Ho he pogut escoltar amb freqüència directament. Al Parlament. Com a diputada socialista per Tarragona. Cada cop que es parla de qualsevol cosa -d’habitatge, de seguretat, d’educació, o del que sigui- apareixen els portaveus de l’extrema dreta (i darrerament massa sovint els de la dreta, diguem-ne, tradicional)- “alertant” sobre els perills de la “invasió”, que segons ells estem patint, i atribuint tots aquests problemes a “l’allau” de persones que “venen de fora”.
Cal llegir una mica d’història. El tema no és nou, i la mentida menys. Tampoc és un discurs massa elaborat, en realitat és molt simplista possiblement perquè els seus creadors no donen per a gaire més. Vindria a ser una cosa així: la nostra cultura -la cultura “pròpia”- està en perill, amenaçada per identitats foranies que són incompatibles amb “la nostra”.
És a dir, es crea una falsa dicotomia: “nosaltres” versus “ells”. “Ells”, està clar, són els immigrants, especialment els musulmans, que són presentats com una amenaça per “la nostra identitat”.
I a partir d’aquí les fal·làcies. I a partir d’aquí els discursos d’odi. I a partir d’aquí la xenofòbia. Què hi ha delictes? Clar, són “ells” els que porten la inseguretat i la protagonitzen. “Ells” són els delinqüents, “ells” són els terroristes, “ells” són els violadors.
Us poso un exemple: la retòrica que vincula les mesquites com a centres de radicalització terrorista... també és més vell que la història: primer, identificar a una minoria que actuï de boc expiatori (de “chivo expiatorio”), algú a qui responsabilitzar de tots els mals de la societat.
O sigui, primer s’atia la por entre la gent alertant sobre que estem “al llindar del col·lapse” de la nostra societat per la “invasió” demogràfica i cultural que “estem patint”.
A continuació s’identifica un “enemic intern” que, a més, és “protegit” per les esquerres i el progressisme que “promouen la invasió.”
Afegiu a això un discurs directament d’odi cap a l’esquerra, en general, i cap al Partit Socialista, en particular. En el cas del president Pedro Sánchez aquest missatge -literalment- d’odi furibund ha arribat al paroxisme més absolut per part del Vox-PP (als fets objectius em remeto). És un discurs de deshumanització: es presenta al considerat com a altre, no com a un adversari polític, sinó com un delinqüent que amenaça les nostres llibertats i el nostre estil de vida. Tremend...
Finalment, la darrera guinda, la connivència cap a la violència “justificada”. No criden directament a la violència des de la tribuna parlamentària, cert, però si que creen un clima on la violència exercida per “nosaltres” es considerada com un acte d’autodefensa legítim. Així, la manca d’una condemna clara actua a element legitimador.
Està clar, oi? Doncs bé, ras i curt: tot aquest discurs de l’extrema dreta es basa en mentides. Mentides objectives, com dir que hi ha “invasió” que posarà en risc la identitat dels “autòctons”. És fals, així de clar.
Catalunya ha estat sempre un país d’acollida. Catalunya és una societat oberta, multicultural, orgullosa de la seva pluralitat. Aquest és l’ADN de Catalunya, la seva generositat, la seva voluntat d’acollida.
Tant el PSC, com el Govern de la Generalitat, com el president Illa, seguirà defensant aquesta societat diversa en procedències però unida entorn d’uns objectius d’excel·lència social, on tots i totes som iguals en drets i deures. Iguals també vol dir que aquests nouvinguts han de complir amb les mateixes obligacions que tenim la resta de ciutadania. Ni més, ni menys.
Així mateix, seguirem combatent els discursos de l’extrema dreta que busquen dividir i polaritzar la societat catalana, camí segur de la decadència del país.
No ho aconseguiran!
