunt del tossal, des d’on domina la ciutat i tota la plana, ha estat protagonista d’una història tan trista com flamant. Lleida, terra de frontera, ha patit totes les grans guerres, i la Seu també: dessacralitzada, espoliada, convertida en caserna i fins i tot amenaçada d’enderroc. Avui és una autèntica “catedral despullada”.
Aquests dies, s’ha presentat “Realitat Retrobada”, un projecte nascut de les aportacions que Junts per Catalunya va fer en l’acord de pressupostos del 2024. Inicialment pensat com un mapping, ha evolucionat en un projecte que oferirà una experiència immersiva amb realitat virtual i augmentada que permetrà viatjar per set segles d’història del Turó. Podrem entendre com era la Seu Vella quan era catedral, quan era caserna militar o camp de concentració; recuperar visualment elements avui desapareguts; passejar pel claustre, la Pia Almoina o el campanar, i situar cada espai dins el seu context històric.
Des de Junts per Catalunya creiem que és imprescindible reivindicar la història de Lleida, perquè estem convençuts que només coneixent d’on venim podem entendre millor el present i despertar un orgull massa sovint adormit. I projectes com aquest van més enllà del patrimoni, perquè generen curiositat, reforcen el sentiment de pertinença i ens reconnecten amb la nostra identitat col·lectiva.
El relat es construirà amb rigor gràcies a la col·laboració de la Càtedra del Turó de la Seu Vella de la Universitat de Lleida, dels Amics de la Seu Vella i del Museu de Lleida. No és només tecnologia: és coneixement. I aquesta pot contribuir a la seva declaració com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Vull fer un agraïment molt especial als Amics de la Seu Vella i, molt especialment, al seu president, Joan Ramon González, perquè ha estat una de les persones que més m’ha influenciat en aquesta defensa del monument. Les seves explicacions, sempre didàctiques i plenes de sentiment, ajuden com ningú a estimar l’edifici, perquè omplen d’història aquestes magnífiques parets.
Potser, a partir d’ara, quan aixequem la mirada cap a la Seu Vella, ja no veurem només una silueta, sinó que hi veurem segles de vida, una destrucció evitada in extremis i molta perseverança. I entendrem, una mica més, per què aquest turó és molt més que un monument majestuós: és la memòria viva de Lleida.