L’escenari polític per aquest 28 de maig a Tremp es preveu divers, si més no d’entrada, perquè s’hi presenten set candidatures, quatre més que en els darrers comicis. Això segurament comportarà que calguin pactes i Sílvia Romero, cap de llista de Compromís per Tremp, assegura que no hi haurà cap línia vermella, a excepció de l’extrema dreta. Per aquest mandat, els socialistes es marquen recuperar la capitalitat del municipi per aconseguir millores i nous serveis. Romero destaca que entre les seves propostes hi ha la d’establir un grau d’infermeria de la UdL al municipi perquè els estudiants puguin veure com es treballa en un hospital rural i tenir-ho com una de les seves opcions de futur. El despoblament i la transició energètica són dos dels altres reptes que ha d’afrontar el Pirineu i la resta de Catalunya, pels quals, diu, cal una legislació positiva i apostar per comunitats energètiques i autoconsums.
En aquestes eleccions Tremp tindrà fins a 7 candidatures. Què creu que ha comportat tanta fragmentació política?
Doncs no ho sé, jo crec que és normal que n’hi hagi més de tres -que és el nombre que hi va haver els passats comicis- però set sí que és veritat que em sembla un gran nombre. Desconec els motius de les formacions que ara es presenten, algunes de les quals no s’havien presentat mai.
El fet que hi hagi tantes opcions segurament comportarà que s’hagi de pactar. Tenen alguna línia vermella?
No tenim cap línia vermella. Tremp és un municipi on sempre s’ha constituït el govern municipal a través de pactes. Només hi ha hagut una majoria absoluta el 2007 del PSC. Nosaltres sempre estem oberts a pactar sense posar línies vermelles, excepte la de VOX òbviament. Però sempre que es comparteixin línies que són els nostres eixos principals com els serveis públics, cohesionar el municipi, mantenir l’espai públic i crear ocupació estable i de qualitat no tindrem cap problema.
Es presenten perquè Tremp torni a ser un referent del Pirineu. Per quins eixos concrets passa aquesta referència?
Pensem que hem de recuperar capitalitat, que al llarg dels anys hem exercit en l’àmbit comercial, de serveis, educatiu, sanitari i de lleure. Creiem que s’ha de treballar perquè millori i avanci. I això passa per intervenir en tots els àmbits per aconseguir nous serveis, noves especialitats. També a nivell educatiu estem treballant perquè la Formació Professional se centri en l’àmbit sanitari, perquè hi hagi un grau d’infermeria de la UdL a Tremp. El que cal, doncs, és oferir millors i més serveis.
Per recuperar aquesta capitalitat, creuen que serien necessaris uns JJOO al Pirineu?
Nosaltres ho llegiríem en clau pirinenca. Si va bé al Pirineu, va bé per tots. En el seu moment vam fer posicionar els ajuntaments per estar al costat d’aquesta candidatura amb allò que ens pogués pertocar. És sumar per tot el Pirineu i no ho desestimem de cap manera.
Un dels problemes que hi ha al Pirineu és el despoblament. Com es pot frenar?
Aquesta és la gran pregunta. És un problema al Pirineu, al món rural, a Catalunya, Espanya i Europa i no és d’ara, porta dècades. Les accions que s’han de fer són complexes i múltiples des de molts àmbits. Hi ha diversos àmbits on s’hauria d’intervenir: el primer és una qüestió de visió. S’ha de posar en valor a ulls de tothom i entendre que al Pirineu li ha d’anar bé perquè al món urbà li anirà millor; hi ha una interrelació directa entre els dos àmbits. També cal treballar per una diversificació econòmica per crear llocs de treball a partir de les potencialitats que tenim: no són iguals les zones que tenen un component més turístic, que altres zones com el Jussà que tenim els serveis i el sector primari. Hem de buscar les maneres per potenciar aquests sectors i que creïn ocupació. D’altra banda, penso que hi ha d’haver una legislació que ens sigui favorable. En el cas del Pirineu estem lluitant per renovar la llei d’alta muntanya. Necessitem una legislació que ens acompanyi i que no ens exclogui. A vegades es prima la població per sobre del territori. Pel que fa als serveis públics, hi ha problemes per trobar professionals que vulguin venir al Pirineu. A vegades no parlem de grans accions, per mantenir el sistema s’ha d’actuar de manera diferent amb petites mesures de detall. De fet, el grau d’infermeria a Tremp el proposem perquè volem que els estudiants coneguin la medicina al món rural perquè així els pot interessar.
Aquest mandat ha estat marcat per la pandèmia i, especialment a Tremp, per la mort de 64 persones a la residència Fiella. Com creu que es va gestionar?
Va ser una tragèdia perquè tots ens coneixem; totes les persones que van morir representen una generació sencera. Demanàvem respecte perquè per nosaltres va ser terrible. Un cas d’aquesta magnitud s’ha de buscar quina ha estat la causa o les causes. S’ha d’esclarir què és el que va fallar perquè això no torni a passar mai més i, també, per depurar les responsabilitats que s’hagin de depurar. Hi ha informes dels departaments corresponents i es va intervenir la residència. Ara estan obertes les diligències del judici, que és complex i que esperem que aporti llum.
Un dels reptes que tenen és el de la transició energètica. S’havien projectat macroparcs fotovoltaics, que ja han creat el rebuig d’entitats com Salvem lo Pallars. Quina és la seva proposta?
La transició energètica l’hem de fer i el que hem de fer és veure quines són les fonts d’energia renovable millors. Aquí hi ha moltes granges de porcs i en alguns casos s’explorarà el biogàs, que està resultant molt efectiu. D’altra banda nosaltres ja vam implantar calderes de biomassa a l’hospital de Tremp. En el cas dels parcs solars fotovoltaics, apostem perquè a nivell d’autoconsum s’utilitzi aquesta font d’energia i estem al costat de les comunitats energètiques. Pel que fa als grans parcs que es van plantejar al 2020, nosaltres ja vam demanar que féssim una normativa a través de la qual poguéssim regular aquestes instal·lacions perquè fossin democràtiques i les poguéssim acollir sense un impacte greu en la nostra comarca. Això ha costat de tirar endavant però fa pocs dies a l’Ajuntament de Tremp ja vam aprovar la primera de les propostes per intentar tenir veu en la regulació d’aquests grans parcs. El que entenem és que la transició energètica l’hem de fer i s’ha de fer a nivell d’autoconsum i regular els parcs. Si no ho fem, ens ho faran. Tenim l’amenaça que les línies MAT ens continuïn travessant la comarca; per evitar-ho el que hem de fer és fer-la aquí de forma racional.
