La restricció d’oxigen contínua, equivalent al que significaria viure a uns 5.000 metres d’altitud, s’associa a una longevitat més gran en ratolins de laboratori, cosa que posa en relleu el seu possible potencial antienvelliment.
L’estudi l’ha publicat a la revista Plos Biology i està liderat per investigadors de l’Hospital General de Massachusetts (Boston); això ja s’havia comprovat en llevats, cucs i mosques, però és la primera vegada que es demostra en mamífers, concretament en ratolins.
RATOLINS LONGEUS
Robert Rogers i el seu equip van dur a terme experiments amb ratolins criats per envellir més ràpidament que altres ratolins, alhora que mostraven signes clàssics d’envelliment mamífer a tot el cos.
Van comparar l’esperança de vida de ratolins que vivien amb nivells normals d’oxigen atmosfèric (al voltant del 21%) amb la de ratolins que havien estat traslladats a un entorn amb una proporció menor d’oxigen (11%, semblant al que s’experimenta a una altitud de 5.000 metres).
Van descobrir que els ratolins a l’entorn amb restricció d’oxigen vivien aproximadament un 50% més que els ratolins amb nivells normals d’oxigen, amb una vida mitjana de 23,6 setmanes davant de 15,7 setmanes. Els ratolins a què se’ls va restringir l’oxigen també van patir un retard en l’aparició dels dèficits neurològics associats a l’envelliment.
“Descobrim que la hipòxia crònica contínua (11% d’oxigen, equivalent al que s’experimentaria al campament base de l’Everest) allarga la vida en un 50% i retarda l’aparició de debilitat neurològica en un model d’envelliment en ratolins”, resumeix Rogers.
