Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Salou i Cambrils són actualment els dos municipis amb el preu de compravenda per metre quadrat més elevat de la demarcació de Tarragona. Segons dades de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, Salou encapçala el rànquing amb 2.422,11 euros per metre quadrat, seguit molt de prop per Cambrils, amb 2.378,66 euros.
La diferència respecte de Tarragona i Reus és considerable, ja que en totes dues ciutats els preus se situen al voltant dels 1.500 euros per metre quadrat. La Cambra atribueix aquesta situació sobretot a la forta demanda existent als municipis costaners i defensa que cal ampliar el parc d’habitatge.
El Sindicat de l’Habitatge de Tarragona, en canvi, rebutja que la solució exigeixi construir més i aposta per expropiar habitatges de grans tenidors i fons d’inversió, recuperar pisos turístics i rehabilitar el parc existent.
Salou, al capdavant del rànquing
Per darrere de Salou i Cambrils apareixen Torredembarra, amb 2.157,68 euros per metre quadrat; Calafell, amb 1.933,46 euros, i Vila-seca, amb 1.905,99 euros.
El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, Hèctor Ruana, considera que el comportament del mercat s’explica per l’afluència més gran de població i la pressió sobre l’oferta existent als municipis del litoral.
Aquesta tendència també es reflecteix en el valor mitjà de les operacions. Cambrils registra una mitjana de 218.269,62 euros per habitatge, mentre que a Calafell és de 196.592,28 euros, a Cunit de 194.641,45, a Torredembarra de 190.614,17 i a Salou de 185.717,95 euros.
La Cambra sosté que, malgrat aquestes xifres, els preus continuen sent inferiors als de l’àrea metropolitana de Barcelona, on la pressió sobre el mercat immobiliari és encara més elevada.
Salou projecta uns 3.400 habitatges
Des de l’Ajuntament de Salou relacionen l’encariment amb el creixement demogràfic i l’atractiu del municipi com a lloc de residència.
El regidor d’Urbanisme, Hèctor Maiquez, defensa que el municipi ha experimentat una transformació important els últims anys i remarca que l’augment del turisme ha anat acompanyat també d’un creixement de la població resident.
El consistori treballa en diferents desenvolupaments urbanístics que haurien de permetre construir uns 3.400 habitatges, dels quals aproximadament 1.700 serien de protecció oficial.
El Pla Local d’Habitatge de Salou, aprovat recentment, calcula que el municipi necessita uns 690 habitatges socials durant els pròxims sis anys i planteja 25 actuacions amb una inversió superior als 1,3 milions d’euros.
Des del govern municipal també apunten que part d’aquesta oferta podria arribar mitjançant la rehabilitació d’habitatges existents i no necessàriament només amb noves promocions.
Cambrils vol retenir els joves al municipi
A Cambrils, l’Ajuntament admet que les dades sobre el preu de l’habitatge són preocupants. El regidor d’Urbanisme, Carlos Caballero, lamenta que bona part de les promocions desenvolupades els darrers anys hagin anat dirigides a compradors amb un poder adquisitiu elevat i defensa la necessitat d’ampliar l’habitatge protegit.
Entre els projectes previstos hi ha el sector dels Antigons, on una parcel·la municipal permetria construir 52 habitatges socials en un bloc plurifamiliar.
Al Pinaret es contemplen 250 habitatges de protecció oficial, 183 de règim lliure i 62 de preu concertat. A això se sumen els terrenys que el municipi ha cedit a la Generalitat dins del Pla dels 50.000 habitatges, amb una cinquantena de pisos previstos especialment per a joves.
Cambrils identifica també com un dels problemes del mercat local el nombre elevat d’habitatges que no es destinen a residència habitual.
Segons el consistori, alguns propietaris opten pels lloguers de temporada en comptes dels contractes de llarga durada, en part pel caràcter turístic del municipi. També hi tenen un pes important les segones residències i els allotjaments turístics.
Per intentar ampliar l’oferta estable, el govern municipal estudia una bonificació del 90% de l’IBI per als propietaris que incorporin els seus immobles al mercat de lloguer de llarga durada.
La Cambra reclama més oferta
La Cambra de la Propietat considera que les regulacions impulsades pels governs no solucionaran el problema si no augmenta el nombre d’habitatges disponibles. Ruana sosté que l’enduriment de les condicions per als propietaris pot acabar reduint l’oferta de lloguer i dificultant encara més l’accés a un habitatge.
Per això, defensa que l’increment del parc residencial i la rehabilitació dels immobles existents són mesures estructurals imprescindibles per reduir la pressió dels preus.
També posa l’accent en les diferències entre la costa i l’interior. En comarques afectades pel despoblament, la demanda i els preus són inferiors, una realitat que la Cambra vincula a la necessitat de generar activitat econòmica i ocupació.
El Sindicat d’Habitatge rebutja construir més
El Sindicat de l’Habitatge de Tarragona planteja una recepta radicalment diferent. El seu portaveu, Joan Nadal, defensa un model d’habitatge “universal, gratuït i de qualitat” i considera que la prioritat hauria de ser expropiar habitatges de grans tenidors, fons d’inversió i pisos turístics, a més de rehabilitar els immobles ja existents.
El col·lectiu sosté que construir més habitatges no resoldrà per si sol la crisi perquè una part important de l’oferta no acaba destinada a residència habitual.
Segons les xifres aportades pel sindicat, més d’un 10% dels habitatges de Tarragona estarien buits i hi hauria més de 2.000 pisos turístics registrats. També assenyala el pes de les segones residències i dels allotjaments turístics a municipis com Salou i Cambrils.
El Sindicat de l’Habitatge vincula aquestes reivindicacions a la vaga general convocada per aquest 11 de novembre, en què reclama una baixada dels lloguers i millores salarials.
