Els castells, el Ball de Valencians i la Moixiganga. Tres mostres de la cultura popular que comparteixen una història en comú, però que han evolucionat de manera diferent. De forma resumida, l’origen de tot és el ball de valencians, que en el seu afany de fer estructures cada vegada més elevades i complexes va evolucionar en el que ara coneixem com els castells. Entremig, l’església i les autoritats de finals del segle XVIII van intentar domesticar i resacralitzar les festes del Corpus. És aquí on sorgeix la moixiganga catalana, que intenta posar fre al creixement de les torretes que havia iniciat els balls de valencians. “S’agafa el ball de valencians, se li posen ciris, barrets i poca alçada, i els fan religiosos”, explica Noemí Sans sobre els orígens de la moixiganga.
Curiosament, a Tarragona comptem amb la mostra de les tres variants. Les quatre colles castelleres, el Ball de Valencians recuperat el 1997 i la Moixiganga. A la ciutat, els valencians van tornar a tenir presència gràcies a un esbart, com la majoria dels balls. Amb tot, la Moixiganga va emprendre un camí diferent i va ser la creació d’un grup de joves inquiets que van decidir anar per lliure per sumar un nou ball al seguici.
“Dels balls que quedaven per recuperar, era el més assequible. Hi havia el ball de titans, però se’ns n’anava de les mans perquè requeria molta gent. En canvi, la moixiganga es podia mantenir en una entitat petita”, recorda Noemí Sans, una de les impulsores del seu retorn a Tarragona. “Quan recuperes un ball has de fer un bon treball d’investigació. Vam estar més d’un any fent investigació sobre les referències de la moixiganga”, remarca.
Pocs detalls del ball
Les referències més antigues dataven del 9 de març de 1844, quan la moixiganga va actuar davant de la reina Maria Cristina en el seu retorn de l’exili. Tot i això, avisen que el gestor cultural Jordi Bertran ha trobat recentment una referència del 1775, que aviat donaran a conèixer.
Més enllà d’alguns escrits que l’anomenaven, no sabien pràcticament res de com era el ball a la ciutat. “No hi havia cap informació sobre els vestits ni la música. A partir d’aquí, el vestit el vam reconstruir de color carmesí, ja que era el color amb què suposadament anaven la majoria dels balls de Tarragona. El ball el vam refer amb el que havien fet altres moixigangues anteriorment i l’estudi de la música el va fer Roser Olivé”, assenyala la Noemí.
Pel que fa a un dels elements més característics del ball (el barret), van elaborar la seva pròpia adaptació. “Hi ha molts balls arreu de Catalunya que tenen flors al barret. Encara que són diferents entre ells, el barret és un element comú amb les altres quatre moixigangues que existeixen”. De fet, la seva Mostra de Folklore Viu del 2009 es va centrar en les flors als barrets sota el nom de “Terrats florits”.
Amb tota la indumentària i els detalls del ball a punt, es van presentar en societat el 17 de setembre del 2000. L’acte, que es va celebrar a l’antic Ajuntament, va comptar també amb la presència de la Muixeranga d’Algemesí i les moixigangues de Sitges, Vilafranca, Vilanova i Valls. Aquella Santa Tecla, on van sortir 15 balladors i dos ajudants, va ser la primera de les 24 on han estat presents fins ara. Enguany compliran un quart de segle al seguici tarragoní.
La Moixiganga a la Festa
El ball forma part a les tres sortides del seguici durant Santa Tecla. En ells, combinen els diferents misteris, però no poden representar-los en la seva totalitat. “Durant el seguici fem alguns misteris de manera aleatòria, però no podem fer-los tots. El dia 22 a la nit és l’únic moment en què es veuen al complet”, explica Georgina Mangrané, cap de colla. La nit abans de Santa Tecla, a les 22.45, la plaça de les Cols s’omple per poder veure tots els misteris que representa la Moixiganga, fent d’aquesta nit una de les més especials per l’entitat. De fet, no ho van deixar de fer ni durant la pandèmia, quan van actuar al seminari amb les mascaretes posades.
Tampoc van aturar durant la pandèmia un dels seus actes característics de Sant Magí. A la mateixa plaça de les Cols, protagonitzen l’enramada els dies previs a la festa del carreró Sant Magí, on hi ha la capella votiva del patró. Una decoració que aquest any ha estat tematitzada amb el seu aniversari.
D’aquestes 25 tecles, els seus membres en treuen moltes anècdotes. Per la seva banda, la Noemí i l’Ignasi Sánchez, membre de la junta, recorden la primera enxaneta que van tenir al ball, reclutada directament de la colla castellera dels Nois de la Torre. “Era una bala”, rememoren rient. La Georgina també explica la logística del ball en els dies de pluja, una circumstància força habitual. “Sempre ha de ploure i ens toca córrer per anar a buscar un sac on posem tots els barrets, ja que no es poden mullar”, relata. De fet, aquests barrets les han vist de tots colors i aquest 2024 els jubilaran. Fins ara han anat refent les teles dels vestits i arreglant alguns desperfectes, però gràcies a la col·laboració de Repsol enguany renovaran al complet tot el vestit amb el mateix disseny que tenien fins ara.
Entre la festa i la seriositat
A banda de Santa Tecla, la Moixiganga ha voltat per altres indrets de Catalunya, tot i que cada vegada és menys habitual. Una de les més curioses va ser al Catllar, on no van representar els misteris que estan acostumats a fer. En aquest cas, van escenificar una adaptació de la vida de Sant Nicaset, patró del municipi del Baix Gaià.
Encara que la majoria d’aquests actes fora de festes són a esglésies, l’Ignasi subratlla que tenen l’espineta clavada per no haver actuat mai a la Catedral de Tarragona a porta oberta. Únicament ho van fer en un acte privat per les catequesis. La Noemí apunta que ho han demanat en més d’una ocasió, però sempre els han dit que “en tenen prou amb el retaule”. Un acte de l’Esbart Santa Tecla que compta amb una moixiganga. Amb tot, l’Ignasi reconeix que “mai ens hem tancat a cap data” i espera que el somni de l’associació es compleixi algun dia.
En tots els actes que vagin més enllà de la festa major tarragonina tenen una política molt clara. Només assistir-hi si el ball té algun sentit en aquell context. “Alguna vegada hem dit que no perquè ens posaven amb gegants i un ball de bastons. No hi pintàvem res perquè no som un ball que puguem definir com a alegre”, diu la Noemí. Aquesta mentalitat es repeteix durant el seguici, on intenten mantenir la serenor i la solemnitat que els caracteritza. La Georgina s’encarrega de recordar cada any quin és el sentit de la moixiganga: “Ja sabem que Santa Tecla és festa. No és que no deixem riure o saludar, sinó que volem que siguin conscients d’on estem i en quin ball estan participant”. Una actitud que conforma una aura especial allà on passen.
Els actes de les 25 tecles
Per celebrar les 25 tecles, l’entitat ha organitzat diversos actes durant la festa major. A banda de les seves actuacions habituals, preparen una deconstrucció del ball i una ruta de les capelletes votives. Aquesta ruta es presentarà el 17 de setembre a l’Espai Turisme i es tracta d’un recorregut per les diverses capelletes votives que hi ha amagades per la ciutat, normalment oblidades i sense cap context. Aquell mateix dia es farà una part del recorregut de manera guiada, que es repetirà també el 21 de setembre. Pel que fa a la deconstrucció, serà a càrrec d’Endantza Amaia Dorronsoro el 14 de setembre a Sant Miquel del Pla.
Finalment, el ball homenatjarà persones, entitats i empreses que han sigut clau en el creixement de l’associació el 13 de setembre al vespre. A més, durant l’anada i tornada a ofici del 23 de setembre al matí podrem veure vestides persones que anteriorment havien participat a l’entitat.
