La Noguera és la comarca més extensa dels Països Catalans, però sovint sembla que no existeixi als despatxos on es prenen les decisions. Balaguer és encara l’única ciutat de la vegueria de Lleida que no disposa d’autovia, i el govern continua sense incloure-la a la seva planificació d’infraestructures. L’ampliació del polígon Campllong, fonamental per generar ocupació, pendent. La nova base dels Agents Rurals, amb retards inexplicables. I l’Escola Mont-roig de Balaguer, tot i ser urgent, no avança.
Pel que fa a la Diputació de Lleida, el Pla Zonal de Carreteres s’ha demostrat insuficient. La xarxa viària local, imprescindible per a l’agricultura i la connexió entre pobles, es troba en un estat deficient. I els retards en els pagaments d’ajuts a ajuntaments, entitats i clubs esportius van camí de rècord Guinness. També està en curs, tants anys després, el pla director per Mont-rebei i la declaració del Montsec com a Parc Natural, un gran revulsiu que no pot pas materialitzar-se en una altra guingueta a Tremp.
I si mirem més amunt, Madrid tampoc compleix. El cas del pantà de Rialb és paradigmàtic: un projecte que fa vint-i-cinc anys va inundar terres i desplaçar famílies, amb compensacions que encara s’esperen. Un altre exemple més recent: la centralització dels jutjats de violència de gènere a la ciutat de Lleida. Un fet que si no es rectifica obligarà moltes dones de la comarca a fer desplaçaments llargs i costosos, en situacions d’extrema vulnerabilitat.
A tot això s’hi sumen dos grans reptes. D’una banda, la gestió forestal i la prevenció d’incendis, ara clarament insuficient. L’incendi de Torrefeta ha estat, amb paraules del president Rull, una advertència de la potència destructora del canvi climàtic. Hem vist cremar centenars d’hectàrees a Oliola i a Cabanabona. D’aquest darrer, el 90% del terme municipal. Cal una política preventiva real, millorar les línies elèctriques, facilitar les cremes de marges i recuperar l’heliport de Tiurana.
D’altra banda, el repte demogràfic. La gran majoria de municipis perden població a un ritme alarmant. Tenim un dels índexs de sobreenvelliment més alts i la natalitat no remunta. Sumem-hi l’emigració juvenil. Sense feina/fibra ni habitatge disponible, els pobles es continuen buidant.
Tot i així, hi ha motius per a l’optimisme. La línia de tren Lleida – La Pobla de Segur continua rebent noves inversions i incrementant els passatgers, que s’han multiplicat per sis en deu anys, i espera definitivament la tramviarització a Balaguer. La futura planta de biogàs de la Sentiu de Sió, un cop superats els tràmits ambientals i urbanístics, pot ser una oportunitat de desenvolupament sostenible. També esdeveniments que hem viscut aquest curs com la Jornada Porcina d’Artesa de Segre, el 150è aniversari del Ranxo de Ponts, el Concurs Català de la Raça Frisona a Vallfogona de Balaguer, la 10a edició del Gargar de Penelles o el Mundial d’Ala Delta a Àger demostren la força de les tradicions i el dinamisme dels sectors econòmics.
La Noguera no demana caritat. Exigeix compromís. És massa gran per ser invisible i massa viva per ser oblidada. Cal un impuls polític valent, més ambició i visió de futur. No podem continuar vivint de promeses incomplertes. Ja és hora d’actuar.