La commemoració de la Diada Nacional a Balaguer acumula polèmiques d’ençà que els socialistes han recuperat el govern municipal. L’any passat van impulsar una ofrena floral a l’Escull (l’escultura a la unitat de la llengua, una llengua que, com diria Tomeu Penya, no està viva, viva, però de morta, encara no n’està). Un despropòsit que va acabar sent un autèntic fiasco, contestat per una manifestació independentista a la muralla. Enguany, que han tret l’ofrena del programa, hem estat notícia perquè el cartell anunciador dels actes institucionals lluïa una senyera de cinc barres, en una interpretació lliure de la llegenda de Guifré el Pilós i de l’article 8 de l’Estatut.
Ocurrències i errors que tapen el veritable significat de l’Onze de Setembre: la pèrdua dels drets i les llibertats de Catalunya arran de la Guerra de Successió hispànica, que esdevindria la Guerra dels Catalans. Els decrets de Nova Planta van suposar un torpede al dret públic català, d’esperit republicà, en el sentit que limitava estrictament el poder del monarca. Amb paraules del jurista Francisco Solanes el 1706: el príncep no és superior a la llei, les lleis sí que són superiors al príncep. Felip V no pensava el mateix i va abolir la Generalitat, substituïda per la Reial Audiència, i les vegueries, reemplaçades pels corregiments. Els governs locals serien uniformitzats amb els nous ajuntaments. Per “dret de conquesta” es va acabar amb el sistema pactista per instaurar l’absolutisme borbònic, que seria vigent més de cent anys. No cal dir que es va imposar el castellà.
El conflicte es va allargar de 1701 a 1715 i va acabar amb una repressió duríssima dels partidaris de Carles d’Àustria. Els que defensaven les constitucions catalanes van patir confiscacions, execucions públiques, com l’esquarterament i l’exhibició del cap del general Moragues, i un exili sense precedents d’unes 30.000 persones.
A Balaguer, segons els cronistes, l’exèrcit borbònic hi va cometre “excessos abominables”. Els paers van denunciar maltractaments i saquejos als veïns i que la majoria de les cases havien estat derruïdes. El Monestir de les Avellanes va ser saquejat i profanat, Sant Domènec va quedar sense pòrtic, sense la façana gòtica i sense quatre capelles. I es va suprimir la Paeria, existent almenys des de 1311, els paers de la qual s’escollien per insaculació, per imposar un ajuntament amb regidors més afectes a Madrid.
Miquel Aguilà, exalcalde i president local del PSC, en les memòries que acaba de publicar, després d’evocar escenes cortesanes amb el príncep Felip, ara Felip VI, enaltir les diputacions provincials i atacar els consells comarcals, rebutja la recuperació de la Paeria i ens fa avinent que no pensa ni mencionar-la per molt que ho acordés el ple municipal el 2017. El procés de castellanització del país, que va tenir un dels seus punts àlgids el 1714, ha trobat en els socialistes catalans uns fidels continuadors. Encara som aquí, va dir el president Puigdemont ara fa un any. Però una barreja de menyspreu i de passotisme plana sobre els nostres símbols nacionals. Fem memòria i procurem revertir la història.
