La campanya que ha iniciat el senyor Xavier Palau, portaveu del PP a Lleida, contra el futur Hub de Balàfia és una exhibició de la dreta més castissa. Un estil basat en la simplificació extrema, la por i la confrontació, més propi de la propaganda que de la política responsable. Sembla que vulgui anar de la mà del senyor Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, que per aquestes festes ha acaparat titulars deixant al carrer prop de 400 persones sense llar. Els va expulsar d’una nau sense planificació i sense cap dispositiu social al darrere, pensant que a la brava, les coses surten bé. Aquestes accions no són aïllades, sinó el reflex d’una dreta que denigra els més vulnerables, posant etiquetes que generen rebuig només per la seva condició social.
Mentrestant, a Lleida, Palau repeteix el discurs: “Diem no al model d’inclusió”, sense voler entrar mai al contingut real del projecte, com si fos un projecte que amenaça la convivència. Però aquesta retòrica alarmista ignora els fets, l’ètica i l’obligació legal de la ciutat. Palau exagera i manipula el debat per aprofitar la inèrcia del discurs de la dreta més dura de Vox i Aliança Catalana. És un populisme que atia l’odi contra qui menys té, en lloc de planificar, parlar i generar cohesió.
L’actual govern ha plantejat un nou model d’inclusió social estructurat, dimensionat i validat per Generalitat de Catalunya i entitats, que s’allunya expressament dels dispositius massius. El nostre model opta per equipaments dimensionats i de baixa capacitat, complementats amb projectes d’alimentació, salut, higiene i ocupació que ajudin en el camí a l’autonomia.
Al PP i als partits del seu costat, els interessa generar la idea que el Hub Cívic de Balàfia és un alberg. Els interessa construir la por associant vulnerabilitat amb inseguretat, un relat tan simple com fals. Són persones sense llar, no delinqüents, i necessiten una resposta pública per responsabilitat institucional, per ètica i també per obligació legal. Potser algú del PP hauria de contrastar els suposats valors cristians que diu defensar, preguntant a les entitats de caràcter religiós que treballen diàriament amb persones sense llar i que saben què vol dir dignitat, acompanyament i drets humans.
Però a Balàfia no s’hi fa un alberg. Els espais destinats a ús residencial per a persones sense llar representen menys del 25% del total de la superfície del conjunt, i amb una capacitat limitada a 30 places, concebuda per evitar qualsevol impacte negatiu. A Balàfia s’hi fa un Hub Cívic, un equipament de ciutat amb arrelament al barri, on el pes principal recau en la dinamització comunitària i la revitalització urbana: serveis de proximitat com la Casa de la Dona, serveis d’atenció ciutadana descentralitzats, espais per a entitats, projectes d’ocupació per a joves, espais de lleure infantil, espais sènior per a la gent gran i un ús obert dels espais exteriors per al gaudi del veïnat. Tot això conviu, de manera equilibrada, amb un servei residencial de baixa capacitat per a persones sense llar, amb equips professionals i normes clares de funcionament.
En resum, el problema del senyor Palau, que comparteix amb el senyor Albiol, és el de confondre lideratge amb confrontació. Engrandir polítiques que divideixen només suma a curt termini. Des del Govern, dialoguem amb el veïnat, escoltem preocupacions i ajustem el projecte, però no cedirem davant la demagògia ni la política de la por. Humanisme sí. Populisme no.