L’actual LAPAD (Llei 39/2006) va néixer el 14 de desembre d’aquell any i va ser aprovada per unanimitat PERL Congrés de Diputats i Diputades. Des de l’inici es va fer visible que la Llei havia nascut infrafinançada i que no donava resposta a les necessitats socials. A més, en la crisi del 2008 es va aprofitar per endarrerir l’aplicació d’alguns aspectes de la llei i retallar el pressupost dedicat al seu desenvolupament.
Va ser fins a l’any 2020 que, fruit de la pressió social i sindical, s’aconsegueix implementar un Pla de Xoc amb l’objectiu de reduir les llistes d’espera i avançar en els aspectes que s’havien aturat per manca de pressupost.
Així i tot, l’aportació estatal encara no arriba al 29% del pressupost dedicat a l’aplicació de la Llei, quan el compromís inicial era que seria del 50% i la resta seria aportat per les CCAA. Tampoc les CCAA han estat a l'altura de les necessitats, reduint inclús la seva aportació en diversos períodes.
Evidentment tot això afecta els serveis. Una prova del que es diu, és que el temps mitjà en les llistes d’espera és de 349 dies, 15 dies més des que va començar l’any 2025. 25.060 van morir en les llistes d’espera de la dependència des de començament d’any. D’aquestes, 13.713 esperant ser valorades i 11.347 esperant sobre la prestació a la qual tenien dret, són dades de l’Observatori Estatal per a la Dependència.
També s’ha de constatar que segons dades de l'Imserso la inversió total en cures solament representa un 0,77% del PIB estatal quan la mitjana de la UE és d’un 1,6% i alguns països s’apropen al 4%.
És evident que sense un millor finançament no es podrà fer efectiva l’aplicació de la Llei i moltes persones continuaran veient negats els seus drets a la cura. Plantejar-se l’objectiu de què els pressupostos dedicats a aquesta Llei arribin, a curt termini, a un 2% del PIB ha de ser una aspiració social i política.
Malgrat tot, el Projecte de Llei que modifica la Llei 39/2006 de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de dependència suposa un avenç, tot i que cal incorporar i fer modificacions d’aquelles esmenes que han presentat diferents organitzacions, entre elles CCOO per a millorar el text de la Llei i avançar en drets i qualitat de vida de les persones grans. I com no, els Grups Parlamentaris tenen un paper important en la seva aprovació, i per això és necessari que votin a favor del Projecte perquè, en conjunt, suposa un avenç en la millora de l’atenció de les cures en el nostre país.
És imprescindible també, com he dit anteriorment, que s’aprovin les mesures econòmiques necessàries per garantir la seva correcta aplicació.
Finalitzant aquesta nota, veig la notícia del passat dia 22 que la Sra. consellera de Drets Socials de la Generalitat, ha estat a Reus a donar l’esperada notícia d'iniciar les obres de la residència ICASS enderrocant la mateixa i fer-la de nou el 2027, tot i el retard, cal saludar-ho i que es tiri endavant, Seguirem al costat de l’Associació de famílies, les persones treballadores, la ciutadania i les organitzacions que hi donem suport, perquè no es demori més, hi hagi diàleg i la residència sigui pública i de gestió 100% publica tal com sempre s’ha demanat.
