La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, l’alcalde de Puigcerdà, Jordi Gassió Borràs, i el director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino Vilalta, han anunciat avui que la capital ceretena acollirà entre el 15 i el 18 d’octubre d’enguany el congrés biennal d’Euromontana, l’associació europea multisectorial de les àrees de muntanya, que aplega diferents governs, associacions, organitzacions agràries i instituts de recerca d’aquests territoris.
Euromontana, amb seu a Brussel·les (Bèlgica), està formada per 70 organitzacions de 15 països europeus i té el seu origen en un seminari sobre agricultura a la muntanya que va organitzar al 1953 laOrganització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació(FAO, per les sigles en anglès), tot i que es va constituir com a entitat independent el 1995.
Capella ha ressaltat “la importància de compartir aquests espais de debat entre els diferents governs, associacions, organitzacions agrària i instituts de recerca multisectorial dels diversos territoris de muntanya europeus”. Per a la titular de Territori, “el congrés europeu serà un excel·lent espai per al coneixement compartit i la reflexió per parlar de ramaderia, agricultura, indústria, digitalització, emprenedoria, turisme amb valors, el canvi climàtic, la biodiversitat, la governança, l’habitatge, que és l’element vertebrador de la garantia de drets dels ciutadans, i l’equilibri territorial”.
La consellera ha repassat “la mirada que el Govern té del Pirineu”, on el Departament de Territori hi ha està duent a terme una estratègia específica de desenvolupament, l’Estratègia Pirineu, i “el marc legal” que suposarà la nova Llei de l’alta muntanya. “És hora de defensar una relació entre el Pirineu i la resta del país en termes de cooperació, solidaritat i equitat territorial. I per això necessitem un paraigües legal per desenvolupar totes les polítiques que generin arrelament i equitat territorial”, ha explicat. “Hem de reconèixer la riquesa del país que tenim i generar noves oportunitats de creixement socioeconòmic. Les polítiques de muntanya han de tenir en compte que les persones es puguin arrelar i això vol dir que hem d’apostar per atraure capital humà i que el que tenim, no marxi”, ha reblat.
Cada dos anys des del 1998, Euromontana organitza un congrés europeu com a espai de reflexió sobre el desenvolupament de les àrees muntanyoses, que acostuma a reunir entre 300 i 400 experts, representants d’institucions, agents econòmics i investigadors. El darrer congrés va tenir lloc a Calàbria el 2022, on es va adoptar una declaració amb els principis que haurien de guiar el desenvolupament de les àrees de muntanya europees fins el 2050.
Ara, Puigcerdà serà l’escenari de la tretzena edició del congrés d’Euromontana, on, partint d’aquella declaració, s’aprofundirà en els reptes i les estratègies per incrementar la resiliència, sostenibilitat i prosperitat de l’economia de les àrees de muntanya.
El congrés català tindrà nou línies de reflexió i treball:
- Com incrementar el valor dels productes agrícoles de muntanya. Es debatrà des dels sistemes de màrketing directe, l’optimització dels canals de distribució, els segells de qualitat o de producció ecològica o el cultiu de nous productes.
- De la matèria prima al processat. Com tornar a atreure el sector secundari a les àrees de muntanya per transformar el que s’hi produeix.
- Digitalització de l’economia de muntanya.
- Impuls de l’emprenedoria, les startups i els empresaris autònoms.
- Treballar amb la natura. Nous enfocaments del turisme a les zones de muntanya, els desafiaments del canvi climàtic i la transformació de les estacions de muntanya.
- Treballar per la natura. Quantificar i compensar els serveis ecosistèmics que presten les activitats agràries a les muntanyes per equilibrar la preservació dels ecosistemes amb la prosperitat de les persones que treballen en el sector primari.
- Què fa que les comunitats de muntanya funcionin. Més enllà de l’accés als serveis, aquesta línia de treball vol posar en valor les oportunitats per al desenvolupament personal i professional de viure a la muntanya, així com la qualitat de vida que ofereix aquest entorn.
- Superar les barreres per a l’atracció de residents. Com millorar l’accés a un habitatge assequible i mobilitzar pisos buits en àrees rurals.
- Més enllà de la perspectiva local. Aprofitar els vincles rural-urbà per construir economies de muntanya resilients.
