Gairebé set anys de governança republicana a la Diputació de Lleida han servit per demostrar que una altra manera de fer política institucional no només era possible, sinó necessària. Una manera de fer amb valors clars i coherents: repartiment equitatiu dels recursos, reconeixement real de l’autonomia municipal i una gestió basada en la transparència i la rigorositat. Però sobretot, una manera de fer compromesa amb el territori i amb la seva diversitat.
Aquest compromís s’ha traduït en una idea senzilla, però potent: si volem cohesió territorial i social, hem de reforçar els ajuntaments. Són la primera porta on truca la ciutadania. Són els que gestionen la proximitat, els serveis, les urgències i les oportunitats del dia a dia. I per això, mantenir el criteri d’equitat com a columna vertebral de la cooperació i la col·laboració institucional ha estat, i continua sent, un acte de justícia territorial. Perquè no hi ha municipis de primera i de segona. I perquè el progrés no pot quedar concentrat només allà on és més fàcil invertir.
Els fruits d’aquesta feina ben feta ens han portat on som ara. Tanquem l’exercici 2025 amb una execució pressupostària històrica: un 70% executat del pressupost final i més d’un 130% d’execució del pressupost inicial. Són xifres que, més enllà del percentatge, parlen d’una institució que ha après a planificar millor i, sobretot, a transformar pressupost en accions concretes. I això no és menor: en una administració, la capacitat d’executar és la capacitat de donar resposta.
És precisament aquest alt nivell d’execució —i també un índex molt baix d’endeutament— el que ens ha permès, en el ple del mes de març, tirar endavant una modificació pressupostària de 28,6 milions d’euros. Una eina clau per continuar convertint els recursos disponibles en inversió útil i en servei públic. D’aquí en surt, per exemple, un pla de camins de 5 milions d’euros per arranjar i millorar camins municipals, tan imprescindibles per a la vida quotidiana de molts pobles, per a l’activitat agrària i per a la seguretat. I també 4,2 milions d’euros per continuar el desplegament de la fibra òptica arreu del territori, perquè avui la connectivitat no és un luxe: és un dret, és competitivitat, és igualtat d’oportunitats.
Els recursos hi són i els recursos arriben. Hem trobat la fórmula. En els darrers plans impulsats —els 30 milions d’euros per millores en la xarxa de l’aigua, equipaments esportius o retirada d’amiant; els 200.000 euros del pla econòmic en Educació; els diferents plans de Cooperació, Salut i Esports— hem apostat per la modalitat de transferències. Què vol dir això? Que els diners arriben de forma àgil i directa als ajuntaments i són els consistoris els qui decideixen com gastar-se’ls. Sense laberints, sense burocràcies eternes, sense tuteles innecessàries.
Autonomia municipal de veritat. Perquè la governança republicana no és un eslògan; és una pràctica. I es practica quan es confia en la democràcia local, quan es respecta el criteri de cada alcalde i alcaldessa, quan es reconeix que qui millor sap què necessita un poble és qui hi viu i qui en gestiona el dia a dia. Això és municipalisme. I això és també dignitat institucional: la Diputació no pot ser un fre ni un mirall llunyà; ha de ser una palanca.
Ens queda molta feina a fer, de ben segur. Però també tenim un any per endavant per continuar fent d’aquesta institució un baluard municipalista que estigui, veritablement i sense fissures, al costat dels municipis. Perquè quan els municipis guanyen força, el territori guanya futur. I perquè la seva força són les nostres oportunitats: les de tots i totes les persones que vivim a Lleida, Pirineu i Aran.