Diu una dita que els temps avancen que és una barbaritat i en l’era digital tot s’accelera. Avui en dia les xarxes socials i la intel·ligència artificial fan que quan aprenem una cosa nova, ja està obsoleta l’endemà.
Això passa en tots els àmbits i l’Administració Pública no n’és una excepció. L’era digital està canviant les seves dinàmiques i, si s’utilitzen bé les eines, podem disposar d’una gestió pública més transparent, més equitativa i més ètica. Creiem que és possible que sigui així.
Estem segurs que el Paer en Cap i l’equip de govern de PSC i de Junts, que li donen suport incondicional, ho tenen molt clar i ben segur que aposten per aquesta línia, cercant la transparència, l’equitat i l’ètica. Tanmateix, en alguna de les seves decisions han confós la definició del terme digitat: enlloc de l’accepció correcta de “dígit” han utilitzat la no correcta de “dit”.
En el darrer ple, de dijous passat, van aprovar un canvi en les condicions del lloc de treball de Direcció del Museu, lloc que passarà a cobrir-se per lliure designació o, el que és el mateix, a dit.
El Paer en Cap va fer una aferrissada defensa d’aquesta decisió, gairebé com si li anés la vida, ignorant la indicació de possible irregularitat que vam fer saber des del nostre grup municipal. Fins i tot, va arribar a dir que ell està al davant de la Paeria i és lliure de decidir el que vulgui. Bé, anem bé, tornem a èpoques que ja creiem superades.
El lloc de treball de Direcció de Museu tenia una forma de cobertura per mitjà de concurs de mèrits, on un tribunal decideix amb criteris objectius quin dels candidats ha demostrat tenir més mèrits i mereix accedir al lloc de treball. Ara serà per lliure designació, on el Paer en Cap i el seu equip escolliran quin és el candidat que més els hi fa el pes, d’acord amb els criteris subjectius que creguin més adients d’acord amb la línia política del seu Govern. Una forma gens transparent, gens equitativa i gens ètica.
Ens preguntem per què el Paer en Cap actua així i ens preguntem si ja té en ment la persona que vol que ocupi la Direcció del Museu i vol assegurar-se que no li falli la tria, si en convocar-se el lloc de treball per concurs hi participa alguna persona amb més mèrits objectius. D’això se’n diu amiguisme o clientelisme, amb tocs dictatorials. Potser no és així, però la seva forma d’actuar ho fa pensar. Diu una altra dita que la dona del Cèsar, a més de ser honrada, ho ha de semblar.
L’actitud del PSC, i el seguidisme de Junts, obre la porta als amics i la tanca a persones que poden tenir capacitats més idònies per dirigir un museu.
Els dígits ens ajudaran a tenir un futur més igualitari, els dits ens retornen a un passat nefast.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat