L’exsecretari d’Estat nord-americà Henry Kissinger va morir aquest dimecres a 100 anys a casa seva a Connecticut (Estats Units). La seva empresa de consultoria va confirmar la mort, encara que no va oferir detalls sobre la causa de la mort.
“Serà enterrat en una cerimònia familiar privada. Més tard, hi haurà una cerimònia commemorativa a Nova York”, va dir la firma Kissinger Associates en un comunicat.
Li sobreviuen la seva dona, Nancy Maginnes Kissinger, dos fills del primer matrimoni, i cinc nets. Els seus familiars van suggerir al comunicat que, en lloc de flors, la gent enviï donacions a l’hospital per a animals Animal Medical Center, a Nova York.
DIPLOMÀTIC BRILLANT I CONTROVERTIT
El llegendari i controvertit diplomàtic s’havia mantingut actiu fins al final, malgrat la seva edat avançada. El juliol passat va visitar la Xina, ja complerts els 100 anys, per reunir-se amb el mandatari del país, Xi Jinping, i funcionaris d’alt rang.
També ha estat freqüent veure les seves opinions als mitjans sobre assumptes d’actualitat com la guerra a Ucraïna o els riscos de la intel·ligència artificial.
Kissinger va néixer el 27 de maig de 1923 a Fürth (Alemanya) al si d’una família jueva que va arribar a Nova York fugint del nazisme quan encara era un adolescent.
Va ser assessor de seguretat amb Nixon i posteriorment va ser secretari d’estat amb Ford. Amb l’arribada de l’administració Carter va passar al món acadèmic sense deixar de ser una veu influent en les relacions internacionals dels Estats Units. Va formar part del Grup Bilderberg, que reuneix persones influents de tot el món.
Va rebre el Premi Nobel de la Pau juntament amb el seu homòleg vietnamita Le Duc Thuo per les seves negociacions secretes per acabar amb la guerra del Vietnam, i va normalitzar les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i la Xina durant la presidència de Richard Nixon (1969-1974).
Tot i això, també se’l recordarà pel seu suport a dictadures com les de l’Argentina entre 1976 i 1983 i els últims anys del règim de Francisco Franco a Espanya (acabat amb la mort del dictador el 1975), el seu paper en l’Operació Còndor per reprimir a opositors llatinoamericans d’esquerra o el seu suport al cop d’estat contra Salvador Allende a Xile el 1973.
És, fins ara, l’única persona a la història dels Estats Units que ha ocupat alhora els càrrecs de secretari d’Estat i assessor de Seguretat Nacional.
