La constitució de FuneCamp, la funerària supramunicipal pública impulsada per Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, va quedar tocada després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona hagi anul·lat els acords plenaris que en van avalar la creació. La sentència revoca les decisions adoptades el març de 2024 i considera que la documentació econòmica presentada no sosté el projecte: la memòria “no acredita la viabilitat econòmica ni l’estabilitat pressupostària” i, per tant, conclou que és “obligat anul·lar els acords”.
El pronunciament judicial dona la raó a tres operadores privades del sector funerari, que havien impugnat el procés administratiu que va permetre activar la societat mercantil pública de caràcter supramunicipal.
Les funeràries privades porten el cas als tribunals
La magistrada estima el recurs presentat per Mémora Serveis Funeraris del Camp, S.L., Funeconca, S.L. i Serveis Funeraris Pedrola Montbrió, S.L. Les empreses demandants atacaven, principalment, els acords dels quatre ajuntaments que aprovaven definitivament la memòria justificativa elaborada per la comissió d’estudi i que obria la porta a posar en marxa el nou operador públic. Amb la resolució, el jutjat deixa sense efecte la base jurídica i econòmica que havia de sustentar la nova funerària.
Un dels elements que decanta la sentència és el pes dels informes de KPMG, incorporats a la causa. La jutgessa apunta que les projeccions econòmiques del projecte es construïen sobre hipòtesis que no considera prou contrastades i remarca que les previsions “positives” de la memòria “no es basen en dades objectives i comprovables”.
La resolució també qüestiona criteris utilitzats per preveure la demanda: segons recull, s’haurien emprat estimacions de mortalitat que no quadraven amb les dades de referència de l’INE i no s’hauria incorporat adequadament el cost fix de personal, que podia créixer amb la mateixa constitució de la societat.
Mercat sobredimensionat i sense referència dels concessionaris
El jutjat considera, a més, que el document projectava un volum d’activitat per al període 2024-2027 que no encaixava amb el comportament real del mercat dels quatre municipis. També assenyala que, per estimar la possible quota de mercat, no s’hauria partit dels antecedents de les concessionàries que fins aleshores prestaven el servei, un punt que —segons la sentència— debilita la credibilitat de les previsions.
Els informes de KPMG, sempre segons el relat judicial, sostenen que amb les xifres prèvies i la previsió de descens de la mortalitat, FuneCamp podria entrar en pèrdues des del primer moment. La magistrada recull que la despesa de personal estaria infraestimada i que la plantilla necessària no podria ser inferior a 34 treballadors, enfront dels 26 previstos.
En aquest escenari, la resolució reflecteix que les pèrdues anuals podrien situar-se al voltant de 248.000–254.000 euros, i que fins i tot en una hipòtesi optimista, després d’ajustos favorables, es mantindrien en una forquilla d’uns 140.000–151.000 euros l’any.
El jutjat també entra en la competència: “sector liberalitzat”
Més enllà de la qüestió econòmica, la sentència aborda el marc legal de la iniciativa pública. La jutgessa recorda que les entitats locals poden impulsar activitat econòmica, però sempre amb l’exigència de sostenibilitat financera. I afegeix un altre fre: que l’activitat funerària, a diferència de la gestió de cementiris, s’emmarca en un sector liberalitzat i no es pot tractar com un servei municipal.
En aquest sentit, la resolució delimita que una empresa municipal opera dins les competències pròpies —com les vinculades al cementiri— però no pot atribuir-se automàticament l’activitat funerària com a servei públic municipal. Amb aquesta decisió, la creació de FuneCamp queda anul·lada en primera instància, pendent que els ajuntaments afectats portin el cas a instàncies superiors.
