Xavi Puig és un dels dos candidats que aspira a liderar Esquerra a les eleccions municipals de 2027 a Tarragona. El seu perfil polític està estretament lligat amb el projecte que va dur Pau Ricomà a l’alcaldia. Regidor des de 2015, portaveu del govern municipal, regidor de territori i cap de campanya dels republicans els dos últims comicis. Fora de la política, l’actual conseller republicà és doctor en sociologia i ha sigut professor i investigador universitari, a banda d’altres feines com a tècnic a l’Ajuntament de Reus o al món de l’hostaleria. Parlem amb ell per conèixer el seu projecte de cara a unes primàries que es decidiran a finals de mes.
Maria Roig, portaveu d'ERC a l'Ajuntament, comentava en una entrevista a La Ciutat que era el teu moment per liderar Esquerra a Tarragona. Per què creus que et toca estar al capdavant?
Tinc 43 anys i em considero jove, però he viscut moltes experiències intenses i emocionants. La més recent és la municipal, que ens va permetre passar d’una Esquerra sense cap representant a una que entrava amb força i després aconseguia guanyar l’alcaldia de Tarragona. Per mi és l’alcaldia més important que Esquerra ha tingut a nivell de país. Vam afrontar un govern del canvi amb una activitat intensa a favor de la cohesió i la sostenibilitat, de vincular Tarragona al seu país i d’estar al costat de la gent en moments com la pandèmia.
Amb tot l’equip hem pogut fer una cosa que no s’improvisa: bastir un projecte guanyador a Tarragona, republicà, sòlid i madur. Fruit de trepitjar carrer. Sabem que el projecte és guanyador perquè, malgrat la derrota general a les municipals, els resultats de Tarragona són els millors d’entre les grans ciutats. I la gent ens atura i ens diu que hem de tornar. Aleshores, després d’escoltar persones que m’ho demanaven des d’àmbits diferents, vaig considerar que la meva motxilla era plena de capital polític i podia ser un bon moment.
És una línia continuista.
Represento alhora la continuïtat del projecte guanyador que vam fer amb el Pau (Ricomà) i una renovació. No soc en Pau, soc en Xavi. Agraeixo el seu mestratge i l’estimo molt, però soc un canvi respecte al Pau. Comptem amb l'experiència guanyadora de la Mary López o el Manel (Castaño) i gent nova com la Maria (Roig) o la Gemma (Fusté).
Què va fallar perquè aquest projecte quedés truncat el 2023?
Hi va haver una caiguda general de la marca i, en paral·lel, una aposta molt forta pel PSC. En particular a Tarragona. La ciutat pot ser Tabarnia o no en funció d’això. Per l’espanyolisme és una plaça vital i per a nosaltres també. Dit això, de totes les ciutats mitjanes i grans, els millors resultats són els de Tarragona. Faríem bé de mirar per què aquí el projecte és tan fort.
"Hem bastit un projecte guanyador, sòlid i madur. Fruit de trepitjar carrer"
Garreta en una entrevista a La Ciutat defensava el llegat de Ricomà, però afirmava que s’havien de renovar davant de la derrota electoral. Xavi Puig pot liderar aquesta renovació?
Esquerra ha de triar si aposta pel projecte del canvi o per canviar el projecte. Si fa pinya per un projecte que s’ha demostrat guanyador o considera que se n’ha de fer un altre. Em sento hereu i representant directe d’aquest projecte guanyador. Ja vam aconseguir l’alcaldia i veig que la podem recuperar. Tot i això, soc una persona diferent del Pau. És interessant tenir gent nova i gent que ha participat d’aquesta experiència. Gent del centre, del Nord, de Llevant i de Ponent. A més, en el meu equip compto amb persones que van representar totes les sensibilitats del Congrés, que per mi ja està tancat. Soc un ferm defensor de què cal fer el partit més gran.
Parles de la dicotomia entre mantenir el projecte del canvi o deixar-lo enrere. Hi ha tantes diferències de projecte entre Xavi Puig i Saül Garreta?
Només puc parlar del que conec. Només conec el projecte d’Esquerra a Tarragona, el seu no. De totes maneres, Saül Garreta no és el meu rival polític. Ho és Rubén Viñuales.
Quins són els pilars del seu projecte?
És fruit d’un diàleg amb la ciutat durant anys. És difícil d’improvisar. Té l’objectiu de recuperar l’alcaldia per reprendre la transformació republicana que aquesta ciutat mereix. Consisteix a compartir el timó amb la seva gent, que és molt diferent d’entregar-lo als lobbies que tradicionalment han governat Tarragona. A més, és un projecte de proximitat, profundament republicà, d’esquerres i d’una Tarragona cohesionada i sostenible.
"Saül Garreta no és el meu rival polític. Ho és Rubén Viñuales"
Quan parles que no representes els lobbies, ho dius perquè Saül Garreta sí que ho fa?
No parlo en cap moment del Saül. Si una cosa vam fer, va ser treure la catifa vermella als lobbies i enviar-los a la cua com tothom. Amb mi la Budallera es preservarà, la Savinosa esdevindrà un espai natural, la Tabacalera s’omplirà d’activitat cultural, l’estudi de la qualitat de l’aire tirarà endavant, no hi haurà màfia de la brossa que em doblegui o les grans superfícies no triaran els horaris. A més, no pot ser que tinguem 76 pisos de lloguer a Idealista i 2.100 pisos de lloguer turístic. Afrontar aquest tema és una urgència vital.
El llegat de Ricomà es manté viu encara?
Absolutament. El Pau és el capital més gran que té Esquerra a Tarragona. És un llegat que durarà molts anys perquè va suposar una transformació durant el seu mandat i suposarà una transformació durant el de Viñuales. Tothom sap que la seva obra de govern és llegat republicà, excepte el Pam a Pam. Aquest llegat s’ha de reivindicar. Per exemple, hem fet una fotografia al carrer Canyelles. No és una operació estètica, sinó una actuació on el vianant i el verd urbà agafen el protagonisme. No és un carrer de pas, sinó un carrer per estar-s'hi i on les persianes s’apugen.
Quins altres exemples hi ha?
La peatonalització del Serrallo, la plaça Catalunya a Sant Pere i Sant Pau, els parcs esportius a Sant Salvador o de Ponent, la intervenció a Josepa Massanés i López Peláez o l’illa Corsini. Després hi ha molts altres que s’estan executant ara: els aparcaments dissuasoris a Guillem Oliver o Torroja i el Fòrum de la Colònia. Em preocupa que a Tarragona no se la respecta des que tenim Viñuales a l’alcaldia. Amb el Pau no només teníem un respecte arreu, sinó que ens movíem molt per aconseguir les coses. Per exemple, el traspàs de carreteres de l’Estat, la Ciutat Residencial, la Necròpolis o l’ampliació de Joan XXIII. Són fruit d’un respecte per Tarragona i d’una feina tenaç. Ara no veiem res de tot això.
"El Pau (Ricomà) és el capital més gran que té Esquerra a Tarragona"
Aquesta paralització no es deu també a la situació pressupostària a Catalunya i Espanya?
Vam viure situacions de molta crisi i vam tenir una pandèmia descomunal, però nosaltres no vam parar de treballar. És imprescindible la mirada llarga i tot s’ha aturat. Tenim un alcalde sense paraula, rumb ni ambició. A més, té poca estima per la cultura catalana i Tarragona. Aquest cap de setmana eren les festes del barri de Goya i l’alcalde no va venir al seu propi pregó. En aquesta línia, també se salta sistemàticament totes les trobades castelleres importants i l’alcalde parla en català o castellà en funció del barri on va. És inaudit. D’altra banda, on són les tres Ts de campanya? Era màrqueting, els projectes no s’improvisen. A més, són bastant incompetents a l’hora d’executar els projectes i això ens preocupa.
És molt crític amb Viñuales i el govern. Hi ha la possibilitat de millorar la sintonia amb el PSC i que puguin governar com fan a altres municipis o la Diputació?
Aquesta política que té l’alcalde Viñuales, que considera que Tarragona és un decorat al servei dels interessos d’uns pocs, s’acaba traduint en el fet que la gent no accedeix a l’habitatge, que tenim un caos de política de mobilitat i que tenim la ciutat més bruta que mai. Davant d’això, ens hem de preguntar si volem ser una crossa o l’alternativa. Esquerra és l’única alternativa a això i ha de treballar per un projecte que es cregui de veritat. Podríem haver governat amb ells, però hauríem renunciat al projecte de canvi. De totes maneres, l’alcalde ens té pels temes de ciutat. Per això vam aprovar el primer pressupost amb la condició de fer centres cívics, el projecte Unió-Prim-Apodaca o el Pla Integral de la Part Baixa. També vam negociar l’ordenança de terrasses i treballem amb sintonia constructiva el POUM.
Ricomà va arribar a l’alcaldia gràcies a un pacte a quatre, entre ells amb l’espai de Junts. Ara aquestes complicitats entre els dos partits no són les mateixes. Pot sumar-los al seu projecte?
El PSC s’ha buscat la governança amb el senyor Sendra (Junts), els exregidors de VOX i els primers dos anys també amb els comuns. Sendra no ha participat d’una idea de canvi, sinó d’una idea de poder per poder. Xavi Puig està disposat a pactar amb altres? Evidentment, amb tothom qui compleixi amb la idea de canvi de Tarragona. A vegades parlem de Rubén Viñuales com si parléssim del PSC. És la cúpula de Ciutadans qui està governant el PSC de Tarragona. Moltes coses potser no les comparteixen les bases socialistes.
M’he fet un tip de veure que podem fer coses interessants amb gent que no és del meu àmbit ideològic. Tenim una posició ferma i idealista, però no som gens sectaris. El suport d’Esquerra comptava amb una base electoral que mai ens havia votat. La Mary López ha fet una feinada immensa per obrir-nos portes que eren tancades i crear un vincle amb parts de la ciutat on abans érem exclosos.
"Podríem haver governat amb el PSC, però hauríem renunciat al projecte de canvi"
El mandat ha estat marcat pel debat sobre l’estació intermodal, on els principals grups de Tarragona van en la mateixa línia. És tornar a les batalles de campanar?
No compartim la visió que fer-la a Vila-seca sigui metropolità i fer-la a Tarragona sigui de campanar. El municipi més petit té tota la legitimitat d’exposar allò que necessita per la connexió ferroviària, però també el municipi més gran. Tarragona és -amb molta diferència- on hi ha l’estació amb més demanda de transport ferroviari. Qualsevol solució ha de tenir en compte aquesta realitat. Esquerra ha liderat desacomplexadament i amb dades la posició de què Tarragona es juga la prosperitat o la decadència amb l’estació central d’Horta Gran. És la que suposarà apropar el tren al màxim de persones possibles, generar intermodalitat, alliberar les vies del mar i treure les mercaderies per l'interior. Això provocarà que el tren de costa sigui per passatgers.
Són incompatibles?
Tot això és fruit de la reflexió de l’equip tècnic de Tarragona. Són compatibles? No ho sé. La compatibilitat no la podem decidir els polítics, sinó que ens ho ha de dir informes tècnics seriosos. Si tècnicament són compatibles i hi ha el compromís polític de tirar-les endavant les dues, ens semblarà genial. Per arribar aquí, primer s’ha de negociar. Si només tenim la de Vila-seca, Tarragona perd l'R16 i quedà més aïllada. Metropolità per a nosaltres no vol dir que es faci en un lloc diferent de Tarragona, sinó on beneficiï més població al marge del municipi.
Si utilitzem aquest criteri, correm el risc de posar les coses sempre a les dues grans ciutats.
No té per què. Ja tenim una estació al mig del no-res. Ara en farem una altra 15 km a Ponent sense cap nucli urbà. Això la gent no ho entendrà i es farà servir si no tens altre remei. No és fomentar el transport públic.
"No compartim la visió que fer l'estació intermodal a Vila-seca és metropolità i fer-la a Tarragona és de campanar"
Abans comentaves que donaves per tancat el Congrés d’Esquerra. Hi ha el perill que la militància llegeixi les primàries com una seqüela del Congrés?
Per mi Tarragona es decideix des de Tarragona. No em sentiràs parlar en clau congressual, més enllà que compto amb el suport de gent de totes les sensibilitats.
Són positives les primàries competitives o són millors les llistes de consens?
A mi el debat m’agrada molt i visc les primàries com una oportunitat. Dit això, tota la prèvia de les primàries impliquen un ‘run-run’ que dificulta la feina del grup municipal i fins i tot pot haver-hi el risc que hi hagi gent que es fereixi en els intercanvis. Per això, vaig proposar que el Saül s’incorporés al projecte municipal guanyador que tenim. Va considerar oportú no fer-ho.
En cas de guanyar Xavi Puig, incorporaria gent de l’equip de Saül Garreta?
Soc optimista i no contemplo un altre escenari que el de guanyar les primàries i recuperar l’alcaldia. I tampoc contemplo un altre escenari que no sigui comptar amb tots els actius que es posin a disposició del projecte. Tant la militància republicana com la ciutadania de Tarragona. El canvi va molt més enllà de les costures d’Esquerra. No estem en un moment de fer llistes, ara únicament es tria el projecte i qui el lidera. Tarragona és una ciutat castellera i tots entenem que, quan es tria un cap de colla, l’endemà tothom va amb la faixa sota el braç a assaig.
"El canvi va molt més enllà de les costures d'Esquerra"
Has criticat que Garreta portés les primàries al carrer, però ell també apunta que la teva roda de premsa per postular-te el va agafar per sorpresa. Què s’hauria pogut fer diferent en tot aquest procés?
Després d’uns mesos de reflexió, vaig creure que valia la pena fer un pas endavant. Ho vaig anunciar a la militància, ho va veure amb bons ulls i, tot seguit, ho vaig comunicar públicament. En aquest ordre. He estat molt vinculat al projecte: vaig ser el cap de campanya del Pau, portaveu del govern del canvi, vaig estar darrere dels Next Generation, vaig negociar el POUM en circumstàncies molt difícils... Penso que no podia haver-hi tanta sorpresa amb què em presentés. Si no ho vam anunciar abans era perquè hi havia un Congrés obert.
Si arriba a l’alcaldia, portaria alguna cartera com la d’urbanisme?
Sincerament, no. Aprenent de l’experiència, és molt important que l’alcalde faci les tasques d’alcalde i agafar les persones millor preparades per l'equip.
