Torre Salses. Aquest és el nom que millor resumeix la roda de premsa de l’alcalde Fèlix Larrosa per encarar el final del mandat. Després de setmanes amb la ciutat expectant davant l’anunci de noves mesures i canvis, el balanç ha estat aquest: Torre Salses.
Cap autocrítica. Cap proposta per revertir la manca de suports als pressupostos. Tot el contrari: un gran centre comercial que tots els grups de l’oposició compartim en rebutjar. La resta de novetats s’han concretat en la creació d’un comissionat, sense explicar quin problema ha de resoldre ni quin impacte real tindrà en la vida quotidiana.
S’ha tornat a presentar el PAM, el Pla d’Acció Municipal. Grans anuncis de creixement de ciutat. Però, aquest cop també, grans absències. L’Horta, no hi és. La salut mental tampoc. La gent gran continua sense respostes si vol continuar vivint a casa seva. El polígon de Torreblanca i Quatre Pilans segueix sense calendari. El comerç de proximitat queda relegat a les bones intencions. La mobilitat ni es menciona. I la cultura popular i la llengua tampoc.
Enmig de tot això, una sola data. El gran projecte, unilateral, del mandat ja té calendari. L’empresa Promenade ha comunicat que les obres de Torre Salses començaran a principis del mes de març. I aquesta és una molt mala notícia. Perquè Torre Salses no és només un centre comercial. És un canvi de model de ciutat. És un canvi del nostre model de relació.
Durant dècades, Lleida s’ha reconegut en el seu Eix Comercial. No només com un espai de botigues, sinó com un lloc de trobada. «On quedem?», diuen encara els més joves. «Al carrer Major», hem dit durant generacions. Allà és on ens trobem sense pressa, on saludem amics i coneguts, el punt de trobada dels veïns d’altres pobles. Lleida, és l’Eix Comercial i l’Eix Comercial és el cor de Lleida.
Ara, aquest espai tan nostre està en risc. I no només les seves botigues, sinó tot el comerç de proximitat. I és una mala notícia perquè aquest comerç no és només economia. És llum als carrers. És seguretat. És cohesió social. Quan el comerç abaixa persianes, els carrers s’apaguen i només hi ha foscor. I quan el centre s’apaga, la ciutat es fa més fràgil.
I aquí és on el govern ha fallat. Davant l’anunci d’un gran centre comercial a les afores, no ha fet res per minimitzar-ne l’impacte. No ha impulsat cap pla valent de suport al comerç de proximitat. No ha desplegat cap estratègia clara de revitalització del centre. El tan anunciat pla d’usos comercials continua sent un anunci.
A més, han deixat passar oportunitats evidents. L’antiga estació d’autobusos, tancarà la primavera del 2026. El futur de l’espai es podia haver començat a treballar fa temps. No s’ha fet, tot i estar inclosa en el pacte dels pressupostos del 2025.
I el Pla de l’Estació, que havia de ser l’eina clau per reforçar el centre i compensar l’impacte de Torre Salses, ha quedat aturat. Junts hi va confiar. Va confiar en aquest projecte i en l’alcalde. I per això vam donar suport als pressupostos del 2024 i del 2025. Avui és evident que aquest compromís no s’ha complert.
En definitiva, de la roda de premsa del dia 3 en destaco dos afirmacions. La primera és no dir la veritat quan s’afirma que sense pressupostos no es podia tenir un nou contracte de neteja. Els diners estaven inclosos al pressupost del 2025, i per això es va poder fer la licitació. Dir el contrari és fals. I la segona és l’anunci de Torre Salses, presentat com el gran llegat del mandat.
I quan diem que Lleida no pot ser un donut, no parlem d’un eslògan. Parlem de no expulsar activitat ni habitatge del centre, de defensar el comerç de proximitat i d’evitar que la ciutat creixi per fora mentre es buida per dins. Parlem, en definitiva, de cohesió urbana i social.
Tan de bo siguem a temps de revertir-ho. No ho sé. El que sí que sé és que una ciutat no es construeix només amb grans anuncis. Es construeix amb ordre, cuidant la seva gent, els petits detalls, el manteniment, el comerç de proximitat i, en definitiva, la vida quotidiana dels seus ciutadans. Aquests eren els canvis que esperàvem que l’alcalde anunciés.