L’expresident de l’Uruguai, Pepe Mujica, ha mort aquest dimarts als 89 anys, després de lluitar contra un càncer que li havia estat diagnosticat a principis de mes. El polític i activista, conegut mundialment per la seva trajectòria com a guerriller, presoner polític i líder progressista, havia comunicat recentment que es trobava en tractament per un tumor a l’esòfag i que les complicacions derivades de la seva malaltia immunològica havien empitjorat la seva salut.
Nascut a Montevideo el 20 de maig de 1935, Mujica va guanyar fama internacional per la seva personalitat sincera, les seves decisions polèmiques i, sobretot, per la seva vida de renúncies. Va ser president de l’Uruguai entre 2010 i 2015, però va ser també una figura que va marcar profundament la política del seu país abans i després d’assumir el càrrec. Durant el seu mandat, va optar per una vida austera, renunciant a viure a la residència presidencial i destinant gran part del seu sou a causes benèfiques, una postura que va aixecar admiració i controvèrsia en igual mesura.
La seva trajectòria com a militant de l’esquerra revolucionària i guerriller durant la dictadura militar del país (1973-1985) va ser una part fonamental de la seva història. Va ser membre del Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros, una organització armada que lluitava contra la dictadura, i va ser detingut en diverses ocasions, incloent-hi dues fugides espectaculars de la presó. La seva última detenció va durar 13 anys, fins a la seva amnistia amb la restauració de la democràcia el 1985. Aquest període de captivitat, que va marcar profundament la seva persona, va ser un dels fonaments sobre els quals va construir la seva figura pública.
Després de sortir de la presó, va començar una nova etapa a la política, fundant el Moviment de Participació Popular dins del Front Ampli. Va ser diputat, ministre d’Agricultura i Pesca (2005-2008), i, finalment, president del país entre 2010 i 2015. El seu govern va estar marcat per l’advocacia en favor de la justícia social, amb polítiques orientades a la lluita contra la pobresa, la legalització de la marihuana, l’acceptació de matrimonis homosexuals i la despenalització de l’avortament. També va ser molt destacat pel seu compromís amb els drets humans, inclòs el reconeixement oficial de les atrocitats comeses pel règim militar uruguaià durant la dictadura.
Mujica va ser un home que, tot i la seva popularitat i el seu llegat, va mantenir una visió pragmàtica i gairebé ascètica de la política. La seva decisió d’anunciar públicament que destinaria la major part del seu sou com a president a causes socials va ser una de les accions més emblemàtiques d’un mandat que es va caracteritzar per una gran proximitat amb la gent i un gran desig de canviar les estructures profundes del seu país. El seu amor per la terra, la seva granja als afores de Montevideo, va ser també un símbol de la seva simplicitat i una forma de rebutjar el luxe associat al poder polític.
En els últims anys, Mujica es va retirar de la política activa, però va continuar sent una figura rellevant en l’àmbit internacional, amb una presència constant en debats sobre la pau, els drets humans i la justícia social. Diversos líders mundials han expressat el seu condol per la seva mort. El president de l’Uruguai, Yamandú Orsi, va manifestar a través de les xarxes socials: “Amb dolor profund comuniquem que ha mort el nostre company Pepe Mujica. President, militant, referent i conductor. Et trobarem a faltar molt, Vell estimat. Gràcies per tot el que ens has donat i per l’amor profund pel teu poble.”
El reconeixement internacional
L’extens reconeixement de Mujica ha transcendit les fronteres del seu país. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que “la política cobra sentit quan es viu des del cor”, referint-se al compromís de Mujica amb la lluita per un món millor. En aquest mateix sentit, Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, ha lamentat la mort de Mujica en uns temps “necessitats de referents morals, cívics i polítics”, i ha destacat la “profunditat humana”, el compromís “ferm” i l’acció política del líder uruguaià, i ha considerat que “sempre seran un exemple”.
Des de Catalunya, també s’han expressat condols profunds. Oriol Junqueras, president d’ERC, va recordar a Mujica com un “símbol d’esperança” per a l’Uruguai i per a tota l’Amèrica Llatina. La seva lluita per les causes nobles, la seva vida dedicada a la transformació social, i la seva resistència davant les adversitats el van convertir en un referent no només per a l’esquerra, sinó per a qualsevol persona que cregués en la lluita per la igualtat i la justícia.
Els Comuns han subratllat la seva influència a l’Amèrica Llatina “i al món sencer”. “Seguiràs inspirant sempre les nostres lluites”, ha escrit el partit. També s’ha pronunciat Junts a través del seu president, Carles Puigdemont, que ha destacat la influència sobre “molta gent més enllà de l’esquerra”, i l’ha definit com a “humanista dels que no sovintegen”.
Un home que va viure segons els seus principis
La història de Pepe Mujica és la d’un home que va viure d’acord amb els seus ideals, des de la seva joventut fins als seus últims dies. En la seva biografia, recollida també en diverses obres literàries i gràfiques com Pepe Mujica y las flores de la guerrilla, de Salamandra Graphic, es narra la seva trajectòria des dels inicis modestos a Montevideo, fins a la seva implicació en la política i la guerrilla en els anys 60 i 70, reflexionant sobre els seus inicis en el partit comunista, la seva radicalització com a militant guerriller i el dur preu que va pagar per les seves idees.
Aquesta figura imponent i, alhora, accessible, deixa una empremta profunda en la història de l’Uruguai i de tota Amèrica Llatina, un veritable exemple de coherència, valentia i amor per la seva gent. Pepe Mujica serà recordat com un dels grans líders del segle XXI, un home que va defensar els drets humans, la pau i la justícia social fins als seus últims dies.
