El govern dels Estats Units ha iniciat una nova fase en la seva estratègia contra la immigració irregular: repintar de negre les tanques metàl·liques que conformen el mur a la frontera amb Mèxic. Segons l’Administració Trump, aquesta mesura tindrà un doble efecte: elevar la temperatura de les barres de ferro sota el sol intens del desert i, per tant, complicar-ne l’escalada, i alhora prolongar la vida útil de l’estructura, evitant l’oxidació.
La decisió s'ha fet pública aquesta setmana a través de la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, en una visita a un tram de la frontera a Nou Mèxic. Davant els mitjans, Noem va assegurar que la iniciativa responia a una instrucció “expressa” del president Donald Trump: “Aquest mur ja és massa alt per ser escalat i massa estret per travessar-lo. Ara, amb la pintura negra, serà tan calent al tacte que molts migrants irregulars ni tan sols gosaran intentar-ho”.
Una estratègia simbòlica i operativa
Segons Noem, la pintura no només busca desincentivar els intents d’escalar la tanca, sinó que també constitueix un element simbòlic: “És alhora escut i monument: una prova visible del compromís inquebrantable del president amb la seguretat nacional”.
Fonts de la Patrulla Fronterera (CBP) han afegit que el recobriment negre pot tenir beneficis tècnics, com reduir la corrosió del metall exposat. No obstant això, especialistes en enginyeria ja havien advertit, durant la primera administració Trump, que el metall original del mur ja absorbeix grans quantitats de calor i que no hi ha “una raó tècnica clara” per recobrir-lo de negre. A més, recorden que aquest tipus de pintura tendeix a degradar-se amb el temps i a perdre eficàcia.
Antecedents i costos elevats
No és la primera vegada que es planteja aquesta mesura. El 2020, en el primer mandat de Trump, la CBP ja va provar de pintar trams del mur a Arizona i Nou Mèxic per avaluar els avantatges potencials. Aleshores, The Washington Post va calcular que el cost total del repintat podria superar els 500 milions de dòlars, depenent dels materials i del nombre de capes necessàries.
Aquesta vegada, els fons provenen de la llei de pressupostos aprovada al juliol, que també contempla noves construccions i tecnologia de vigilància: sensors, càmeres i reforços en infraestructures fluvials al llarg del Riu Bravo. Segons Noem, les obres del mur avancen a un ritme d’uns 800 metres per dia.
Impacte a la frontera
Les autoritats de la Casa Blanca defensen la mesura com un pas més dins de la seva estratègia global de contenció. Des del retorn de Trump a la presidència, les xifres oficials indiquen una caiguda del 92% en els creuaments irregulars respecte de l’any anterior, amb mínims històrics de 4.600 detencions al juliol. El govern atribueix aquest descens a la combinació de deportacions massives, noves barreres físiques i obstacles aquàtics.
Malgrat això, col·lectius proimmigrants alerten que aquestes mesures han tingut conseqüències humanitàries greus i denuncien que moltes persones sense antecedents penals també han estat detingudes en les redades.
