Un territori com el nostre és únic en les seves característiques gràcies als seus potencials i a la seva diversitat, a l’empenta de la nostra gent, al clima, al medi natural, a la nostra riquesa gastronòmica, etc.
Sí, tots aquests elements són importants però no seriem complerts sense un compromís explícit amb les expressions culturals que neixen d’aquesta terra. I aquí és el on el paper de la Diputació de Tarragona, com a única administració que té com a àmbit d’actuació el conjunt del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, és essencial.
En aquest sentit vull dir-ho d’una forma molt clara: el compromís de la Diputació amb el nostre art i la nostra cultura és clar i inequívoc, sense màcula de reserva mental alguna. Per a nosaltres la cultura, en termes polítics, és una àrea de primera divisió, no és un afegit complementari de res. En absolut, l’art i la cultura són identitat i territori, són prioritàries i són, en essència.
Al fil d’aquesta reflexió us vull convidar a què gaudiu de les múltiples exposicions que s’organitzen o es co-organitzen des d’aquesta casa. Us proposo la darrera, en concret: la que porta per nom Mari Chordà…i moltes altres coses, que podeu visitar al museu d’art modern de Tarragona.
Parlem d’art, parlem de cultura…i parlem de feminisme. I parlem d’art, de cultura i de feminisme en uns temps -els de la dictadura franquista- en els que parlar d’art, cultura i feminisme no era senzill. No és que no fos fàcil, és que era enormement transgressor i subversiu.
I és en aquest context repressiu en el que sorgeix el treball artístic, creatiu i multidisciplinari de Mari Chordà. En uns temps foscos en els fer-ho exigia valentia i el compromís amb la veritat sense el qual l’art no seria art. I això és el que va fer Mari Chordà com a artista, com a escriptora, com a poeta però, sobretot, com a dona lliure.
Considero necessari recordar que, malgrat els avenços innegables que s’han dut a terme aquests darrers anys en aquesta matèria, el seu compromís amb una societat que reconegui plenament el treball i el talent de les dones encara té plena vigència.
Per exemple, fundar en ple franquisme centres d’activació cultural i grups de dones, una editorial de literatura i assaig de dones, etcètera, demostra una consciència feminista precursora enormement enriquidora. Veiem també un fil conductor marcat per la reivindicació del plaer que xocava frontalment amb la visió franquista de la dona, relegada a l’àmbit de la llar i a la negació de la seva pròpia sexualitat.
I és aquesta dimensió de l’art i de la cultura com a capacitat creativa capaç de qüestionar els dogmes dominants, el rebuig permanent a les imposicions, als estatus quo eterns i a les veritats absolutes els que estan en l’ADN de la nostra producció cultural. Un art que convida a la reflexió i que defuig els estereotips.
Aquesta és l’expressió artística lliure, compromesa amb el món creatiu, la poesia, la reflexió crítica i la vinculació amb la realitat que ens envolta, la que ha defensat, defensa i defensarà sempre la Diputació de Tarragona. Una cultura, la de les comarques tarragonines i ebrenques, que representa una combinació perfecte entre art, compromís i territori.
