Sandra Guaita va aconseguir l'alcaldia fa tres anys. Fem balanç d'aquests, on ens explica projectes que passen, que passaran i que han passat, com l'Eix Astorga, l'InnoReus o la residència de l'ICASS. També aprofitem l'entesa per parlar de Sant Pere.
Tres anys donen per molt. Què en pensa d’aquests últims?
Ha sigut molta feina, però sí, estem contents del volum. Veníem amb uns objectius molt clars i ja des del primer mes vam marcar el nostre Pla d’Acció Municipal, que sembla una cosa que per la ciutadania no és important, però realment ho és molt, perquè et marca el camí. Hem anat desenvolupant grans projectes que havien estat parats durant molt de temps.
En els últims mesos un projecte de referència sense dubte és el de l’Eix Astorga. Per què és tan important?
És molt rellevant per diferents aspectes. Primer, per dignificar els barris del sud de la ciutat, que fa moltíssims anys que no s'hi feia cap inversió, l'última important havia sigut Mas Iglesias, també en un govern socialista. Segon, perquè ens permet la unió entre els barris del sud i el nord de la ciutat, afavorint aquesta cohesió física. Som una ciutat molt concèntrica on la gent pot anar caminant d'un barri a l'altre sense problema i amb aquest eix, volem que aquesta manera de caminar sigui més còmoda, tranquil·la, verda, sostenible i pedalable. I per finalitzar, per estendre aquesta transformació verda a tots els barris. Eren zones construïdes als anys 60 que van créixer com podien, amb molta autoconstrucció, i els volem dignificar i posar-hi verd. Ho teníem molt clar, era un mandat important pel sud, però sense oblidar-nos de la resta de barris, com fem al nord amb el soterrament de les línies de les Torres del Pinar, que feia més de 30 anys que es demanava.
Fa molt poc va estar a Palau amb el President. Dels solars de Ball de Diables i Vilafortuny, què ens pot dir?
Aquests solars són els que vam posar a disposició del Pla 50.000, i els estem acabant de tancar perquè comencin les obres. Probablement, en aquest cas, no aniran a l'oferta que treu la Generalitat, sinó que serà de gestió pròpia de l'Ajuntament de Reus. Estem treballant perquè el projecte estigui enllestit, com a mínim, abans de final de mandat.
De la residència de l’ICASS, què ens pot explicar? S'ha de mantenir l'edifici?
Els edificis són per donar servei a la gent, per si sols no tenen gaire sentit. A nosaltres el que ens trasllada la Generalitat és que, en aquest moment, aquell edifici no dona resposta a les necessitats de la gent gran del segle XXI. El model residencial s'ha virat cap a un model molt més humà, d'acompanyament, amb espais més diàfans i de convivència. És la Generalitat qui ha de decidir quin és el seu model, però des de l'Ajuntament pensem que ha de ser un espai a l'altura del segle XXI. Ens van dir que es feia la demolició i la nova construcció al mateix espai i hi estem d'acord.
Quin llegat ha de deixar l'Any Gaudí?
Diferents coses. Primer, un llegat físic, òbviament. A la ciutat farem la remodelació de la tercera planta del Gaudí Centre per portar-la a l'actualitat. També treballem amb entitats de la ciutat, des de l'estàtua o el mural dels Amics de Gaudí, fins a una actuació al mateix barri Gaudí que presentarem pròximament. Però també hi ha un llegat d'una manera més volàtil que ens ha de quedar permanentment a la ment, el coneixement. Des de la Taula Gaudí Nacional volem posar el focus no en l'obra, que ja està molt estudiada, sinó en la persona i com va arribar a crear aquesta obra tan universal i majestuosa.
"L'Any Gaudí ha de deixar un llegat físic però també de coneixement. Volem posar el focus en el geni"
618 habitatges protegits. Amb això, opina que la situació amb l’habitatge a Reus serà menys greu que a altres llocs?
La ciutadania està preocupada i nosaltres també, per això hem posat totes les eines al nostre abast. Fa 15 anys que no es feia habitatge protegit i l'anterior habitatge es desprotegia amb els anys. El que hem fet nosaltres és posar l'accelerador en la construcció i també en la compra d'habitatge de segona mà per posar-lo a disposició ràpidament. A més, protegim el nou habitatge de manera perpètua perquè no perdi la seva condició. Continuem buscant espais arreu, hem dissenyat un protocol de tanteig i retracte per adquirir pisos de segona mà i ja n'estem signant diversos a través del Pla de Barris i de partides pròpies de l'Ajuntament. Això ens permet reformar-los mínimament i oferir-los a la ciutadania en 6 o 7 mesos.
Tothom s’ha adaptat a la Zona de Baixes Emissions?
De moment, l'impacte directe a dins de la ciutat per a la ciutadania de Reus no hi és. Fins al 2028 estem pendents de la normativa, per tant, ara no té cap afectació directa. Pel que fa a la gent que ve de fora, és evident que hi ha hagut algunes problemàtiques, però són poques en proporció a l'enorme volum de vehicles que ens entren cada dia. La ciutadania està conscienciada i, a més, la ciutat hi ha posat facilitats, ja que tenim els aparcaments dissuasius gratuïts a les anelles de la ciutat i els pàrquings públics i privats que s'hi han adherit. No hi hem notat una afectació en l'arribada de vehicles a la ciutat.
L'estació de busos, la de Bellissens, el TramCamp… Aviat no serà necessari tenir cotxe. Com avancen aquestes infraestructures?
Des de la ciutat premem molt perquè això avanci. És una oportunitat espectacular. A les grans ciutats no utilitzes el vehicle privat perquè és molt més còmode anar amb transport públic. El que hem de tendir a fer, les ciutats de fora de l'àrea de Barcelona, és justament això. Posem la força en l'autobús i la Ganxeta, però l'arribada del tramvia és un gran salt endavant, dona el tomb a tota la ciutat i ens col·loca com una gran capital europea amb tramvia pel seu centre.
"L'arribada del tramvia a Reus ens col·loca com una gran capital europea"
Què haurà de ser InnoReus?
L'InnoReus és una peça fonamental perquè tot el model tecnològic i agroalimentari que tenim al Tecnoparc creixi de manera exponencial i viri cap a un autèntic districte tecnològic, des de Barcelona fins a València no n'hi ha cap. Tenim el Tecnoparc ple, amb més de 170 empreses i més de 1.700 treballadors i volem continuar facilitant instal·lacions. El concurs d'idees d'InnoReus ja l'hem fet com un espai innovador. No volem el típic edifici d'oficines, el mateix edifici ja serà diferent. Totes les empreses que vinguin hauran d'estar vinculades a la innovació.
Què ha de passar a les eleccions del 2027?
La gent va molt de pressa avui en dia. Queden molts projectes per tancar aquest 2026 i principis del 2027. Tant l'equip com jo estem il·lusionats i amb ganes de continuar el projecte. Som de respectar les dinàmiques, primer les internes del partit, on ens han d'escollir de forma democràtica i després, òbviament, posar-nos a disposició de la ciutadania, que ens va donar confiança el 2023 i que esperem que ens la revalidi el 2027.
El Partit Socialista no passa pel seu millor moment, tem que la pugui afectar en l'àmbit local?
En política municipal, crec que el PSC en aquest moment no té cap problema. Més enllà que el partit a l'Estat tingui diferents problemàtiques, el PSC està fent molt bona feina a la Generalitat i als municipis. A casa nostra, la gent s'ha de centrar en el que s'està fent i en el canvi que hi ha hagut a la ciutat. Històricament, Reus ha tingut molta vitalitat i crec hem tornat a agafar la dinàmica de moure'ns i tirar endavant i això la ciutadania ho demanava, perquè no és que la ciutat estigues parada, sinó que el govern municipal no acompanyava la mobilitat i crec que tots estem alineats.
Titlla la seva oposició de destructiva. Li hauria agradat un altre tipus de relació?
Quan el PSC érem a l'oposició, crec que vam fer una oposició molt responsable. Fèiem la mirada crítica que toca, però sempre aportàvem una proposta. El que crec que li falta a l'oposició actual són propostes. No veig cap model de ciutat en cap d'aquests partits. És una oposició molt reactiva i poc proactiva. Els demanem "altura de mires". En els grans projectes s'han de posicionar al costat de la ciutat i no dels partits. A vegades passa que "destrossem la ciutat perquè el partit diu que la destrossem". Si vius a Reus i t'estimes la ciutat, no la pots estar destrossant sistemàticament per estratègia.
Li agrada la vida d’alcaldessa?
Sempre, en qualsevol àmbit de la meva vida professional, he intentat veure el costat positiu de les coses. Vivim en un món on a les xarxes socials sembla que s'imposa l'odi, la tristesa i la grisor... Com em deia l'altre dia una senyora al carrer: "la gent és molt ceniza". Doncs a mi no m'agrada. Penso que des de l'optimisme, la il·lusió i el somni es treballa millor. Si no hi ha somni, no hi ha futur. Jo faig una valoració positiva, la gent que no té alegria i que no s'estima la ciutat no pot optar a ser alcaldable de res el 2027.
Què ens pot explicar de Sant Pere i Corpus d'enguany? Té ganes ja de Festa Major?
És un dels moments àlgids de la nostra ciutat, ple de moments musicals, tradicionals i de pura convivència. Estem molt contents d'aquest Sant Pere, que a més és un any emblemàtic amb els 400 anys de l'arribada de la relíquia de Sant Pere i els 700 anys de Corpus. Tindrem, per exemple, sis tronades en lloc de quatre. La cultura popular és un gran espai d'inclusió on tots els barris de la ciutat s'uneixen. Faig una crida a tots a venir, a gaudir de la Festa Major, a posar-vos a la plaça i a viure-ho a primera línia, perquè són moments molt emotius i memorables.
