L’ambició d’un país: independència

Article d'opinió de Carles Comes Marco i Sílvia Martínez Fuentes, president i secretària general regionals d'ERC a la Federació de Lleida

Carles Comes Marco
Sílvia Martínez Fuentes
11 de setembre de 2025 a les 10:15h

L’Onze de Setembre és el dia en què ens reivindiquem com a nació, units per la memòria i per l’esperança. És el dia en què recordem la nostra història, honorem els qui han lluitat abans que nosaltres i, sobretot, proclamen amb fermesa que som i serem un sol poble, digne i amant de la llibertat.

Des d’Esquerra Republicana, hereus de la tradició catalanista que ha mantingut viva la flama de la catalanitat al llarg del temps, volem que aquest sentiment arribi a cada casa, a cada carrer, a cada barri de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans. Reivindiquem l’orgull de formar part d’una pàtria que no és només un símbol o un traç al mapa, sinó una casa compartida que aixequem entre totes i tots. Una pàtria que garanteixi dignitat, oportunitats, reconeixement i estima a cada persona. Una pàtria oberta, inclusiva i compromesa amb el futur.

Per això, la nostra pàtria és viva i tossuda. Ha sabut resistir segles d’imposicions i repressió, i avui continua dreta. Ha recollit l’esperança de generacions que van preservar la llengua, recuperar les institucions, lluitar per barris dignes, pels drets de les dones, per una vida laboral justa i per una societat més cohesionada. També ha integrat les veus i els esforços de les persones vingudes d’arreu del món, que han vist en Catalunya una nova oportunitat per elles i els seus fills. Totes aquestes lluites formen avui el nostre present i projecten el país cap a un demà ple d’ambició.

Som una nació que no es resigna ni es rendeix. Som un poble que avança amb pas ferm i que troba en els Països Catalans l’espai natural de plenitud nacional.

Ara bé, sabem que aquest camí no ha estat —ni és— fàcil. Cada pas endavant ha trobat obstacles, prohibicions i intents de fer-nos recular. Encara avui, al segle XXI, patim les conseqüències d’una repressió que no ha desaparegut. Precisament per això, tenim el deure d’honorar els qui ens han precedit, continuant la seva tasca fins a fer-la plenament realitat.

Sabem que la lluita dona fruits. Però també sabem que cada victòria només té sentit si la convertim en una passa més cap al nostre objectiu irrenunciable.

Perquè cada conquesta social i política no només millora la vida de la gent, sinó que amplia la nostra sobirania col·lectiva i ens acosta al país que volem.

L’ambició que ens guia és clara: la independència de Catalunya. No com un ideal abstracte, sinó com l’eina imprescindible per garantir salaris justos, serveis públics de qualitat, barris cohesionats, oportunitats per a tothom i un país feminista, verd i lliure de corrupció. Sabem que la independència no ens la regalarà ningú: l’hem de construir amb constància, determinació i coratge. No podem caure en el desànim ni en el derrotisme. Cal aprofitar cada escletxa, cada oportunitat, cada petita victòria. Aquest és el principi que ha guiat i segueix guiant la nostra acció política.

Però també sabem que aquesta lluita té un sentit universal. Davant l’onada reaccionària que s’estén pel món, Catalunya ha de ser una veu compromesa amb la justícia global, amb la pau, amb la democràcia i amb els drets fonamentals. Volem ser lliures per posar la nostra sobirania al servei d’un món més digne i més humà.

Aquesta Diada Nacional sortim al carrer per demostrar que la força del nostre poble és més viva que mai. Ho fem per honorar la memòria de qui ens ha precedit, per reconèixer les lluites del present i per construir el futur que mereixem.

Avui, la nostra veu ressona forta i clara:
Visca Catalunya lliure!

Visca els Països Catalans!