Tarragona ha esdevingut el principal camp de proves de la justícia restaurativa a Catalunya, un model que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica vol estendre arreu del país i que ja mostra resultats contundents. Aquest dimecres, el conseller Ramon Espadaler ha inaugurat al Moll de Costa les Jornades de Justícia Restaurativa a Tarragona i les Terres de l’Ebre, una trobada d’experts i professionals del sector que ha servit per fer balanç d’un any clau per a aquesta nova via de resolució de conflictes.
En l’acte també hi han intervingut l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el president de l’Autoritat Portuària, Santiago J. Castellà. Espadaler ha subratllat que la justícia restaurativa “posa la víctima al centre” i representa “un compromís amb la convivència”, remarcant que Catalunya treballa amb aquest enfocament des de fa dècades, però que el 2024 ha estat l’any del salt endavant amb la posada en marxa del pla pilot al Camp de Tarragona i l’Ebre.
Un salt històric: les sol·licituds creixen un 84%
Les dades presentades durant la jornada evidencien que la ciutadania i els operadors jurídics han abraçat aquesta via alternativa al procediment penal tradicional:
- Tarragona ha passat de 664 a 1.010 sol·licituds en un any.
- Les Terres de l’Ebre, de 37 a 32, mantenen la tendència tot i el descens puntual de casos.
- A escala catalana, prop de 3.000 procediments d’adults es van gestionar el 2024, un augment del 31%.
- En l’àmbit juvenil, el 80% de les mediacions van acabar amb acord, i més de 2.200 joves van participar en els programes del Departament.
Els responsables del programa destaquen que cada vegada més jutjats, fiscals i professionals del dret deriven casos cap a aquesta via, que aposta pels processos voluntaris, confidencials i amb un objectiu clar: reparar el dany i reconstruir vincles socials.
Un dret reconegut que guanya espai
La jornada ha servit també per recordar que la justícia restaurativa no és un experiment, sinó un dret reconegut a totes les víctimes per la normativa espanyola i europea. El programa facilita que víctima i infractor puguin dialogar a través d’un facilitador imparcial, sempre que totes dues parts hi accedeixin voluntàriament.
La major part de les víctimes (52,8%) i de les persones que han comès els delictes (68%) són homes, però el Departament destaca que el perfil és cada vegada més divers i que la restaurativa es pot aplicar en un ampli ventall de casos.
Experts i operadors jurídics, alineats
Les jornades han comptat amb ponents de primer nivell: la Fiscalia, l’Audiència Provincial, professors universitaris, responsables del programa i tècnics del territori. Tots han coincidit que la restaurativa és una eina que “no substitueix la justícia”, però sí que l’enriqueix i humanitza.
El director general d’Execució Penal a la Comunitat, Jesús del Cacho, ha exposat els fonaments del programa marc; mentre que la coordinadora del pla, Silvina Martín, ha detallat la metodologia i els resultats del pilot a les comarques tarragonines. La professora Anna Meléndez ha presentat la primera avaluació acadèmica del desplegament.
Una via de futur per al sistema penal català
La cloenda ha anat a càrrec de Marc Cerón, director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, que ha destacat que Tarragona i l’Ebre són avui “el territori pioner d’un model que Catalunya assumirà de manera estructural”.
Amb les dades del 2024 sobre la taula, el Departament veu la restaurativa com una aposta estratègica a llarg termini i un instrument essencial per millorar l’atenció a les víctimes i reduir la conflictivitat social.
