Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Hi ha una cosa que no podem perdre de vista: la seguretat no és una ideologia. La seguretat de Lleida no pot ser ideològica. No és d’esquerres ni de dretes. No és progressista ni conservadora. La seguretat és un dret de tots els ciutadans i garantir-la és una de les principals obligacions de qualsevol govern.
A Lleida tenim un problema quan una qüestió tan essencial es converteix en un debat ideològic. Quan es relativitza la delinqüència, quan es confon bonisme amb política social o quan es creen nous organigrames, taules, comitès, quadres de comandaments, nous portaveus o un comitè per no reconèixer la incapacitat política per gestionar i garantir la seguretat als barris i així, encobrir la negligent gestió del govern socialista que creu que a cop d’anar improvisant decisions oblidarem l’error anterior.
Per això, vull expressar tot el meu suport als cossos i forces de seguretat que treballen a la nostra ciutat: Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Són els nostres agents els que, cada dia, donen la cara als carrers, intervenen davant situacions complicades i garanteixen que les normes es compleixin. Tot el meu suport a ells i a les seves famílies.
Cal dir-ho clar: en democràcia, l’autoritat no és el problema. L’autoritat és part de la solució.
Hem de recuperar el respecte a la policia. Respectar els agents no significa donar-los carta blanca, sinó reconèixer que representen l’autoritat democràtica i que tenen la responsabilitat de protegir-nos. Quan un agent és qüestionat, desautoritzat o deixat sol davant de determinades situacions, qui en surt perjudicada és tota la societat.
I aquesta defensa de l’autoritat ha d’anar acompanyada de recursos, mitjans i coordinació.
Lleida necessita una coordinació policial real i efectiva entre Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Quatre cossos, quatre capacitats diferents, però un mateix objectiu: protegir els ciutadans. Cal compartir informació, coordinar operatius, actuar conjuntament quan sigui necessari i evitar qualsevol duplicitat o buit de responsabilitats. Però sobretot cal suport i lideratge polític.
La ciutadania no vol saber quin cos és competent en cada cas. Vol que algú actuï.
Quan un veí pateix un robatori, quan un comerciant viu amb inseguretat, quan hi ha ocupacions conflictives, incivisme o problemes de convivència, el que espera de les administracions és una resposta. No vol excuses. No vol que les competències serveixin per passar-se la responsabilitat d’un costat a l’altre.
I aquí hem de ser especialment crítics amb les polítiques del bonisme que, massa sovint, han acabat confonent la defensa de la convivència amb la negació dels problemes.
Una política social efectiva ha de prevenir i donar oportunitats. Però una política social no pot substituir una política de seguretat. I el progressisme no pot convertir-se en una excusa per mirar cap a una altra banda davant de la delinqüència o l’incivisme.
La tolerància amb qui incompleix les normes acaba sent una injustícia amb qui les compleix.
Lleida reclama seguretat. Ho reclamen els veïns del centre i dels barris. Ho reclamen Llívia, Raimat, Sucs i l’Horta. Ho reclamen famílies, comerciants, autònoms, gent gran i joves. Tothom vol poder caminar pels seus carrers amb tranquil·litat, obrir un negoci sense por i saber que, si passa alguna cosa, l’administració respondrà. Aquesta demanda no és ideològica. És legítima.
Defenso i defensaré una política de seguretat sense complexos: més coordinació policial, més suport als agents, més autoritat democràtica i més contundència contra la delinqüència i l’incivisme. Estic al costat de la policia, ras i curt. Perquè una Lleida segura és una Lleida més lliure. I perquè governar també significa garantir que els lleidatans puguin viure sense por.
