Entre els 31.000 i els 10.000 anys abans d’ara la cavitat va ser utilitzada periòdicament com a refugi pels grups de caçadors recol·lectors del paleolític superior. Les evidències localitzades fins ara indiquen que en cap moment va tractar-se d’un assentament estable, sinó que s’hi feien estades puntuals, curtes, fins i tot d’una sola nit.
“És probable que la cova fos utilitzada com a refugi on descansar i reparar les eines i els projectils malmesos durant el dia, per partides de caça que, procedents de la plana, on tindrien els campaments, s’endinsaven a la zona de muntanya a la recerca de preses”, comenta Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES, professor associat de la URV i director de l’excavació. “De fet, els ornaments personals recuperats, tots ells fabricats amb petxines i cargols marins, indiquen una forta vinculació d’aquests grups amb la zona costanera”, afegeix el mateix arqueòleg.
Els lleopards també van fer servir la cova com a refugi, com ho demostra la presència de restes d’herbívors amb evidències d’haver estat consumits per un predador. “Ara per ara no sabem del cert si els humans van tenir res a veure en l’extinció d’aquests carnívors. De fet, les restes del lleopard de la cova del Cudó no mostren cap evidència de mort violenta, ni d’haver estat esquarterat o consumit pels humans, el que fa pensar en una mort natural mentre es trobava al seu cau”, assenyala Vergès.