Finalitza la intervenció arqueològica al jaciment del pati de Les Monges de la Seu d’Urgell

La Consellera de Cultura de la Generalitat visita el jaciment per conèixer la feina realitzada i la voluntat de l'Ajuntament de projectar-lo com a espai patrimonial de la ciutat

Recentment ha finalitzat la tercera campanya d’excavació arqueològica al jaciment
del pati de Les Monges de la Seu d’Urgell. En aquesta nova intervenció, que es va
iniciar el passat 30 de maig, i que ha tornat a estar promoguda per l’Ajuntament de la
capital alturgellenca, s’ha pogut delimitar en tota la seva extensió la gran plaça
empedrada dels segles XVII-XVIII, documentada parcialment en les actuacions dels
anys anteriors (2020 i 2021), i s’han localitzat diversos murs i un forn de terrissaire
del segle XVI.
El tinent d’alcalde Cultura i regidor de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament urgellenc,
Carlos Guàrdia, explica que “la intervenció arqueològica ens ha aportat més
informació sobre l’evolució urbanística d’aquest sector de la Seu i el seu
sistema defensiu, des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’Època Moderna, ja que,
juntament amb el tram de muralla localitzat l’any passat, s’ha trobat una part
del mur oriental del baluard del segle XVII que se situava en l’extrem nord-oest
del recinte defensiu de la ciutat”.
També s’ha continuat descobrint més tram del llenç de muralla baix medieval que va
aparèixer l’any 2021, i que ja suma més de quinze metres lineals, i s’ha trobat una
part del mur oriental del baluard del segle XVII que se situava en l’extrem nord-oest
del recinte defensiu de la ciutat, i que juntament amb un altre fortí similar, que
s’ubicava en aquest cas en el que avui en dia és la finca de Cal Montcasi, situada en
el número 48 de l’avinguda de Joan Garriga i Massó, conformaven els dos
baluartillos” bastits l’any 1674 que esmentava el milanès Ambrosio Borsano, tinent
general d’artilleria de l’exèrcit reial espanyol, destinat a Catalunya entre els anys
1673 i 1685, en referir-se a les fortificacions de la Seu d’aquells moments, en la seva
obra Discurso general…. De fet, tal com comenta el responsable de la intervenció,
l’arqueòleg Òscar Augé, aquesta darrera troballa “afegeix encara més valor al
jaciment”, ja que en ell s’hi conserva part del sistema defensiu i poliorcètic de la
ciutat, des de la Baixa Edat Mitjana fins a Època Moderna, fet que entre altres coses,
ajudarà a definir millor el traçat de l’antic clos emmurallat. Així mateix, la localització
de vestigis associats a una fase d’ocupació intermèdia d’aquesta zona, situada entre
la fase medieval dels segles XIII i XIV, que presumiblement sembla que és la més
antiga del jaciment, i la que representa la plaça dels segles XVII-XVIII, és de gran
interès per conèixer l’evolució històrica i urbanística d’aquest sector de la Seu
d’Urgell al llarg dels darrers 700 anys.

Per la seva part, l’equip de govern municipal s’ha mostrat “molt satisfet” per les
noves troballes, i també per la “fantàstica” rebuda que ha tingut la iniciativa
promoguda des de l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat que ha facilitat que diversos
alumnes de quasi la totalitat dels centres educatius de la ciutat hagin pogut conèixer
el jaciment de la mà dels arqueòlegs que hi treballen, mitjançant diferents visites que
s’han perllongat durant gairebé tots els dies que ha durat la intervenció d’enguany. Al
respecte, Carlos Guàrdia afegeix que “gairebé 200 escolars dels diferents
centres de la Seu d’Urgell han pogut conèixer, de primera mà, la feina que
desenvolupa l’equip d’arqueòlegs en aquest jaciment i la importància de
conèixer aquest patrimoni i conservar-lo”.
Visita de la Consellera de Cultura
Així mateix, el passat dissabte, la Consellera de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, Natàlia Garriga, acompanyada de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc
Viaplana, el vicealcalde urgellenc, Jordi Fàbrega, i el mateix Carlos Guàrdia, entre
d’altres responsables polítics, va visitar el jaciment per tal de conèixer la iniciativa, la
feina realitzada al llarg de les diferents campanyes i la voluntat de l’Ajuntament de
projectar el jaciment com a espai patrimonial de la ciutat i la seva integració en el
marc del projecte de La Seu Medieval.
Així, és confirma l’aposta que en el seu moment va fer l’equip de govern municipal,
de conservar les restes descobertes l’any 2020, i promoure l’excavació de la resta
del pati, de cara a la seva museïtzació i posada en valor posterior, tot integrant-lo
discursivament en el projecte de promoció turística de La Seu Medieval, per tal que
tant la ciutadania urgellenca, com aquells que visitin la nostra ciutat puguin gaudir
ne
, i conèixer el nostre passat.
En aquest sentit, des del Consistori urgellenc ja s’ha contactat amb diferents
despatxos d’arquitectes que han treballat en altres jaciments arqueològics, i en
diversos béns immobles del patrimoni cultural, tant català com d’altres territoris, per
tal que facin una primera valoració i proposta museística de l’espai, que ha
d’incloure, entre altres, una solució arquitectònica per preservar els vestigis i
estructures descoberts de les inclemències meteorològiques, i que aquests no es
degradin. Mentrestant, el jaciment i les restes descobertes s’han tapat novament
amb lones, de cara a protegir-les fins a la propera campanya d’excavació de l’any
vinent.