Saül Garreta és un dels dos candidats que de moment aspiren a liderar Esquerra a les eleccions municipals de 2027 a Tarragona. En la seva etapa professional, Garreta ha treballat d’arquitecte municipal per alguns ajuntaments, de tècnic al Consell Comarcal de l’Alt Camp i sobretot s’ha centrat en projectes de l’àmbit privat. Entre ells, destaca la recuperació d’un poble als Pirineus amb l’objectiu de desenvolupar un poble cooperatiu o la coofundació d’una cooperativa d’habitatge al Catllar. Pel que fa a la seva carrera política, l’experiència és més reduïda, únicament va ocupar el 18è lloc de la llista liderada per Ricomà el 2015 i va ser president del Port de Tarragona entre 2022 i 2024. Amb les primàries a l’horitzó, parlem amb ell sobre el projecte que té per recuperar l’alcaldia tarragonina.
Per què fa el pas de postular-se per liderar ERC Tarragona el 2027?
Fa una mica més d’un any m’ho van proposar perquè pensaven que podria il·lusionar prou per recuperar l’alcaldia de Tarragona. Gràcies a la gestió al Port de Tarragona vaig saber connectar amb la gent i fer un projecte amb sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Em vaig pensar la proposta i em va costar molt poc dir que sí. Per què no intentar-ho?
I com s’ha gestat la candidatura?
Quan em començava a preparar què podia oferir al projecte vaig fer un grup de confiança. Entremig, però, hi va haver un Congrés d’Esquerra, que va ser més llarg i feixuc del que ens hagués agradat. Em van convidar a participar-hi activament i aquell grup inicial va ser en gran part el grup de Militància Decidim. Soc un arquitecte de ciutat que únicament havia anat testimonialment a la llista de Pau Ricomà el 2015, però en política tot m'ha anat venint. Vaig tenir l’oportunitat del Port, gràcies al fet que el Pau va pensar en mi, i ara crec que la millor manera de capitalitzar l’experiència és optant a l’alcaldia. Tinc aquest egoisme de transcendir.
“La millor manera de capitalitzar l’experiència al Port és optant a l’alcaldia”
Què vol dir això d’egoisme de transcendir?
És dedicar part de la teva vida a fer coses que milloren la vida de la gent. Ho he tastat des de l’àmbit públic amb recursos i d’altres espais amb cooperatives. Però no hi ha color.
De moment, s’hi han postulat Xavi Puig i vostè. Hi ha tantes diferències per haver de contraposar projectes en unes primàries?
Som del mateix partit, difícilment hi haurà grans diferències. Es va intentar fer una candidatura de consens al començament, però no va ser possible. A més, no fa massa se’m va oferir anar a les seves llistes sense anar a primàries i els vaig dir que a aquestes alçades no. El que vaig oferir és que, en cas de guanyar, els incorporaria a l'equip. No es tracta de viure les primàries com un problema, sinó com una reacció a moments de canvi on Esquerra ha de tornar a ser el que va representar no fa massa. Crec que la renovació que represento és bona.
Les primàries competitives són un bon senyal?
Jugo a tenis i, quan perdo, vaig a fer una cervesa amb el contrincant. Tot i això, quan estic jugant vaig a guanyar. Benvinguda sigui la competitivitat sana. Vol dir que tenim un partit viu. De fet, des que hem generat aquest moviment, hem duplicat la militància de Tarragona. Genera il·lusió. Gent que s’havia donat de baixa, com en Joan Maria Guinovart, el Joan Tejedor o la Núria Roig s’han tornat a donar d’alta. Veuen en el nostre projecte una oportunitat d’engrescar i renovar. No soc el típic polític. He dedicat dos anys al Port i vaig estar set mesos al Consell Comarcal de l’Alt Camp, però la resta de temps he treballat des del món cooperativista i empresarial.
“Des que hem generat aquest moviment, hem duplicat la militància. Genera il·lusió”
Precisament, parla de la seva faceta com autònom. No és un perfil laboral molt habitual entre els caps de llista de partits d’esquerres.
Si hagués de definir-me, ho faria com autònom. Aquells que no ens posem mai malalts, aixequem la persiana i tirem endavant. Per mi és un punt fort. Esquerra ha de ser el partit dels autònoms. Molts som gent que no vivim de rendes, som classe treballadora perquè vivim del nostre treball. Som els grans oblidats de les administracions públiques i estem a vegades desprotegits. Això fa que t’hagis de reinventar i tinguis aquest esperit emprenedor. Forma part del meu ADN i crec que una persona que ha estat 28 anys d’autònoma està en bones condicions d’entendre els botiguers i un entramat comercial que cada dia està pitjor.
L’única experiència política que té és la presidència del Port. Quina part d’aquesta etapa és extrapolable a l’Ajuntament de Tarragona?
Crec que moltíssimes. Els projectes del Parc del Port per ser més permeables, la recuperació dels Prats d’Albinyana, els arbres que vam incorporar a la terminal de creuers, la feina que vam fer per portar el ferrocarril al sud o totes les plaques als tinglados per ser autosuficients. Tot és extrapolable. També vam posar especialment cura a les relacions amb les altres administracions. Vam potenciar la Vall de l’Hidrogen o l’oficina tècnica per treure les mercaderies. Sempre hem estat amb la mirada posada a la ciutat.
Esquerra va arribar a l’alcaldia de 2019, però el 2023 no va ser capaç de revalidar-la. Es van saber aprofitar aquells quatre anys?
Objectivament, les condicions de l’entorn no van ser les millors. Esquerra es va trobar un Ajuntament amb unes finances molt malmeses i va haver de gestionar una pandèmia. En canvi, en una de les parts més encertades com gestionar els fons Next Generation no n’ha pogut treure un rèdit polític. Comparteixo la gran majoria de línies i és un punt de partida. Ara cal aquesta renovació i empenta que crec que li puc donar.
“Esquerra ha de ser també el partit dels autònoms”
S’ha de trencar amb part d’aquest llegat?
No ho crec. Ara bé, penso que quan perds una alcaldia has de renovar el discurs i ser més disruptiu. Al Port i a la vida ho he estat. Estem en un moment de regeneració i ens hem d’entendre amb tothom. Les línies vermelles són la corrupció, els partits antidemocràtics i la xenofòbia. Com hem de parlar de l’àrea metropolitana si no som capaços de teixir consensos? Hem de tenir capacitat d’escolta i arribar a sectors de la societat que tradicionalment no serien tots d’Esquerra. No volem fer un discurs per pocs i convençuts, sinó fer el partit més gran.
Això com es fa?
La gent ens ha de veure com a part de la solució dels seus problemes. Hi ha partits populistes que fan creure que la font dels seus problemes són els qui estan pitjor que ells. Alhora, veiem com la classe mitjana desapareix i a tothom li costa arribar a final de mes. En canvi, aquí parlem d’inversions de 800 milions a Tarragona, l’ampliació del Prat, la Catalunya dels 10 milions... Necessitem una Esquerra que defensi l’interès comú.
Aquesta visió transversal va en la línia del que defensa Junqueras. Aquestes primàries es poden llegir en clau nacional?
Crec que no. Aquest moment ja l’hem passat. M’han dit que era el candidat de Junqueras, el candidat de les elits, que treballava per a grans promotors... Que em busquin i vegin qui soc. Vinc a fer el millor per Tarragona i recuperar l’alcaldia. El que és similar al que representava Militància Decidim és que volem fer d’Esquerra un partit de govern i gran. Per la resta, s’ha de llegir en clau municipal.
“Les línies vermelles són la corrupció, els partits antidemocràtics i la xenofòbia”
Puig el critica per haver portat les primàries al carrer i no tractar-ho de manera interna. Creu que s’hauria pogut portar d’una manera més discreta?
Em sobta. Els que van fer aquest tema públic en una roda de premsa van ser ells. Si es fa de manera pública, jo també ho faig. Però si s’hagués fet d’una manera diferent, també ho hauria fet d’una altra manera. Tampoc penso que sigui res negatiu. És símptoma de l’esperit de renovació i de moviment.
Quan Puig va dir públicament que volia ser el candidat, va pensar a deixar-ho córrer?
El dia abans s’havia fet una executiva i no s’havia explicat que es faria la roda de premsa. Es va fer públic per sorpresa. Certament, vaig valorar no presentar-m'hi. Vaig parlar amb el marit de la meva mare i li vaig dir que no em presentaria perquè no volia conflictes. Després vaig optar per tirar-me a la piscina, demanant en tot moment que l’executiva local fos neutral. És el que espero que facin.
De moment, ho és?
No ho sé. Únicament he rebut un parell de Whatsapps al respecte. A començaments de setembre tindrem un parell de reunions.
Si guanyen les primàries, quina hauria de ser la relació del seu equip amb el grup municipal?
Espero que siguin bones. El fair play vol dir que potser ara som adversaris, però els enemics no els tenim a casa. No pot ser que un partit que té vocació de govern pensi en petit i tots hàgim d’opinar igual. Simpatitzo amb el corrent intern de Tardà, però no penso igual en tot. Sempre s’ha dit que a Esquerra hi ha l’ànima nacionalista i la social. Jo les tinc barrejades. Espero que una vegada passin les primàries ens posem tots a remar en la mateixa direcció.
“Espero que quan passin les primàries ens posem tots a remar en la mateixa direcció”
Pau Ricomà va arribar a l’alcaldia gràcies a un pacte a quatre, seran necessaris els acords. Actualment, les relacions del grup amb Junts o el PSC no són del tot bones. Amb Garreta com a candidat, serà més fàcil trobar una entesa amb aquestes dues formacions?
No em sentiràs parlar malament de cap company. Em centraré en el que crec que puc aportar a Tarragona. Capacitat d’entesa? Al Port n’he tingut molta. Em vaig trobar una vaga d’estibadors que tenia pèrdues anuals de 14 milions d’euros. Vaig parlar amb els estibadors i amb els empresaris. Al cap de tres mesos vam signar un acord fins al 2030. Si les majories no són clares, la capacitat d’entesa és bàsica. Ja he dit quines són les línies vermelles, amb la resta t’hi has d’entendre amb una visió metropolitana.
La intermodal és un dels conflictes que han sorgit en aquesta visió metropolitana. Què pensa vostè?
Compro el projecte de l’Horta Gran i que són compatibles. El que tinc clar és que hem de reduir la mobilitat obligada de la gent. Que persones com l’Anna Gómez (portaveu de Dignitat a les Vies) es passi tres hores de la seva vida per anar a treballar és temps robat. Hem de fer un projecte seriós d’intermodalitat i connexió. Em sobta que es parli tant d’alta velocitat i de Madrid, mentre que per anar a Barcelona ara es trigui més que fa 40 anys. Això no pot ser. És qüestió de voluntat i de plantejar un Rodalies Tarragona. La ciutat necessita una estació urbana amb què puguis anar a Barcelona en 50 minuts. Aquests temes són importants.
Sectors d’Esquerra també han obert el debat del Front d’Esquerres. Es podria parlar amb la CUP o En Comú Podem per anar en coalició?
Una coalició electoral no la veig. Em postulo com a alcalde per bastir col·lectivament un projecte engrescador, generós i que compti amb tots els àmbits metropolitans. Per fer-ho ens haurem d’entendre amb altres forces polítiques. Com he estat molt relacionat amb l’economia solidària se m’ha associat a la CUP, però com després he estat al Port amb un pressupost de 68 milions d’euros i amb bons números també se m’ha associat a un candidat del món de l’empresa. Estic predisposat a l’entesa.
