El PSC de Tarragona renova cares per tornar a l’alcaldia després de 4 anys a l’oposició. Rubén Viñuales agafa el testimoni de Josep Fèlix Ballesteros i intentarà bastir la majoria a l’Ajuntament que li va mancar el 2019. El POUM, els edificis buits o la transformació de l’economia seran alguns dels reptes que vol encarar. Desgranem el seu projecte en aquesta entrevista del candidat socialista per La Ciutat.
Entre els 10 primers llocs de la llista, han renovat el 70% dels candidats. El PSC necessitava aquest canvi per tornar a governar?
Tenim la sort de comptar amb persones amb molta experiència, però també és cert que la gent s’ha d’anar renovant. Hem buscat perfils de gent preparada que pugui sumar. Tot i això, es tracta d’un projecte que ve de molt enrere. El projecte del PSC és ferm, constant i la gent té clar què significa a grans trets.
És una candidatura que pot arrossegar els possibles vots que marxaran de Ciutadans?
No intentem captar els vots d’alguns partits, sinó els de tothom. És un projecte de ciutat, que no pot mirar només les sigles. Hi ha molta gent que ens va deixar de votar i ara tornarà. Però també sembla que hi ha molta gent que no és especialment socialista i ens prestarà el vot perquè confia que som l’única opció real perquè Tarragona avanci. Volem ser un partit de masses i de ciutat.
Té por que amb aquesta transversalitat es perdi l’essència del PSC?
Hi ha molta renovació, però en els 10 primers llocs només hi ha dos independents i la resta són gent del partit. Hem donat la confiança a companys que fa molts anys que treballen al partit i que han arribat al seu moment de maduresa.
Quines són les prioritats de la candidatura?
Hem de pensar què vol ser Tarragona de gran. No podem viure només dels IBIs i el tema del model econòmic és cabdal. Per donar millors serveis públics has de créixer. Per això, parlem de les tres Ts: turisme, talent i tecnologia. Són empreses d’alt valor afegit, generen riquesa, ens permeten retenir el talent existent i aportar-ne de nou.
Un altre tema és el d’una Tarragona més justa i igualitària. L’urbanisme amb projectes com el Ponent Verd i Horta Gran ha de cohesionar la ciutat. També tenim la voluntat que l’N-240 sigui una via humanitzada per unir amb Sant Salvador i hi ha els 12 milions d’euros d’inversió de l’Estat per humanitzar l’N-340. D’altra banda, s’han de millorar els serveis públics, la neteja i ser una ciutat on puguis viure i treballar. La Generalitat ens diu que hem de créixer i som l’única ciutat que perdem població a l’entorn.
Un dels reptes del següent mandat és el POUM. Com ha de créixer la ciutat?
A Ponent tenim el PP10, que els d’Esquerra ho van voler aturar sense èxit i hi haurà més de 400 habitatges de protecció oficial. ERC, Junts i la CUP s’omplen la boca amb això i no han fet ni un habitatge de protecció oficial. A més, hi ha altres opcions. Per Llevant, la Vall del Llorito és una zona on la ciutat ja abraça aquell entorn. Ens permetria connectar amb l’A-7 perquè fos una ronda de dalt de veritat i millorar la connectivitat. D’altra banda, s’haurien de tenir pàrquings dissuasius per buidar el centre de cotxes.
Pel que fa a la Budallera, creiem que no és el moment. Una altra cosa és Mas Sorder, que era com el PP10 i ells ho van aturar. Hi ha una demanda contra l’Ajuntament de 8 milions d’euros que em temo que guanyaran. Per tant, s’ha de fer, no ho podem discutir. Concentrar-ho tot a Ponent em sembla un urbanisme molt classista. És una visió bastant sectària.
En què consistiria el barri tecnològic que proposen?
Hi ha empreses tecnològiques a Tarragona que marxaran perquè no tenen espai i nosaltres el volem oferir. Ha de ser un espai que generi sinergies, igual que quan va començar el polígon químic. Això s’ha d’instal·lar al polígon francolí i la Tabacalera podria jugar un paper important. Si alguna de les empreses tecnològiques volgués jugar seriosament, seria una ubicació espectacular. Barcelona està col·lapsant i aquí tenim una ciutat patrimoni de la humanitat i amb qualitat de vida.
Què ha de fer l’administració per atraure-les, més enllà de cedir un espai?
Has d’ajudar a generar l’ecosistema. Els que en saben diuen que hi ha d’haver tres requisits perquè això funcioni: empreses privades, que les tenim; una universitat, també en tenim, i una administració que acompanyi, que és on fallem. Nosaltres podem ser aquesta administració que acompanyi agilitzant els tràmits.
Treia el tema de la Tabacalera. Què hem de fer amb els espais buits de Tarragona?
Amb el Banc d’Espanya hi havia un projecte amb fonts europeus FEDER concedits. Va ser feina de Ballesteros i els vam perdre. En el seu moment, ens van dir que no patíssim perquè anirien uns fons millors com els Next Generation, que tampoc els tenim. Així que ara hi ha un problema que ja estava solucionat.
Comenten que els diners dels fons no eren suficients per tirar endavant el projecte.
Si volen enganyar la gent, que ho diguin. Tothom sap que cap fons europeu et dona el 100% de la inversió. Anant a un altre edifici buit, amb la Tabacalera hi ha diferents opcions. Al Parlament vaig defensar que hi anés el fòrum de la justícia i no va ser possible perquè el senyor Ricomà no oferia els metres que es necessitaven. Allí s’hi pot instal·lar alguna tecnològica, alguna universitat o fins i tot centralitzar tots els equipaments municipals, que aproparia l’administració i ens permetria l’estalvi del lloguer que paguem.
Per la Residencial sí que han trobat un projecte, però no els agrada…
Ens sembla meravellós que es faci un ús. Van explicar als veïns el projecte amb un powerpoint i, quan van demanar el projecte, no el van enviar. De fet, ara han posat diners per tal de licitar la redacció d’aquest projecte. Si volen fer turisme familiar, em sembla perfecte mentre reservis una part per un equipament públic pels veïns. Però el que vull és claredat. Ricomà va anar a fer una foto a la Residencial quan no hi havia res.
Com podem potenciar el comerç local?
Hi ha un factor que tenim millor que els altres: el turisme. Podem potenciar-lo. Per això, hem de modernitzar el comerç, la gent vol experiències. Un altre factor és l’urbanisme. Volem peatonalitzar certs entorns amb tres fases per crear un gran centre comercial a l’aire lliure. Aquesta illa Corsini, de la qual va ser artífex Abelló. Apodaca i Unió haurien d’incorporar-se a aquest eix i la Rambla de Mar també. D’altra banda, hi ha d’haver altres mesures com els bons comerç, que són una bona idea, i el bus comercial. Seria un bus que faria una ruta i les persones que compressin als comerços de Tarragona no haurien de pagar. Finalment, hem d’intentar buscar altres mesures de mobilitat. La nostra idea és tenir pàrquings dissuasius als afores connectats amb busos llançadores cada 15 minuts.
Vol que Tarragona esdevingui la “capital cultural del Mediterrani”. No és una fita massa ambiciosa?
Sempre intento preguntar als que en saben i això m’ho va dir un gestor cultural. Per exemple, els festivals de cinema. Hi ha molt de cinema de qualitat que no arriba a la primera divisió, però sí a la segona, on tenim recorregut. Tenim Barcelona a 90km i per un ciutadà de la Xina això és una pedania. Hi ha un espai a la conca mediterrània que podem ocupar nosaltres.
Què s’hauria de potenciar en l’àmbit de patrimoni?
Els meus companys m’hauran de controlar perquè que no gasti tot el que vull en patrimoni (riu). Hi ha una errada conceptual d’inici. No podem gestionar sols un conjunt patrimonial com el que tenim. No és de la humanitat? Doncs que es noti. Hem de fer un consorci amb l’Estat, la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament per comptar amb un pressupost anual que ens permeti idear amb projecció.
La seva proposta sobre la Font dels Lleons ha xocat amb el que pensa l’actual conseller Hermán Pinedo, que diu que no és possible.
Menteix. M’al·lucina que digui això. Sempre he intentat defensar la seva feina i ha fet coses bones, però això no cal. La Font dels Lleons és de propietat privada i és a uns baixos totalment accessibles. Per què no és museïtzable? Diu que l’hauríem d’expropiar. No, el que has de fer és negociar. En política has de seduir i convèncer a la gent. La Font dels Lleons és el monument civil més gran d’occident, encara raja aigua, i pots veure 700 anys de progressió.
Què li sembla el desenllaç del contracte de la brossa?
M’ha sorprès que hagin volgut portar a l’últim plenari un contracte de més de 22 milions d’euros l’any i previst per 10 anys. És la major hipoteca que pot tenir Tarragona amb el tema que més preocupa la ciutadania. No sé què aconsegueixen. No és ètic portar-ho quan no tens clar si continuaràs.
Com preveu encarar-ho si és escollit alcalde?
Intentarem lidiar amb la situació i millorar el contracte en allò que ens permeti la llei. Sobretot, intentarem gestionar-ho perquè la gent tingui un bon servei. Però em sembla irresponsable.
Aquests anys la relació entre ERC i el PSC ha sigut força crispada. Espera un mandat diferent?
Posaré de la meva part. Tinc moltes errades, però ser irrespectuós no és una d’elles. ERC a Tarragona ha trencat tots els ponts amb nosaltres. És un continu. Si mires el Twitter d’alguns d’ells, és un no parar. De debò, que es posin a governar i ens deixin en pau. Nosaltres no parlem d’ells, fem propostes. És la nostra manera de treballar. La gent està cansada que ens diguem xorrades. Tot i això, quan perdin l’alcaldia, no crec que estiguin molt contens i canviïn d’actitud.
Tem que els pactes li tornin a jugar en contra al PSC si guanya?
Treballem per guanyar. Si ho fem amb una clara diferència i hi ha una majoria alternativa, és lícit, però tothom ha de saber que és un pacte de perdedors.
Aleshores, Pedro Sánchez era un perdedor quan va començar a ser president.
Després va haver-hi eleccions i va guanyar. En l’anterior mandat es va argumentar que Tarragona volia un canvi. Si ara guanyem amb diferència, quin és el canvi que es demana? Volem un govern estable.
