La Universitat Rovira i Virgili és cada vegada més inclusiva i segura. Aquesta no és una afirmació gratuïta, sinó que se sustenta en dos reconeixements prestigiosos recents que, de fet, la situen com a líder en polítiques d’igualtat. D’una banda, la revista Times Higher Education (THE), referent en el sector, la col·loca com a capdavantera a l’Estat espanyol en l’últim rànquing d’impacte d’universitats en igualtat, i de l’altra, la Unió Europea li va concedir l’any passat el guardó EU Gender Equality Champions, per l’alt nivell d’assoliment en la implementació dels plans d’igualtat.
Amb l’aprovació del primer Pla d’igualtat, l’any 2007, la URV ja es va convertir en una universitat pionera en l’àmbit català i a l’Estat espanyol. Aquell primer pla va ser fruit dels resultats d’un informe presentat mesos abans, La desigualtat d’oportunitats per raó de gènere a la URV, que va posar de manifest situacions de desigualtat i discriminacions cap a les dones que calia canviar. A aquell primer Pla (2007-2010), el van succeir dos més (2011-2019 i 2020, actualment vigent) amb mesures encaminades a eliminar discriminacions i resoldre desequilibris a la Universitat. Els avenços obtinguts, un cop aplicades les mesures, són avaluats i es comparteixen públicament, i, de fet, és precisament l’alt nivell de compliment del full de ruta traçat per les accions el que ha motivat tant el reconeixement de la Unió Europea com la classificació de la URV a la posició 47 de 1.361 universitats de tot el món que ha avaluat la revista THE en igualtat de gènere.
Una universitat més inclusiva
“Aquests reconeixements són la cirereta a una trajectòria llarga i a tots la feina que des de fa molts anys es fa a la Unitat d’Igualtat, sobretot a través dels plans d’igualtat. Tot i que queda feina per fer, com ara la reducció de la bretxa salarial i la presència de més dones als càrrecs de direcció, l’impacte de les polítiques d’igualtat de gènere de la URV està garantit per un compromís institucional ferm i a llarg termini”, explica Cilia Willem, directora de la Unitat d’Igualtat.
L’any 2020, la URV va refermar el compromís amb la igualtat entre dones i homes amb la creació de la Unitat d’Igualtat, encarregada del disseny, la implementació i l’avaluació del Pla d’Igualtat vigent, així com de l’organització de formació, la promoció de campanyes de sensibilització, la recol·lecció de dades i el suport als consells d’igualtat a tots els centres. És l’òrgan tècnic que s’encarrega d’impulsar aquest plans i també fa diagnòstics periòdicament de l’estat de la igualtat a través de l’Observatori, així com accions formatives i de sensibilització a la comunitat universitària.
Una universitat més segura
Pel que fa a la lluita contra la discriminació i l’assetjament per raó de sexe i la violència masclista, la URV ha aprovat recentment un nou protocol de prevenció i actuació “molt més àgil i clar i unificat per a tota la comunitat universitària”, tal i com explica Cilia Willem. Fins ara, la URV disposava d’un protocol per a les violències masclistes i contra el col·lectiu LGTBI patides per l’estudiantat i un altre en cas d’assetjament a personal de la URV en el lloc de treball que incloïa qualsevol tipologia: sexual, psicològic, laboral, de racisme… El nou protocol abasta tota la comunitat universitària i se centra, pel que fa a l’assetjament, en el sexual i en el motivat per raó de sexe, orientació sexual, identitat i expressió de gènere.
Les línies d’acció del protocol van des de la prevenció i la sensibilització fins al seguiment dels casos i l’avaluació de les actuacions, donant especial rellevància a l’acompanyament i la reparació dels danys. Així, tots els membres de la URV han d’actuar de forma diligent per prevenir i evitar que hi hagi situacions d’assetjament. La institució, per la seva banda, es compromet a impulsar accions de sensibilització, vetllar perquè els nous plans d’estudi incloguin formació específica en violències, promoure la realització de cursos específics en aquest àmbit, destinar els recursos per assegurar l’aplicació de les mesures d’acompanyament i reparació, i dotar la Unitat d’Igualtat dels recursos humans i materials adequats per complir la seva funció de prevenció, sensibilització, detecció, atenció i reparació.
També cal garantir la presència de punts liles i punts multicolor en els esdeveniments celebrats a la Universitat. “N’hi ha als diferents campus i facultats, on les persones que hagin patit alguna situació d’assetjament sexual o per raó de gènere, o n’hagin estat testimoni, poden comunicar els fets a través d’un codi QR”, explica Willem. A la majoria d’esdeveniments organitzats per la URV, com és el cas de la festa major, també h ha punts liles.
Els punts liles, de fet, també poden recollir queixes o suggeriments, que també poden arribar a un altre element de descentralització de la Unitat d’Igualtat, els consells d’igualtat, formats després de tres anys de funcionament per més de 60 agents liles. “Són grups informals, específics de cada facultat, liderats per una figura oficial, que és la responsable d’igualtat de cada centre. La distribució dels consells d’igualtat per les diferents facultats els permet estar al corrent de tot allò que passa i de les necessitats que s’hi plantegen en matèria d’igualtat. D’una altra manera seria més difícil mantenir aquesta connexió, ja que la Unitat d’Igualtat té la base al campus Catalunya”, comenta Willem.
Un cop es detecta un cas després de rebre les comunicacions pels diversos canals en què és possible adreçar-se a la Unitat d’Igualtat, s’activa el protocol, que s’inicia amb mesures d’acompanyament a la persona afectada des del moment inicial (derivació a serveis de suport psicològic, justificació d’absències, assessorament…) i continua amb les accions d’identificació i detecció de les violències i assetjaments, sempre garantint l’acompanyament a la víctima i la reparació dels danys.
A partir d’aquí, es pot activar la comissió d’investigació, formada pel director o directora de la Unitat d’Igualtat, una persona del Gabinet Jurídic i un expert extern a la URV. També es podran adoptar les mesures provisionals per part del rector a proposta de la Unitat d’Igualtat (canvi de grup de docència, suspensió de matrícula, canvi de lloc de treball…), i les mesures de reparació integral, des de les simbòliques (declaració de rebuig…) fins, per exemple, a trasllats d’expedient, reordenacions del temps de treball o mobilitats geogràfiques.
El protocol també dona especial importància a les accions de seguiment de les mesures adoptades i a l’avaluació dels casos i del funcionament de tot el procés. En aquest sentit, es crea una comissió de seguiment i avaluació formada per representants de la part institucional i la part sindical de la Universitat que, si s’escau, fa propostes de millores.
Cilia Willem recorda que la URV, com totes les universitats, “té la responsabilitat de fer un abordatge integral per prevenir les violències masclistes, intervenir si s’hi donen i reparar les persones que n’hagin patit”. Les mesures previstes per garantir aquest abordatge integral van més enllà de la perspectiva sancionadora i emfatitzen, a més de l’acompanyament de les persones afectades, l’adopció de mesures d’incidència comunitària orientades, tal i com reitera Willem, a un canvi cultural feminista, interseccional i igualitari.
Així, la URV continua progressant pel que fa a la presència de la dona en els diferents col·lectius. Especialment significativa és la millora entre el personal docent i investigador (PDI), el que més dèficit presentava fins ara en aquest aspecte i en què s’està caminant cap a la paritat. De fet, les dones representaven el 41% del personal docent i investigador de la URV el 2012 (tenint en compte les hores de contracte, és a dir, si el personal s’expressa en equivalents a jornades completes), mentre que el 2023 ja arribava al 49%. En el global de tota la comunitat universitària, les dones representen el 58% del total, tres punts per sobre de la mitjana tant de les universitats públiques catalanes com de les espanyoles.
Això sí, hi continua havent manca de dones en els llocs de lideratge, es continua detectant la bretxa salarial entre homes i dones i, específicament, en els departaments de l’àmbit STEM (de les sigles en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeries i Matemàtiques), en què també hi ha una presència baixa de noies entre l’estudiantat, malgrat el lleuger augment dels últims anys. És en aquests punts en què la Unitat d’Igualtat centra “la feina que encara falta per fer” que apunta Cilia Willem.
Una de les activitats que s’organitzen des de la Unitat d’Igualtat per continuar incrementant la representació femenina en els sector tradicionalment masculinitzats és el Girls’ Day, orientat a despertar vocacions científiques i apropar les alumnes de secundària als estudis STEM. Amb la col·laboració de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, el Girls’ Day se celebra cada any al voltant de l’11-F, Dia internacional de la dona i la nena a la ciència, i s’hi programen xerrades, tallers i accions diverses per reivindicar la figura de la dona investigadora amb l’objectiu de revertir unes xifres que, moltes vegades, la situen en un segon pla en la recerca.
Són accions que han de recollir fruits a mitjà i llarg termini, de manera que és difícil de mesurar-ne l’impacte immediat, tal i com admet Cilia Willem, que recorda que lluiten contra inèrcies culturals que s’han de treballar fins i tot a primària, “en què es detecta que les nenes encara es perceben com menys intel·ligents i els mestres, inconscientment, sovint donen un tracte diferent als nens”.
El context, però, és cada vegada millor, ja que, per exemple, a la URV destaca l’augment de dones que lideren els 87 grups de recerca reconeguts per la Generalitat, ja que en només deu anys s’ha passat del 24% al 52% dels grups amb una dona com a cap. També continua augmentant el número de dones doctores honoris causa i de dones que participen en actes singulars, com ara les lliçons inaugurals. Que les nenes i les noies tingui cada cop més referents és clau per consolidar les seves vocacions.
Entre l’estudiantat també hi ha iniciatives en aquest sentit, com la constitució d’Existim-Associació d’Estudiantes d’Enginyeria, una entitat que vol promoure la igualtat de gènere a l’enginyeria, plantar cara als estereotips i donar visibilitat al col·lectiu de dones relacionades amb aquest àmbit del coneixement. L’associació s’ha marcat com a objectiu difondre l’enginyeria entre les joves i fomentar la interacció entre noies de diverses disciplines dintre de la Universitat.
